Descontrol, contractació de familiars, pagament de despeses personals i transvasament irregular de fons en els projectes d’investigació duts a terme per la Fundació General de la Universitat Politècnica de Madrid (FGUPM). Un informe de la Cambra de Comptes ha revelat aquestes pràctiques, almenys, en l’exercici de 2011 que ha investigat al llarg de 2014. “La cambra diu que han tingut en compte el nostre informe d’al·legacions, però jo poso en dubte que el hagin llegit “, justifica el director general de la FGUPM Agustín Montes.
Contractar familiars a l’hora de repartir els fons dels projectes d’investigació ha estat una pràctica habitual en la fundació, segons la cambra. “S’han detectat diversos casos en què els serveis són prestats per familiars directes del director del conveni”, diu l’informe. Així, un conveni amb AENA inclou factures de 12.000 euros per la “Documentació i realització d’expedients de control de qualitat” pagats a la dona del director. En un altre projecte, la Transcripció de textos i documents va reportar 10.320 euros, també a l’esposa del coordinador.
La llista continua: el conveni MEDELEC va utilitzar una excusa similar a les anteriors per a abonar 12.300 euros “a la dona del director”, explica la Cambra. Una altra dona va facturar 10.000 euros per la “mecanografia i traducció de documents tècnics”. El fill de tots dos, “de 18 anys” va poder facturar directament per “Resums i traduccions” 40.000 euros. En aquest particular, la fiscalització aclareix que amb aquest import era necessari un expedient de contractació “sense que s’hagi produït”. Es va adjudicar a dit.
En un altre projecte denominat SAGITAL, la dona del director del conveni passar factures per “honoraris professionals de col·laboració”: 18.000 euros. S’al·lega per justificar aquestes eleccions “la requerida confidencialitat dels serveis”.
El director general, en conversa amb eldiario.es exposa que “si digués que l’esposa és una analfabeta, d’acord, però és que en un dels casos, per exemple, el director és enginyer de telecomunicacions i ella també ho és”. I després es pregunta: “Què és el que impedeix contractar? És el fet d’estar casat? Si fossin simplement amants es podria?”. També addueix que “a la Universitat Politècnica, com en moltes altres, hi ha molta endogàmia”. Sobre el cas del traductor de 18 anys, Montes recula: “he de parlar amb el professor”.
La qüestió familiar està bastant estesa en la distribució dels diners dedicat per la fundació a la investigació. El 2011 es van pagar diferents quantitats a una empresa triada directament (sense passar per concursos) l’apoderat i l’administrador de la qual eren el mateix director del projecte que abonava el contracte i la seva esposa. Els directors han justificat que es van adjudicar així “per tractar-se de les úniques que compten amb la tecnologia adequada”. Aquesta societat en particular va rebre dos pagaments de 49.949 i 72.000 euros per un sistema de monitor de descàrrega. De la mateixa manera, una altra empresa l’administrador únic de la qual és un familiar directe del director del conveni amb INDRA es va endur 177.000 euros assignats ad hoc “pel caràcter singular i especialitzat del treball”.
Com a colofó, s’ha detectat també com un dels convenis d’investigació finançava la contractació d’una persona que ja treballava a la universitat abans que existís aquest projecte. Es dóna la circumstància que és l’esposa del director d’aquest conveni. 46.900 euros a l’any.
El calaix de sastre de les dietes
De l’anàlisi dels tècnics de la cambra es dedueix que el pagament de dietes era un apartat amb escàs control i justificació per utilitzar els fons econòmics. Es retreu que es paguessin viatges amb, almenys, difícil relació amb el que s’investigava. “S’han detectat casos en què es realitzaven viatges en període de vacances, caps de setmana…”. O, directament, es van pagar a “persones alienes al conveni”. No es tracta de curts trajectes en metro o autobús: 5.210 euros en un dels convenis –un dels que va contractar a l’esposa del director–, 2.008 euros en el d’AENA, 6.420 euros en el projecte amb Smart-EC.
Amb aquestes mateixes falles, la Cambra de Comptes ha detectat justificants o tiquets de restaurants que corresponen a caps de setmana o festius “sense que de cap manera es justifiquen com despeses relacionades amb els convenis”. Destaquen els 3.195 euros del conveni amb AENA o els 1.862 del d’Alcatel.
Aquests pagaments han servit com una mena de calaix de sastre per justificar despeses. “Dins de les col·laboracions i sense presentar factures es registren despeses per un total de 80.852 euros per classes o conferències sense especificar el seu contingut, la seva relació amb el conveni, les dates d’impartició ….”. De fet, s’assenyala que en un projecte es va abonar de manera genèrica per “classes” exactament els diners que quedava de romanent, 6.128 euros, quan el mateix conveni preveia la devolució dels diners “en cas de sobrant”. Muntanyes assenyala que “la Cambra de Comptes té problemes per entendre els projectes d’investigació: una sentència del Tribunal de Comptes ja va concloure que són els propis directors dels projectes els que han de ser responsables de justificar les despeses”.
A tall de cua, l’informe crida l’atenció sobre algunes despeses com 647 euros de taller per a un cotxe i 16.000 euros en càtering del conveni Alcatel i 122 euros en “moda d’home en uns grans magatzems” al conveni de Telecable-Astúries. El dirigent de la FGUPM contesta que li ha estranyat que “en projectes amb molts milers d’euros s’hagi baixat al detall de factures de centenars d’euros que bé podrien ser un regal d’agraïment a uns ajudants”. També subratlla que el pressupost investigat arriba “als 21 milions”.
En aquest apartat, demana la cambra que la fundació creui les seves dades de remuneració dels professors amb la Universitat Politècnica per a assegurar-se que “no sobrepassen els límits de retribucions de professors que estableix la normativa aplicable”. El que es destaca és que en estar computant de forma separada els ingressos que arriben de la FGUPM i de la mateixa universitat, el total podria estar fora dels marges legals.
Projectes esgotats que segueixen pagant
L’anàlisi de l’activitat investigadora de la FGUPM ha mostrat que es realitzaven transvasaments de fons d’uns convenis a altres i que, a la vegada, projectes ja acabats seguien abonant despeses “no relacionades amb l’objecte dels mateixos”. És a dir, que atribuïen despeses que res tenien a veure amb els objectius del projecte –seria impossible tenint en compte que havien prescrit.
El conveni MEDELEC es va dur a terme el 2007 i va acabar en 2008 Doncs bé, en 2011 les seves factures van ascendir a 44.752 euros. Entre elles apareixen 10.232 euros en viatges, 33.564 per energia solar i els ja esmentats 12.300 euros en despeses de transcripció per a la dona del director.
La cambra avisa que aquest projecte va néixer amb un pressupost de 290 euros i que, mitjançant transvasaments des d’altres convenis del director o companys seus de departament, ha abonat 68.000 euros per col·laboracions a la dona del director entre 2007 i 2011 El 2010 “es paguen també 2.444 euros a una empresa de cuines i banys de Toledo”.
Un parell de convenis amb l’INTA també han estat pagadors després de la seva clausura. En un d’ells, amb vigència oficial fins a 2005, el 2011 es van abonar per “col·laboracions del director” 35.500 euros. El 2010 se li va pagar el mateix per “classe o conferència”. Un altre projecte de l’INTA acabat en 2007 va abonar 5.420 euros el 2011 El conveni marc amb Alcatel va expirar el 2006 i se li van carregar 37.287 euros el 2011. El subscrit amb Airbus Espanya, tres anys després del seu final, va abonar 14.355 euros.
“Es realitzen múltiples traspassos sense justificació entre diferents convenis amb l’únic requisit de la petició del director del projecte. Es produeixen entre convenis amb el mateix director o diferent però companys de departament “, descriu la Cambra de Comptes.
Agustión Montes mostra el seu “total desacord” amb la fiscalització: “Es dóna la sensació que no fem cap gestió. S’ha analitzat l’exercici de 2011 i des d’aquell any no hem estat amb els braços creuats. De fet hem obtingut una acreditació ISO-9000 d’Aenor. Fa la sensació que l’informe de la cambra ha anat buscant el sensacionalisme. Haurien d’haver aprofundit més”.
La Fundació de la Universitat Politècnica de Madrid va néixer per a “la promoció de l’educació i la investigació”. Els seus fins són cooperar “en la consecució dels objectius de la pròpia universitat”. Com en els seus òrgans de direcció estan integrats des del rector de la UPM fins als directors de les escoles, depèn d’aquesta universitat. Per aquest motiu és part del sector públic que fiscalitza la Cambra de Comptes de Madrid.
