Les set bressoles -escoles de la Catalunya Nord que tenen el català com a llengua vehicular- afronten el 2014 amb optimisme. Fa temps que els augmenta la demanda de manera constant, aviat arribaran als 900 alumnes en total, i entre aquest curs i el vinent ampliaran dos dels seus centres perquè se’ls han quedat petits. A la llarga, tenen emparaulades les renovacions de dues escoles més, i el seu desig en un futur és poder obrir un nou institut -de moment en tenen un, a El Soler- i qui sap si un batxillerat¡. Això últim ja és més a prop del desig que de la realitat, segons Eva Bertrana, directora de la Xarxa d’Escoles Bressola, però el que no nega és que aquestes escoles “gaudeixen d’una bona salut”, que es tradueix en “més demanda i més llistes d’espera”.
Els dos centres de La Bressola que augmentaran places a partir del setembre de 2014 són la de les localitats de Nyils -passarà de 60 a 100 alumnes- i la de Prada de Conflent, que ara mateix en té 110. El creixement d’aquests centres, segons Bertrana, sempre s’ha de fer a poc a poc. El 90% dels alumnes tenen el castellà com a llengua d’ús a casa, de manera que la incorporació de molts nens i nenes que no estan familiaritzats amb el català “podria ser perillós”, explica la directora. Per això els centres són de capacitat reduïda.
Aquesta demanda creixent -“ens venen a veure mares embarassades per assegurar que podran inscriure el fill!”, s’exclama Bertrana- no només és producte de la voluntat de les famílies de preservar la llengua catalana. “Hi ha una part econòmica: sovint es veu Barcelona més propera a Montpeiller o París quant a oportunitats laborals, així que amb el català tenen més possibilitats d’estudiar i treballar al Principat”, exposa Bertrana. En aquests casos, un cop a La Bressola, la feina dels mestres “és fer pedagogia entre els alumnes i sobretot els pares i mares perquè vegin que no només som una escola que s’imparteix en la llengua del país veí”.
El model de bressola nord-català existeix a les regions del Conflent i el Roselló des de l’any 1976, encara que no va ser fins el 1995 quan un acord de concertació amb el Govern francès les va dotar de legitimitat davant la major part de la població. “Fins el 1995 vam viure gairebé d’almoines, trampejant amb petites donacions i subvencions”, recorda Bertrana. Ara, en canvi, La Bressola s’apropa inevitablement als 1.000 alumnes, amb les aules plenes fins dalt i llistes d’espera.
Els set centres de La Bressola són Sant Galdric i El Vernet, de Perpinyà, l’escola de Nyils, la de Prada de Conflent, la d’El Soler, Sant Esteve del Monastir i l’institut Pompeu Fabra, d’El Soler.
