Article publicat originàriament a eldiario.es
S’ha esgotat la paciència dels enginyers. La Federació d’Associacions d’Enginyers Industrials d’Espanya i el Col·legi General de Col·legis Oficials de la mateixa disciplina han presentat aquest dilluns una denúncia contra el govern davant la Comissió Europea. El retard i la falta de disposició del Ministeri d’Educació per homologar els títols dels enginyers espanyols d’acord al Marc Europeu de Qualificacions els han portat a Brussel·les, “perquè aquí ja hem intentat que ens facin cas en moltes ocasions i no ha donat resultat”, afirma Luis-Manuel Tomás Balibrea, president de la Federació.
Com a conseqüència de la manca d’equiparació dels diferents plans d’estudis, “els enginyers es veuen perjudicats en les contractacions i també les empreses de les quals formen part, perquè puntuen menys en els concursos”, apunta un portaveu del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
És habitual que els responsables de les adjudicacions d’obres mesurin els projectes amb un sistema de punts, que gratifiquen més als enginyers amb màster. De fet, segons expliquen al Col·legi de Camins, és força habitual que aquest nivell superior sigui una exigència en els contractes. Dels 26.000 enginyers de Camins col·legiats, 3.000 es troben treballant a l’estranger, segons calculen al Col·legi: “La majoria van a Amèrica Llatina, Amèrica del Nord i el nord d’Àfrica”.
La resposta de la Defensora del Poble el 13 de gener a una denúncia del Col·legi d’Enginyers de Camins sobre aquest assumpte va ser l’última prova de la manca d’interès per part del Ministeri de Jose Ignacio Wert, segons explica Tomás Balibrea. La institució presidida per Soledad Becerril demanava “agilitzar el procés” i explicava que no li havien facilitat un calendari per procedir a l’equiparació, que la Direcció General de Política Universitària qualifica de “molt complexa”.
“No entenem per què el Ministeri no posa solució a aquest tema. Ja van anys des que podien haver adaptat els títols. No suposa cap despesa a l’Administració i és tan fàcil com posar una frase en un decret”, diu Tomás Balibrea.
El president de l’Associació de Federacions d’Enginyers Industrials assenyala una llarga llista de països –entre els quals hi ha França, Alemanya, Regne Unit i Portugal– que van aplicar la Recomanació 2008 / C 111/10 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’abril de 2008, perquè cada país equiparés les seves titulacions anteriors a la posada en marxa de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) dins del Marc Europeu de Qualificacions. La data límit que va fixar Europa va ser el 23 d’abril de 2013.
Conseqüències reals per als enginyers a l’estranger
En la denúncia presentada davant la Comissió Europea, els enginyers exigeixen que el govern equipari les titulacions universitàries de cinc i més anys amb la categoria EQF-17, que és el nivell de màster. “És un desavantatge respecte altres països com França, que ja han establert aquestes homologacions”, apunta Tomás Balibrea. “Els enginyers espanyols compleixen tant el nombre de crèdits com d’anys perquè els seus títols siguin equiparables al nivell de màster”, coincideixen des del Col·legi d’Enginyers de Camins.
Les conseqüències de la manca de regulació es manifesten des de 2008, diu Tomàs Balibrea. Un dels exemples més coneguts és el de l’adjudicació de la construcció del metro de Bogotà, en la qual no es van reconèixer els títols superiors de diversos enginyers espanyols de l’empresa espanyola Saitec per la reclamació d’una altra companyia espanyola concursant, Ayesa. A més, hi ha casos de particulars que es queden fora de llocs per als quals estan capacitats per no tenir una homologació internacional. “Un noi que optava a una plaça en el Banc Mundial no podia accedir al càrrec perquè no tenia nivell de màster”, explica el president de la Federació d’Associacions d’Enginyers Industrials.
“Hi ha milers d’afectats. Segons calcula la Federació d’Associacions d’Enginyers Industrials, perjudica uns 200.000 titulats”, afirma Diego Álvarez González. Aquest estudiant gallec ha aconseguit més de 24.000 signatures en la seva petició en Change.org perquè es normalitzi la situació dels seus col·legues de professió.
A només una assignatura i el projecte final per esdevenir enginyer industrial, veu moltes possibilitats que el seu futur laboral estigui fora d’Espanya. “Vull que es reconegui la nostra formació –reivindica–. És una situació que afecta tant a particulars com a empreses espanyoles que veuen com els seus equips són pitjor valorats en els concursos internacionals”. En els comentaris que acompanyen les firmes, Alvárez destaca les històries de molts enginyers que s’havien vist perjudicats en la seva vida laboral a l’estranger: “Un home va fer una entrevista de treball a l’Aràbia Saudita i es va quedar a les portes per no tenir la titulació de màster”.
Una solució general i lenta
Des del Ministeri d’Educació afirmen que són “conscients del problema” a què s’enfronten els enginyers, per al qual busquen una solució, “que ha d’afectar no només als col·lectius d’Enginyers, sinó a totes les titulacions anteriors a la posada en marxa l’EEES”.
Aquesta solució general que aplicarà el Govern és bastant “lenta”, assenyalen des del Col·legi d’Enginyers de Camins, i hi ha professionals als quals aquesta situació els afecta més que a altres.”Almenys ens han dit que un cop estigui llest el reial decret, l’enginyeria de Camins serà de les primeres a homologar la seva titulació causa de la major repercussió en la seva activitat”.
No obstant això, per a Tomás Balibrea no hi ha justificació que retardi tant l’actuació de l’Administració: “Esperem des del 2008 i la majoria dels nostres veïns europeus ja ho han fet. No crec que sigui tan difícil i, si els hi sembla, potser no estiguin les persones adequades a càrrec de l’assumpte”.
