“A l’escola Cervantes el bàsquet és molt més que una activitat extraescolar”, deixa clar Rocco Naya, responsable de l’AMPA, que gestiona aquest servei. Durant més de deu anys, el bàsquet ha estat una eina d’inclusió en aquest centre del complex districte barceloní de Ciutat Vella. A través d’aquest esport s’ha integrat nens i nenes d’entorns socioeconòmics i culturals molt variats, s’ha implicat a moltes famílies i també els joves del barri, alguns dels quals hi tenen un equip. Tot sota la batuta de l’AMPA, que per no deixar cap infant al marge compta amb una bossa de beques per a les famílies amb menys recursos.
Però situació actual de crisi econòmica els ha posat a prova. Les subvencions que rebien de l’Administració s’han anat reduïnt amb la mateixa intensitat que la capacitat adquisitiva de les famílies, una combinació que ha abandonat la tresoreria de l’AMPA a la seva sort, just en el moment en què el bàsquet -que no és si no un pretext per combatre la desigualtat- s’ha tornat més necessari. En el cas de Cervantes, han potenciat les beques per mitjà de majors aportacions de les famílies que no passen dificultats -“sovint aquestes paguen per dos”, explica Naya-, i a força de multiplicar les activitats per recaptar fons. Aquest curs han ideat el bàsquet-bar: un barra on es dispensen a preus populars sandvitxos i refrescos que ells mateixos elaboren els divendres, dia de partit.
Però la solidaritat no sempre és possible a les AMPA. Àlex Castillo, president de la federació de mares i pares FAPAC, ho explica de la següent manera: “Quan hi ha 10 famílies amb problemes econòmics i les altres 100 no en tenen, doncs les últimes paguen la quota de les primeres; però quan la situació és al revés, l’AMPA està en perill”, explica. Des que l’any 2010 la Generalitat els va retirar la seva subvenció, aquestes entitats es nodreixen tan sols de les quotes de les famílies, i només un 5% de mitjana és aportació pública -sovint de municipis-, segons un estudi de Famílies amb Veu (Fundació Jaume Bofill).
Amb aquest plantejament, Marta Comas, presidenta de Famílies amb Veu, alerta que es poden crear AMPA de primera i de segona, en funció del poder adquisitiu de les famílies que les conformen. Les de zones benestants, explica, inclús es fan càrrec de tasques que tenen a veure amb la millora educativa -i que a vegades corresponen a l’escola-, com la compra d’ordinadors, el finançament de psicopedagogs, del servei de biblioteca, inclús la millora de les infraestructures… Se’n podria dir “copagament”, aventura Comas. En canvi, les d’escoles d’entorns desfavorits, com la Cervantes, han de redoblar esforços per garantir els serveis habituals, com són les extraescolars o l’acollida.
I és que el paper de les AMPA pot ser més decisiu del que sembla. L’informe de Famílies amb Veu reflexa que el 53% de les AMPA de centres públics gestionen el menjador de la seva escola; el 71%, el servei d’acollida matinal, i el 84% -en aquest cas entre públiques i concertades- les extraescolars. Tot això tenint en compte que el 97% dels centres catalans disposen d’AMPA i que vuit de cada deu famílies hi estan associades.
El que no són habituals són les beques com les de Cervantes. De mitjana, segons l’estudi de Famílies amb Veu, només un 1% del pressupost de les AMPA es destina a quotes solidàries. De fet, Comas considera que aquestes pràctiques són “voluntarioses però perilloses”, perquè “ha de ser l’Administració qui assumeixi els ajuts associats a la renda, amb barems equitatius”. En el cas de Cervantes és la directora qui les gestiona, per mantenir-ne les famílies al marge. En tot cas, Comas conclou que l’Administració hauria d’obrir “dues línies de subvenció, unes a les AMPA i les altres a beques”, per garantir el funcionament d’aquestes associacions i evitar així desigualtats entre escoles de diferent perfil socioeconòmic.
La reutilització de llibres, el gran èxit
De tots els serveis que gestionen les AMPA i que ajuden a disminuir les desigualtats, n’hi ha un que destaca per la seva eficàcia: la reutilització dels llibres de text. “A principi de curs es reparteixen els llibres usats entre les famílies, que revisen que el material estigui en condicions; llavors s’els assigna la carta de compromís per la qual han de mantenir el llibre en bon estat fins a final de curs”, enumera Gemma Alibés, responsable d’aquesta àrea a l’AMPA de Josep Orriols i Roca, de Moià. Amb un mecanisme tan senzill, els pares i mares s’estalvien més de 100 euros l’any per nen o nena.
En el cas d’aquesta escola pública de Moià van inclús més enllà, i fan extensible la socialització de llibres a tot tipus de material escolar. L’AMPA convida els seus associats a aportar tot tipus de material escolar -bolis, llibretes, estoigs…- al que anomenen “mercat accessible”, explica Alibés, i que és un magatzem al qual poden recórrer els mestres quan veuen que els alumnes no tenen prou material perquè les seves famílies van justes.
Castillo, president de FAPAC, valora el paper de la reutilització de llibres a les escoles catalanes: “És un gran èxit, sense cap dubte. Des de fa anys les famílies s’estalvien moltíssims diners. I si abans es feia per una qüestió d’ecologia i de combatre el consumisme, ara es fa per pura necessitat i perquè som pobres”.
L’associació de pares i mares de l’escola Josep Orriols i Roca és, com la Cervantes, un altre exemple d’AMPA solidària. En el seu cas, es posen d’acord amb els serveis socials, que s’encarreguen de repartir els diners que algunes famílies posen de més. Amb això, el que pretén l’AMPA és que totes les famílies en siguin sòcies, i que per tant tinguin accés a serveis tan útils com la reutilització de llibres, o també l’acollida matinal i inclús les classes de suport que els propis pares i mares imparteixen als nens algunes tardes, un programa que ja els ha reportat algun premi.
L’AMPA com a forma de participació ciutadana
A l’escola Cervantes aviat celebraran els 10è aniversari de l’escola de bàsquet. Com cada divendres -però aquesta vegada amb més sorpreses- obriran les portes de l’escola a tot el barri. Els joves hi entraran a jugar o a prendre alguna cosa al bàsquet-bar, igual com les famílies. “El bàsquet ha estat una eina de barri, per exemple ha ajudat a obrir les pandilles i evitar tensions, perquè molts joves de grups diferents es troben jugant junts al Cervantes”, explica Naya.
“L’AMPA també és el lloc que han triat milers de pares i mares per exercir una ciutadania activa en relació al seu barri i al seu país”, conclou l’informe de Famílies amb Veu, i així ho referma Marta Comas. La mobilització de les famílies, dins la comunitat educativa, en defensa de l’escola pública i contra la llei Wert en seria una evidència. Però n’hi ha més: el 80% de les AMPA es relacionen amb d’altres i estableixen xarxes de proximitat, i el 40% de les de centres públics formen part de coordinadores territorials.
