“Les famílies deixen els nens a dinar a l’escola per la realitat laboral, no perquè s’hi faci una educació continuada, i l’escola en comptes de considerar-ho un horari lectiu, decideix no encarregar-se d’aquest espai, però tot el que fas a l’escola ha de ser educatiu”, lamenta Nani Moré, cuinera i responsable de la cuina i el menjador de l’escola bressol El Rial de Sant Cebrià. És una de les persones que treballa per canviar aquest model a través del menjadors ecològics.
Neus Santiago, coordinadora de la cuina i el menjador i també mare de l’Escola Matagalls de Santa Maria de Palautordera, és una altra de les impulsores dels menjadors ecològics. Explica que l’equip director de l’escola li va encarregar un projecte i des que disposen de cuina propi, l’AMPA la gestiona amb un projecte de cuina, menjador i hort. “Tots els nens passen per l’hort, i el que surt d’allà, es porta a la cuina de l’escola”, explica.
La realitat dels menjadors escolars, segons Moré, és que en molts casos “aquest servei s’ha externalitzat i empreses que gestionaven hospitals i geriàtrics s’han adaptat al servei a les escoles, però redueixen costos i opten per aliments de menys qualitat, que malauradament agraden més els nens, que d’entrada prefereixen uns nuggets amb patates”. Tot i això, la cuinera veu una solució fàcil: “Tenim gent desocupada, terres abandonades i nens que mengen cada dia en menjadors; tot plegat es pot lligar” amb el consum ecològic i de proximitat.
Un altre model de consum
El canvi en el model de consum és una de les principals aportacions dels menjadors ecològics. Alicia Aguilar, directora del Màster de Nutrició i Salut de la UOC, assegura que “aquest model és molt important, tot i que a nivell de salut no s’han trobat evidències de que siguin necessàriament millors, tenen altres implicacions: de proximitat, de sostenibilitat, tant agrícola com ecològica, i en aquest sentit sí que val la pena fer una repensada, perquè no tenen perquè ser més cars”.
Moré explica que hi ha prou producció ecològica, però el problema es troba en la distribució, així que “si t’ho creus pots fer-ho, però sinó aquests productes no arriben als menjadors”. Santiago, per la seva banda, explica que al seu menjador quasi tota la verdura és ecològica, i ho és tota la fruita i els cereals, “però hi ha coses que no ho són, sobretot la carn, perquè no són accessibles per un menjador escolar”.
Acceptació en els centres
A l’escola bressol El Rial, el canvi va ser progressiu. “Quan vam tenir cuina a l’escola, una empresa ens la gestionava i teníem la Nani de cuinera, que amb les seves inquietuds va anar introduint canvis i finalment va acabar gestionant la cuina i el menjador”, explica Sandra Ruiz, directora del centre.
La directora explica que, d’entrada, no tothom va rebre els canvis amb bons ulls. “Al principi vam tenir problemes sobretot amb les famílies, tot i que també amb els monitors, perquè, especialment amb la proteïna vegetal com el seitan o el tofu, estàs demanant als nens que mengin una cosa que tu no et menjaries”, assegura Ruiz.
En canvi, els nens, que tenen entre 16 mesos i tres anys, són els més receptius. “A mi, que també menjo al cole, hi ha coses que m’ha costat més canviar, i ells en canvi, cap problema”, diu la directora. I és que la dieta ecològica incorpora aliments poc habituals a la majoria de llars. Tant Moré com Santiago remarquen, per exemple, el fet de servir més proteïnes vegetals per substituir part de la carn. O pel que fa als cereals, Neus Santiago explica que “a la majoria de les escoles es limiten a pasta i arròs, però nosaltres també fem servir mill o quinoa”.
El problema amb les famílies, assegura, és que no els agradava que els hi qüestionessin la seva tasca de cura dels fills. Segons Ruiz, “a un pare que està intentant fer el millor pel seu fill no li agrada que li diguin que alguna cosa no està bé, sobretot amb el tema alimentari, que és el que els hi preocupa més”.
Educació nutricional
La professora Alicia Aguilar remarca que el menjador escolar “és el lloc on a vegades s’està fent l’educació nutricional a l’escola, més que en el currículum, sobretot quan es faciliten o es donen alternatives sobre què han de menjar els nens fora de l’escola”. “No podem posar tot el pes en el menjador escolar perquè és només un àpat al dia, un 25 o 30% de la ingesta diària”, apunta Aguilar.
Per això, els projectes de menjadors ecològics també inclouen la formació de les famílies, amb tallers per als pares i mares on els hi ensenyen a reproduir a casa la dieta que es fomenta a l’escola. “Tenim els hàbits tan arrelats que costa canviar-los, però un fill és una bona excusa per començar”, reivindica Sandra Ruiz.
Joan Mena, diputat d’ICV-EUiA al Parlament i professor, també considera que “el menjar ecològic és important per canviar els hàbits dels nens i les nenes i també de les famílies i fer un consum més responsable, amb respecte al medi ambient”.
El seu grup parlamentari ha proposat un seguit de mesures per impulsar l’oferta de fruites, hortalisses i llet ecològiques als menjadors escolars. Es tracta de només alguns productes, no el conjunt de la dieta. En aquest sentit, el diputat assegura que “no hi ha res que ens permeti canviar el model de menjador escolar, a nivell legislatiu, però hi estem treballant”.
Impuls dels menjadors ecològics
Nani Moré i Neus Santiago asseguren, cadascuna per la seva banda, que en començar els seus projectes es trobaven molt soles, però progressivament es van anar trobant i organitzant les persones que treballaven en aquest àmbit. Nutricionistes i dietistes, productors ecològics i gent com elles, que treballen en la gestió de menjadors, han posat en marxa l’Associació Menjadors ecològics.
Ara, han aconseguit finançar un projecte de micromecenatge per impulsar els menjadors ecològics. El seu objectiu és documentar les escoles amb menjador ecològic existents i la seva xarxa d’abastiment i crear una plataforma de formació i assessorament integral per a totes les parts implicades.
“Hi ha moltes empreses que es diuen de menjar ecològic, però ofereixen tres o quatre productes ecològics al mes, i això ens fa molt mal, perquè després porten productes que venen de l’altra punta del món, i per l’energia del nen és molt important menjar productes de temporada”, lamenta Santiago.
Moré remarca que els projectes de menjador ecològic s’han de consolidar poc a poc. “No totes les escoles podrien tenir un menjador ecològic demà si ho volen fer amb valors”, assegura, però estan molt disposades a impulsar-los.
