Article publicat originalment a l’Agència SINC
La creació de llaços entre universitats i empreses mitjançant transferència de coneixement és clau per fomentar la innovació i l’ocupació. Un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya demostra que tant les diferències territorials, com la falta de suport institucional i de cultura emprenedora, dificulten aquesta transferència.
El treball, publicat a la revista Journal of Business Research, ha inclòs les dades de 44 universitats públiques espanyoles –de les 47 existents– entre els anys 2006 i 2009.
“Les activitats de transferència tecnològica més rellevants es relacionen amb el desenvolupament i comercialització de patents, la generació de contractes, de llicències amb empreses i la creació d’empreses universitàries o spin-offs”, explica a Sinc Jasmina Berbegal, una de les autores i actualment investigadora de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Per estimar el nivell d’implicació de les universitats en aquest tipus d’activitats, els experts van estimar l’eficiència dels centres mitjançant un model en el qual van incloure factors com el personal disponible, la inversió en R+D, el nombre de graduats i d’articles publicats –per mesurar el rendiment en ensenyament i investigació– i el nombre de spin-offs creades.
Després, van aplicar una segona anàlisi per tal d’apreciar la possible influència de l’entorn i les característiques del teixit empresarial de cada regió, així com la presència d’incentius que poguessin explicar les diferències.
Entre les noves variables es van incloure la mida de la universitat, el nombre de patents, la càrrega d’ensenyament per professor i l’oferta educativa dels centres.
La informació procedia de dues fonts: els informes anuals de la xarxa d’Oficines de Transferència de Resultats d’Investigació (RedOTRI) i els informes bianuals de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).
Berbegal destaca el paper de les OTRI, que, com indica la investigadora, “constitueixen una estructura necessària per garantir una eficient generació d’activitats de transferència tecnològica dins de les universitats”.
Diferències territorials
D’acord amb les dades de 2011, “a Madrid, cinc de les sis universitats tenien parc científic i totes posseïen incubadora d’empreses. A Catalunya sis de les set universitats comptaven amb aquestes infraestructures “, assenyala Berbegal. “A València i Galícia tots els centres comptaven amb parc científic i tots menys un amb incubadora”, continua.
El component regional va resultar ser determinant, segons l’estudi. El desenvolupament tecnològic dels territoris afectava positivament a la creació d’empreses vinculades a la universitat (spin-offs), els centres més eficients es trobaven en àrees amb una intensitat tecnològica superior i una alta taxa de formació de nous empresaris. Les universitats localitzades en aquests territoris van demostrar tenir una major implicació en el desenvolupament d’activitats relacionades amb la transferència de coneixement.
Per exemple, segons les dades pels investigadors, a Andalusia “només el 44% de les universitats tenien parc científic i tres d’elles no tenien ni parc científic ni incubadora d’empreses”. Als centres de Saragossa i la Rioja també mancaven les dues instal·lacions.
“Les administracions públiques dissenyen programes i incentius per enfortir les sinergies entre universitats i empreses –diuen els autors–. No obstant això, aquestes polítiques estan subordinades als patrons culturals i a les barreres territorials”.
Així, és imprescindible que aquestes estratègies de transferència tinguin en compte les característiques del teixit industrial de cada regió per adaptar-se a les necessitats específiques “tant dels empresaris locals com de la comunitat on la universitat desenvolupa la seva activitat”, puntualitza l’experta.
Manca d’incentius
Quant a les causes d’aquestes mancances, més enllà dels factors regionals, “podria dir-se que els principals problemes que frenen la transferència tecnològica es relacionen amb la manca d’incentius perquè els professors i departaments universitaris s’involucrin en els processos de transferència tecnològica”.
Segons els experts, la cultura emprenedora és escassa entre el professorat espanyol. “Els professors tindrien majors incentius si existissin menys barreres contractuals perquè les empreses puguin establir contactes formals i desenvolupar activitats de transferència tecnològica”, recalca Berbegal.
Una altra possible via per impulsar l’emprenedoria és que “les agències avaluadores de qualitat docent, com l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) donessin un major pes a aquestes activitats dins dels seus esquemes d’avaluació”.
L’estudi assenyala que tot i que “la universitat espanyola té el potencial suficient”, la forma de gestionar els recursos i implementar les polítiques de foment “està afectant negativament a la seva productivitat”.
El camí a seguir passa per “donar més llibertat perquè professors i la mateixa universitat puguin participar del capital social d’una empresa i que representin l’output de qualsevol activitat de transferència desenvolupat”, conclou la investigadora.
Referència bibliogràfica:
Berbegal-Mirabent, Jasmina, Lafuente, Esteban; Solé, Francesc (2013). “The pursuit of knowledge transfer activities: An efficiency analysis of Spanish universities”. Journal of Business Research, Vol 66, No 10, pp.2051-2059.
