Aquest dijous, José Ignacio Wert ha tornat a rebre crits de dimissió pels manifestants que, en una nova vaga estudiantil, han sortit al carrer per protestar contra la seva gestió de la cartera d’Educació. Els retards en el pagament de les beques del Ministeri, fruit del nou sistema d’ajudes aplicat aquest curs, se sumen a una llarga llista de queixes de la comunitat educativa respecte al màxim responsable del Govern. L’últim baròmetre del CIS és contundent: és el membre de l’Executiu pitjor valorat pels espanyols, amb 1,4 punts.
La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) va ser la diana sobre la qual més van disparar les primeres mobilitzacions, que pretenien frenar una normativa que no compta amb el suport de professors, pares ni alumnes. Un cop aprovada, les retallades i la gestió del ministre no han contingut les reclamacions de la població.
1. La LOMCE, sense cap suport de l’oposició
La nova llei educativa del Govern no va poder començar amb pitjor peu. La LOMCE va ser aprovada el novembre de 2013 amb la majoria parlamentària del PP, l’abstenció d’UPN i els vots en contra de tota la resta de grups de l’oposició, que han reiterat el seu compromís de derogar-la quan el PP perdi la seva majoria absoluta.
Entre els punts més polèmics de la normativa destaquen el blindatge de la separació per sexes de les aules en col·legis concertats, la supressió d’Educació per a la Ciutadania dels currículums, la inclusió de l’assignatura de Religió a la nota mitjana dels alumnes, un caràcter privatitzador i centralista de l’educació, un retorn a les revàlides al final de Primària, ESO i Batxillerat (i la supressió de la selectivitat per a l’accés a les universitats) i la protecció del castellà a les comunitats amb més d’una llengua oficial, fins al punt d’obligar les administracions a pagar l’escolarització d’alumnes en col·legis privats on s’ensenyi en castellà si els centres públics de la zona no tenen aquesta opció.
Les presses del Govern perquè la llei s’apliqui el més aviat possible s’han trobat també l’oposició dels centres educatius i, fins i tot, dels editors dels llibres de text. Després de les pressions de les comunitats autònomes (algunes del Partit Popular), José Ignacio Wert va accedir aquest gener a retardar el calendari de desplegament de la llei i a no aprovar encara els currículums per a la Secundària i el Batxillerat, que no començarien a aplicar-se fins al curs 2015-2016.
La nova Formació Professional bàsica sí que haurà d’estar a punt per setembre, cosa que els directors d’instituts veuen improbable donat les incògnites sobre els continguts i els centres en què s’impartirà.
2. L’augment de taxes universitàries
La pujada de les taxes a les universitats i cicles formatius ha estat una altra de les reclamacions més sonades en contra del ministre. La Plataforma d’Afectats per les Taxes era una de les convocants de l’aturada d’aquest dijous. A la Comunitat de Madrid, per exemple, els preus en els últims dos anys s’han disparat fins a un 68% per estudiar un grau.
Les conseqüències s’han deixat notar en les matriculacions. José Carrillo, rector de la Universitat Complutense, va xifrar en 800.000 crèdits menys els matriculats aquest curs en el centre, que se sumen als 400.000 que s’havien reduït l’any anterior. És a dir, 1,2 milions de crèdits menys en els dos anys que porta en vigor l’augment de preus. La Universitat Carlos III aquest curs ha passat d’un 34% d’alumnes provinents d’altres comunitats autònomes a un 28%.
Les dades totals suposen un descens d’estudiants de l’1,6% en els últims dos cursos, 25.389 alumnes, segons les dades del Ministeri d’Educació.
3. La veu del carrer
Els eslògans i les pancartes han estat una mesura de resistència més a la política dels populars. Dues vagues generals de pares, professors i alumnes, al maig i l’octubre de l’any passat, exigien a Wert que retirés el seu projecte normatiu. No obstant això, la marea verda no va fer efecte a la cartera d’Educació, i la llei va entrar en vigor el passat 30 de desembre, com a part del nostre ordenament jurídic.
Per la seva banda, els estudiants han cridat els seus companys a abandonar els pupitres en 5 aturades estudiantils generals, l’última aquest 8 de maig, amb la crispació dels retards de les beques com a protagonista. A més dels sindicats establerts des de fa anys –com el Sindicat d’Estudiants i la Federació d’Estudiants Progressistes (FAEST), per exemple–, són moltes les organitzacions que han pres força en aquests anys, com la Plataforma d’Afectats per les Taxes, la xarxa Pren la Facultat i la Plataforma d’Afectats per les Beques.
4. Ajudes econòmiques a finals de curs
Les beques han estat el darrer motiu que ha arrossegat els joves al carrer, tot i que els conflictes en la matèria ja havien tingut els seus antecedents en la supressió de les beques Sèneca, per a la mobilitat entre universitats espanyoles, i en la retallada en el programa Erasmus.
La intenció de Wert de reduir les beques de mobilitat europea li van costar un toc d’atenció d’Europa. L’assumpte va concloure amb les mateixes beques, però de menys estada, per al proper curs i canvis més restrictius en la quantitat que aporta el Ministeri per als alumnes amb menys recursos.
Les últimes protestes responen a retards en l’assignació i pagament de les noves beques d’educació del Ministeri, introduïdes aquest any escolar, que han ocasionat que a finals de curs molts alumnes no hagin rebut el total de l’ajuda. El balanç final són més beneficiaris a la universitat (un 10,7%), però amb una dotació mitjana 300 euros inferior a la del curs anterior.
D’altra banda, les noves beques no només van modificar la forma d’assignació sinó que també van patir canvis en els criteris per sol·licitar-les. Un dels més polèmics: l’increment de la nota mitjana. El ministre d’Educació va admetre que uns 10.000 estudiants, amb una puntuació acadèmica d’entre el 5 i el 5,5, no podrien beneficiar-se dels ajuts pel nou requisit.
5. Les retallades: des dels ajuts a llibres fins a la despesa en professors
Les tisores s’han convertit en un imprescindible de les manifestacions contra el Govern. FAEST ha cridat a la vaga amb una convocatòria que situa en 6.000 milions d’euros la quantitat que el Partit Popular ha reduït a la inversió en Educació. Segons dades de CCOO, Espanya ha perdut durant la crisi almenys un 12% de la despesa educativa, uns 6.300 milions d’euros.
Aplicades als mestres, aquestes xifres es tradueixen en 33.000 professors menys en l’últim any i mig, segons CCOO (els càlculs del sindicat ANPE, ho xifren en 55.000 des del començament de la crisi). A més, CCOO situa la pèrdua de poder adquisitiu per als docents entre un 44% i un 63% en cinc anys, depenent del cos docent a què pertanyin.
Altres partides, com el pressupost per a les ajudes de llibres i materials educatius, també s’han vist ressentides. El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports va anunciar una dotació de 20 milions d’euros, a repartir entre les comunitats autònomes, 12 milions menys que en la convocatòria anterior.
6. Tres fronts oberts
Els alumnes ja han advertit al ministre que es prepari per a la propera tornada a l’escola. Les mobilitzacions d’aquesta legislatura semblaran “un joc de nens”, han afirmat. Les vies de comunicació oficials amb el ministre tampoc passen pel seu millor moment. La Coordinadora de Representants d’Estudiants d’Universitats Públiques (CREUP) va denunciar recentment que l’Observatori Universitari de Beques, Ajudes a l’Estudi i Rendiment Acadèmic no s’ha reunit encara amb Wert en el que va de mandat, tot i que per obligació haurien d’haver-ho fet almenys dues vegades per curs.
A més, els professors tenen encara temes importants que tractar amb el ministre. L’Estatut Docent ja s’hauria d’estar negociant amb els sindicats, però hi ha diferències substancials entre el que el Ministeri considera important per millorar el nivell dels docents i la regulació que els professors estan demanant per millorar la professió. La número dos del Ministeri, Montserrat Gomendio, va fer tota una declaració d’intencions fa unes setmanes al Brasil, on es va queixar que la inversió que s’ha fet en l’última dècada en Educació hagi anat a parar en gran mesura “a augmentar el sou dels docents” .
Un altre front obert de Wert és el dels rectors. A més de la reforma universitària, que ja està en marxa i que té com a principal objectiu replantejar el finançament dels centres i el sistema de contractació de professors, els rectors han apel·lat a l’optimisme econòmic del Govern per afluixar l’austeritat dels pressupostos, ja que moltes universitats estan literalment “ofegades” financerament, com ja han denunciat en diverses oportunitats els responsables de les universitats madrilenyes. Fa uns dies tots els rectors d’universitats públiques van llegir simultàniament un comunicat en què demanaven més finançament per a l’educació superior.
