Article publicat originalment a eldiario.es
Cada 15 de març se celebra el Dia de la Visibilitat Transsexual. La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) commemora l’aprovació de l’anomenada Llei d’Identitat de Gènere, que va obrir la porta al canvi registral de nom i sexe de les persones trans, dotant-les finalment d’una porta al reconeixement i la dignitat.
Aquesta llei ha estat, sens dubte, un gran pas per a la integració de les persones trans. Però, com amb tants altres avenços relatius als drets humans d’aquest país, en els últims temps s’ha paralitzat el desenvolupament de la legislació referent a aquesta realitat. En primer lloc, com assenyala la FELGT, perquè la transsexualitat continua sent patologitzada, és a dir, qualificada no com una diferència sinó com un trastorn mèdic. La conseqüència directa d’aquesta patologització, més enllà de la consideració com malaltes d’unes persones que no ho són, és que l’essencial canvi de vida que per a les persones trans suposa aquest canvi registral del seu nom i sexe està condicionat a un diagnòstic mèdic, el procés, a més, és llarg, humiliant i penós.
Els menors i els migrants queden fora d’aquest accés. És la raó per la qual aquest any la FELGTB ha centrat la celebració del Dia de la Visibilitat Transsexual en la no discriminació de nenes i nens trans. Vulnerables i sols, aquests menors es troben amb una societat que encara no té lloc per a ells, una societat que permet la seva discriminació en els centres educatius, una societat que encara mira a una altra banda quan són marginats a les escoles. Uns menors que únicament disposen de la titànica lluita de les seves famílies i del seu propi col·lectiu per fer-los ciutadans de ple dret.
Fa uns mesos la premsa es va ocupar del cas d’una nena trans malaguenya per la qual els seus pares pregaven al col·legi (mai millor dit, ja que és religiós i concertat, és a dir, pagat per tots), que deixessin de dirigir-se a ella en el gènere que encara consta en la seva documentació oficial. Així ho vol la nena, ho sol·licita la seva família i ho recomana la pròpia Junta d’Andalusia. Però les mongetes i els capellanets i els bisbets i altres sants i santes s’han passat l’humanitari prec pel folre de les toques i de les sotanes, i la família de la menor malaguenya no ha tingut més remei que canviar de centre per preservar el seu benestar.
“La discriminació transfòbica és il·legal”, recorda la FELGTB, i fa una crida a les seves víctimes perquè la denunciïn, participant d’un estudi confidencial sobre delictes d’odi per motius d’orientació sexual i identitat de gènere. A més reclama a les administracions educatives, començant pel Ministeri d’Educació, que atenguin la realitat de les i els menors la identitat dels quals no es correspon amb la que figura en la seva inscripció de naixement. Sisi Càceres, coordinadora de l’Àrea de Famílies, denuncia que l’Administració no previngui la transfòbia “fent pedagogia i impulsant protocols d’obligat compliment que permetin a les nenes i nens trans viure lliures dels prejudicis i la discriminació de la societat en què s’han de desenvolupar de manera integral”.
Que els nens i nenes trans hagin de patir prejudicis i discriminació és dolorós. Però no és estrany en una societat com la nostra, homòfoba encara i transfòbica, i menys amb un Govern com el nostre, que destil·la a més masclisme i paternalisme misogin. Però que aquesta discriminació es produeixi en centres religiosos concertats és indignant i demostra l’injust i obsolet disbarat que suposa l’educació religiosa concertada al nostre país. És el que ha passat al col·legi Sant Patrici de Màlaga i el que passa en molts altres centres d’aquestes característiques. No és tolerable que un Estat laic segueixi finançant aquests col·legis i recolzant, amb els diners de tots els ciutadans (uns diners que falten en l’actualitat per cobrir tantes necessitats), una educació que fomenta pràctiques discriminatòries i que actua en contra dels drets democràtics essencials.
Mar Cambrollé, presidenta de ATA-Sylvia Riera, ho deixa ben clar: “Quan es produeixen conflictes entre la llibertat religiosa i altres drets caldria anteposar la identitat democràtica com a mètode de resolució de conflictes. El dret a la llibertat religiosa com a dret fonamental també té els seus límits per no trepitjar altres llibertats”. Perquè la llibertat religiosa és un dret, però un dret individual. El que resulta completament inadmissible és que la paguem amb les nostres malparades butxaques. Doncs ja sabem, a més, de què va la llibertat d’alguns menjaciris: de retallar la llibertat d’altres. I aquesta és, en particular, la fal·laç llibertat que barregen amb hòsties els bisbes espanyols, quan s’omplen la boca amb una paraula que, en realitat, no empassen.
