Certament, resulta precipitat i arriscat poder extreure’n una anàlisi acurada només amb els titulars d’aquest dimecres de la premsa, i més quan el decret pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i provisió de llocs docents s’ha fet sense el consens dels sindicats majoritaris i amb el desconeixement de bona part de la Comunitat Educativa. Sense obviar que acaba de ser publicat en el DOGC aquest dimecres.
Durant anys i en diversos documents els Moviments de Renovació Pedagògica hem anat reclamant la necessitat de superar el concurs de provisió de places on es prima l’antiguitat. Des de la nostra opinió, trobar mecanismes que garanteixin que la provisió de places en els centres públics es faci en funció de les capacitats de les persones, les necessitats reals dels equips docents i dels projectes de centre, és clau. Sorgia amb força la idea que qualsevol docent en el moment d’arribar a un centre hauria de saber on va, les característiques del centre, el lloc que se li assigna, i tot allò que facilités la seva adaptació en la convivència del centre i coresponsabilitat en el disseny, desenvolupament i avaluació del PEC.
Ara bé. També, sempre entenent que res suposi perdre les característiques de provisió públiques. És de principi democràtic no perdre la publicitat, transparència, igualtat, mèrit i capacitat en aquest tràmit. Precisament ens referim a aquelles possibilitats que els articles 99, 102, 114 i 115, i els 123, 124, 125 i 126 de la LEC recullen. Ara només es tractava de concretar en un decret i posterior ordre per desenvolupar-se. Articles val a dir per altra banda, que la comunitat educativa (MUCE -sense USTEC-) en el seu dia va trobar correctes i no va presentar esmenes pels motius que mencionàvem a l’inici. Però el que el dimarts va anunciar la Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va en la mateixa línia?
Així han anat les coses. L’esborrany presentat a l’abril del 2013 es va negociar en la mesa sindical fins setembre del 2013, sense acord. S’esperava la publicació per l’octubre. Des del setembre fins ara no s’ha posat en la taula de negociació de la comunitat educativa, i per tant ha seguit un procés intern al Departament d’Ensenyament.
No podem entendre com es cau una i altra vegada en la imposició de les normes en el moment de legislar sobre temes tan essencials com els educatius. La precipitació per consolidar canvis, la manca de diàleg amb els sectors afectats, la poca pedagogia en les implantacions, la manca de consens,… sembla que es un mal que ens persegueix als i a les mestres.
Altre cop ens veiem front una implantació sense experimentació prèvia, ni terminis, i no entenem perquè existeix aquesta mala praxis legislativa després de les experiències que s’han succeït en els darrers anys. Sense preveure el seguiment, i menys l’avaluació de tot aquest procés.
Tothom estaria més tranquil si es nomenés una comissió de seguiment de la implantació d’aquestes normes que poden tenir tant d’impacte. Convèncer és la millor victòria i en aquets moments tan difícils que tots coneixem, potser podria haver estat un motiu per enfortir el col·lectiu. Malauradament, tampoc està sent així.
No volem extreure judicis precipitadament, i tot i que és cert que el decret sembla que recull bona part de les indicacions del Consell Escolar de Catalunya, encara hi ha un gruix d’apartats que apareixen en la publicació que no ens convencen. Ens anima que es doti de més autonomia als centres educatius, però per contra ens preocupa el paper de l’equip docent, la participació dels Consells Escolars en aquestes decisions, en què queda la intervenció de la comunitat educativa, en què consistirà l’avaluació dels docents, com s’articula la Inspecció i els SSTT per donar suport i garanties laborals als processos, on són els processos d’avaluació de l’equip directiu, una avaluació de 4 mesos pels docents novells ens sembla precipitat, els termes sobre el cessament de funcionaris que descriu la secció tercera no els compartim, l’encaix del PEC amb el projecte de direcció no està clar en la realitat dels centres,…
Repetim que no volem extreure judicis precipitadament. Però ja us avancem que com a FMRPC tenim ganes de discutir el decret i compartir amb vosaltres els punts forts i febles des del nostre ideal d’educació. Quelcom que també encoratgem a que feu tots els claustres, i ens agradaria que ens féssiu arribar les vostres inquietuds i interrogants o propostes a través de les nostres xarxes socials, doncs de ben segur ens ajudaran al debat de tots plegats.
