Aquest és un article publicat originalment a Agència SINC.
Un nou estudi realitzat per dues investigadores de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona analitza la coordinació temporal entre gestos i parla als nadons en unes etapes molt primerenques del desenvolupament del llenguatge: des del període del balboteig fins a la producció de les primeres paraules.
Els resultats, publicats a la revista Speech Communication, són els primers a mostrar com i quan els nadons adquireixen el patró de coordinació entre gest i parla.
“Cada vegada hi ha més investigacions que mostren que l’estudi del llenguatge i la comunicació humana no es pot dur a terme només amb una anàlisi de la parla”, explica a SINC Núria Esteve Gibert, una de les autores.
De fet, en les interaccions comunicatives dels significats i les emocions es transmeten a través de la parla i d’elements no verbals (gestos de les mans, els gestos facials o la posició corporal).
“El nostre anàlisi indica que és durant l’etapa de transició entre el període del balboteig i les primeres paraules (és a dir, abans que el nadó sigui capaç de produir dues paraules juntes una darrera l’altra), que el sistema gestual i de la parla ja estan estretament relacionats”, afirma Esteve Gilbert.
Per als autors, aquest estudi evidencia la visió que la parla i la gestualitat són dos elements necessaris per estudiar la comunicació humana, ja que cada vegada hi ha més proves les dues modalitats de les quals es desenvolupen alhora i que estan estretament coordinades tant semàntica com temporalment.
L’objectiu d’aquest pioner treball va ser investigar el procés d’adquisició i desenvolupament del llenguatge en relació amb la coordinació temporal de gestos i parla.
Per a això, les investigadores van gravar en vídeo quatre nadons nascuts en famílies catalanoparlants, mentre jugaven amb els seus pares a casa, des que els nens tenien 11 mesos fins que van complir 19 mesos.
“Aquests enregistraments es van utilitzar per investigar quan comencen els nens a combinar gest i parla tal com ho fan els adults i si quan combinen les dues modalitats, els patrons de coordinació temporal entre gest i parla ja són els adequats”, continua.
En total, es van obtenir més de 4.500 actes comunicatius produïts pels nadons al llarg dels mesos analitzats, a través d’unes 24 hores d’enregistraments, que s’han estudiat des del punt de vista dels gestos i de les propietats acústiques de les vocalitzacions produïdes pels nens.
“S’ha donat especial importància a l’anàlisi de la coordinació temporal entre parla i el gest d’assenyalament, perquè aquest gest és crucial en el desenvolupament lingüístic i cognitiu del llenguatge ja que representa el primer gest comunicatiu que els nadons són capaços d’entendre i produir”, destaca l’experta.
A més, s’ha vist que el seu correcte desenvolupament està molt relacionat amb les futures habilitats lingüístiques de l’infant en una etapa més avançada.
Combinació de gest i parla
Durant l’etapa del balboteig els nadons encara produeixen molts casos de gestos sense combinar-los amb vocalitzacions. No obstant això, des del principi del període en què comencen a produir les primeres paraules (quatre paraules durant mitja hora de gravació), els nadons produeixen la major part de gestos manuals en combinació amb vocalitzacions, igual que els adults.
D’altra banda, en analitzar les combinacions de gest i vocalització que els nadons produeixen a aquesta primerenca edat es veu que la majoria dels gestos que es combinen amb vocalitzacions són gestos deíctics (senyaladors d’arribar) amb una intenció comunicativa declarativa-per informar-més que imperativa-per obtenir aquest objecte-.
“Ja en les primeres combinacions de gest amb vocalització, el patró de coordinació temporal de les dues modalitats-que consisteix en sincronitzar l’interval de temps més prominent en el gest díctic amb l’interval de temps més prominent en la vocalització) – és molt semblant al dels adults “, conclou Esteve Gilbert.
