Aquest és un article publicat a eldiario.es
La universitat espanyola es dessagna. Des que va començar la crisi ha anat veient com el seu pressupost es reduïa any a any. A la fi del curs 2012-2013 ja havia retrocedit als nivells de 2008, segons l’últim informe presentat sobre la matèria, elaborat per la Fundació Conocimiento y Desarrollo (CYD) sobre la contribució de les universitats al desenvolupament econòmic i social d’Espanya.
L’estudi corrobora que els recursos públics de les universitats espanyoles han caigut un 13,1% entre 2009 i 2012, xifra que altres informes eleven lleugerament ampliant també els anys que es tenen en compte. En nombres bruts són més de 1.300 milions d’euros els que s’han perdut en aquests tres anys de finançament (de 10.100 milions d’euros a 8.700 milions). El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, que va participar en la presentació de l’informe CYD, va oferir la seva anàlisi del sector: “El model és insostenible”, va afirmar.
Per això Educació vol fer una reforma universitària i canviar, entre altres coses, el model de finançament. Argumenta el ministeri que no es pot mantenir el mateix sistema en un entorn canviant, els mateixos recursos per a més alumnes cada vegada. “La col·laboració del Govern i la universitat espanyola ha de tenir present l’entorn de canvi en què estem immersos i intentar fer-lo compatible amb l’esforç dels últims anys”, va sostenir Wert aquest dilluns.
Segons ha afirmat en alguna ocasió la seva número dos, Montserrat Gomendio, parteix de la idea d’Educació que és incrementar el finançament privat de la universitat, que actualment tot just arriba al 5% dels pressupostos universitaris. No obstant això, l’informe CYD assenyala que les empreses van començar a retirar-se de les universitats quan li van veure les orelles al llop.
En una espècie de competició amb l’administració per veure qui treia més fons, entre 2008 i 2012 el finançament empresarial de l’R+D en l’ensenyament superior va retrocedir fins a gairebé nivells de 2006. La gràfica que mostra la captació de recursos d’R+D+i amb empreses i altres entitats té el mateix perfil que l’anterior: pic el 2008 (700 milions d’euros) i caiguda fins a 2011 en aquest cas (uns 550 milions, similar també al 2006). Les empreses col·laboradores amb la universitat han baixat un 11% i els ingressos s’han reduït un 14%.
“Una situació insòlita i inèdita”
Per a Martí Parellada, coordinador de l’informe CYD, la situació resulta “insòlita i inèdita a Espanya”. Parellada va defensar que no es pot “seguir amb la política de reducció de recursos públics a les universitats espanyoles. Si pensem que són un element clar per millorar la situació en el mitjà i llarg termini, no és raonable que no es prioritzi en el pressupost”, va assenyalar. En aquesta mateixa línia es van manifestar els rectors de les universitats fa uns mesos, quan van exigir que es reverteixin les retallades si és cert que la situació econòmica està millorant, tal com afirma el Govern.
Un dels element més clars d’aquestes retallades és la pujada de les taxes universitàries en els últims dos anys, de fins al 100% segons la comunitat autònoma i el nivell d’experimentalitat del grau. El CYD sosté que aquest fet “ha influït en la reducció del nombre d’estudiants universitaris en el curs 2012-2013”, quan es van matricular a les universitats un 1% menys d’estudiants que el curs anterior. Wert va matisar aquesta qüestió dilluns. Si bé és cert que hi ha menys universitaris (un 1% menys), “de 2010 a 2013 hi ha hagut una reducció d’un 8% d’aquest grup d’edat”, va argumentar, “de manera que la taxa d’accés ha augmentat de forma sostinguda i estable”.
Igual de cert és que mentre el nombre total d’universitaris està pràcticament estancat -encara que siguin més en relació al total-, el d’alumnes que s’apunten a un cicle formatiu de grau superior ha pujat un 50% en sis anys per assolir un 22,7 % de l’alumnat de l’educació superior, segons el CYD. El seu responsable atribueix a la pujada de taxes o l'”empitjorament” de les expectatives de trobar un lloc de treball d’acord amb la formació obtinguda aquest canvi de tendència. Gairebé un de cada tres titulats treballava el 2012 en una feina que requeria una menor qualificació.
Qualitat per quantitat
Entre les conclusions que ofereix el CYD destaca que la universitat està perdent excel·lència com a conseqüència sobretot de la caiguda en el finançament. L’estudi alerta que s’està substituint qualitat per quantitat. Mentre el volum de publicacions manté una tendència a l’alça, amb més de 70.000 el 2012 (l’11% de les emeses a Europa Occidental i un 3,15% del total mundial), “continua la disminució ininterrompuda del pes que tenen els autors espanyols (lideratge) i cau el nombre de publicacions entre el 10% de les més citades a nivell mundial (excel·lència)”, ha assenyalat Paradella.
El secretari general de l’OCDE, Ángel Gurría, va incidir especialment en aquest aspecte durant la presentació de l’informe. “La qualitat de l’educació superior a Espanya encara dista molt de la d’altres països del seu entorn”, ha afirmat. Gurría es va recolzar en dades com les que va oferir la prova PIAAC de competències en adults, que situava el nivell de competències dels adults espanyols a l’una amb el dels estudiants de secundària japonesos.
L’informe CYD tracta de concloure en positiu. Destaca que “els experts enquestats en el Baròmetre del CYD d’aquest any van valorar amb un petit repunt una sèrie de tendències significatives detectades en la contribució de les universitats al desenvolupament econòmic i social d’Espanya després d’una caiguda en el nivell de millora des de 2007” .
