“Ens costa pensar que vuit alumnes puguin canviar el model lingüístic dels 1.200.000 restants”, ha lamentat la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, davant la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’obligar a que les escoles imparteixin com a mínim un 25% de les classes en castellà si una família ho demana. Rigau considera “incomprensible” que es vulgui “estendre la petició d’un alumne per sobre de la resta dels que formen el grup-classe”. Per això, ha anunciat que recorreran les cinc resolucions -corresponents a cinc demandes de famílies-, que s’hauran de complir si res no canvia en el termini d’un mes.
Sobre la proporció del castellà com a llengua vehicular, fixada en un 25%, Rigau ha recordat que fins ara el Tribunal Suprem afirmava, d’acord amb la llei, que “és a la Generalitat a qui li compet establir el percentatge d’ús de les diferents llengües”. I inclús ha anat més enllà en afirmar que han de ser els propis centres els que, d’acord amb la seva autonomia, aprovin el projecte de llengües “avalat pel consell escolar”. “Com podem alterar el projecte educatiu d’un centre?”, s’ha exclamat.
Sigui com sigui, les resolucions judicials consideren que la resposta que oferia fins ara la conselleria a aquestes famílies, d’atenció individualitzada en castellà per als seus fills, no és suficient. Encara que sigui el que preveu la Llei d’Educació de Catalunya, xoca amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, que preveu també el castellà com a llengua d’escolarització.
La pressió, aquesta vegada sobre els directors
A diferències de les anteriors resolucions i sentències, que anaven totes dirigides a la Generalitat de Catalunya i, per tant, al departament d’Ensenyament, aquesta vegada l’obligació d’executar les ordres judicials recauen sobre els directors dels cinc centres. Sobre aquest fet, Rigau ha subratllat que “els centres executen la normativa d’organització, funcionament i gestió que aprova el departament”, i que ho fan d’acord amb la Llei d’Educació de Catalunya.
En aquest sentit, ha avançat que dilluns es reuniran la consellera i els cinc directors en qüestió per veure com aborden la nova situació, tot i que ja ha deixat clar que almenys per ara -i fins que finalitzi el termini- res no alterarà l’activitat de les escoles.
Imposar el mateix model que al País Valencià i les Balears?
Rigau també s’ha prestat a fer una “interpretació política” de les disposicions judicials sobre la llengua. S’ha preguntat si és que “es vol imposar a Catalunya per la via judicial el que el Govern imposa a altres terres com València o Balears”, i ha alertat del perill de “trossejar la llengua” amb percentatges que no responen a criteris pedagògics.
Somescola.cat: “El model educatiu no s’hauria de decidir per via judicial”
La plataforma Somescola.cat, que agrupa diverses entitats en defensa del manteniment de la immersió lingüística a les aules, ha afirmat al pas de les decisions judicials que “la llengua i el model educatiu del nostre país no haura de dicidir-se per via judicial”, i que en tot cas és el Parlament de Catalunya qui estableix la legislació, “segons el mandat democràtic dels catalans”.
Així doncs, la plataforma ha traslladat a la Generalitat que “continuï blindant” el model català, i per defensar “el consens bastit durant 30 anys a Catalunya, garantia d’igualtat d’oportunitats i de cohesió social”.
