El Tribunal de Justícia de la Unió Europea aborda la temporalitat dels professors associats de les Universitats.
En una sentència de 13 de març de 2014 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’ha pronunciat sobre la figura de professor associat de les nostres Universitats Públiques. La qüestió prejudicial l’havia plantejada un jutjat social de Barcelona i afectava a un professor de la Universitat Pompeu Fabra. El que es debatia, entre altres, era si la renovació de contractes temporals als professors associats sense límit de durada màxima, que empara la nostra legislació universitària (article 53 de la Llei orgànica 6/2001 d’Universitats) era o no conforme a la legislació comunitària (article 1 de la directiva 199/70) que advoca com a comú per la contractació indefinida. El Tribunal ha entès que no s’oposa al dret comunitari la temporalitat dels professors associats ateses les especials característiques de la figura, que està pensada per a persones que realitzen una activitat professional aliena a la Universitat i que són contractades en funció de les experiències i coneixements que deriven d’aquesta activitat.
La sentència del TJUE no dóna, però, un xec en blanc a les Universitats. Més aviat adverteix que els contractes de professors associats han de tenir justificació i han d’atendre necessitats provisionals -encara que sense límit en el temps- i que no es poden utilitzar per a cobrir necessitats permanents i duradores pròpies d’altre professorat. La sentència diu que incumbeix als jutges comprovar l’existència o no de les raons que justifiquen la contractació temporal. El mal ús que han fet sovint les Universitats de la figura del professor associat menen a dubtar de no poques temporalitats i a pensar que els litigis tot just han començat.
