Aquest és un article publicat a eldiario.es
Els personatges femenins que apareixen en les sèries de dibuixos animats que s’emeten actualment a la televisió a tot Espanya estan associats a estereotips negatius: són dones consumistes, superficials, geloses i obsessionades pel seu aspecte físic i per agradar als altres. A més, només un 33,6 per cent dels personatges són noies (n’hi ha una per cada dos nois), i el seu paper està relegat gairebé sempre al de novia, mare o acompanyant del protagonista o antagonista.
Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi dut a terme per investigadors del departament de Dibuix de la Universitat de Granada (UGR), el més complet sobre dibuixos animats que s’ha fet fins ara a Espanya. En ell, s’han analitzat 163 sèries de dibuixos animats, tant espanyoles com estrangeres, que s’emeten actualment a la televisió del nostre país, prestant una especial atenció als 621 personatges que hi apareixien.
Del treball se’n poden extreure moltes conclusions, algunes relacionades amb qüestions de gènere. Així, per norma general, els personatges femenins dels dibuixos animats presenten un físic saludable, si bé moltes d’aquestes dones estan excessivament primes, una característica que no es veu en els personatges masculins. A més, hi ha un nombre reduït de dones, normalment grans, que presenten sobrepès, cosa que no apareix tant en el cas dels homes.
Entre les qualitats de la personalitat dels personatges femenins “destaca la seva intel·ligència, ja que en nombroses ocasions les noies fan una reflexió sobre les seves situacions i la manera de resoldre-les. Amb tot, també hi ha un gran nombre de dones una mica presumptuoses”, adverteixen els autors principals d’aquest treball, els professors de la UGR Concepción Alonso Valdivieso i Jesús Pertíñez López.
Presumides o “boges per les rebaixes”
Els investigadors posen la popular sèrie ‘Monster High’ com a exemple de la “nefasta imatge” que els dibuixos animats transmeten de la dona, “amb unes protagonistes absolutament superficials que van a l’institut en talons i molt maquillades, que sempre estan parlant de la seva imatge i la major preocupació és conquistar als nois”, apunten els experts. La mare de ‘Shin Chan’, una dona histèrica i cridanera presentada com una boja de les rebaixes, és un altre exemple d’aquesta imatge.
En el cas dels personatges masculins, els investigadors de la UGR destaquen que per norma general tots tenen un físic saludable, ni obesos ni prims, i és curiós que el més freqüent és que no exerceixin cap professió, mentre que les noies són en la seva majoria estudiants. “A més, sempre que apareix un càrrec directiu (alcalde o president) es tracta d’un home, i el pare és el que treballa. Les mares són sempre mestresses de casa (amb l’excepció de la sèrie ‘Johnny Test’, on la mare és la que treballa i el pare s’encarrega de les tasques de la llar)”.
Els investigadors assenyalen que, en el cas dels personatges humans (ja que també hi ha molts zoomorfs), “és impactant que la immensa majoria són de raça blanca, i en comptadíssimes ocasions apareix un protagonista negre, xinès o sud-americà. Això vol dir que hi ha encara una llunyania no només en el tractament igualitari entre sexes, sinó també entre races. No es pot oferir aquesta visió del món a nens que absorbeixen i accepten aquesta realitat com a veritable, ja que els educa en creences i actituds equivocades i obsoletes”, adverteixen.
Les sèries les dirigeixen homes
Un altre aspecte que ha posat de manifest l’estudi dut a terme a la Universitat de Granada és que la immensa majoria de les sèries de dibuixos animats estan dirigides per homes: només el 9,2 per cent han estat dirigides per una dona, una xifra que es redueix al 7,4 per cent en el cas de les sèries d’animació espanyoles. “Aquesta dada reflecteix perfectament la dificultat de les dones per assolir llocs directius -expliquen els autors-, ja que hi ha moltes més dones amb titulacions com Belles Arts o Comunicació Audiovisual que homes”.
A la llum dels resultats d’aquest treball, els investigadors de la Universitat de Granada adverteixen de la necessitat de controlar les sèries d’animació que veuen els fills. “La majoria dels pares pensen que, pel sol fet de ser dibuixos animats, el seu contingut és inofensiu i adequat per a l’edat dels seus fills, i no hi ha res més lluny de la realitat: els dibuixos no poden fer alhora de cuidadors dels nostres fills “, conclouen Alonso i Pertíñez.
