Ara que comença el curs, en què la LOMCE es va introduint, crec que és bo fer un exercici sobre què és l’educació pública. La que la LOMCE vol enderrocar amb les seves propostes.
Si analitzem el naixement de l’educació pública i ens centrem a Europa, trobem un francès, Condorcet, que l’any 1792 va escriure Informe i projecte de decret per a l’organització general de la instrucció pública. A Condorcet trobem els principis inicials de l’educació pública que encara són molt actuals:
– La laïcitat del currículum.
– Educar ciutadans autònoms.
– Educar a tot i en totes les edats.
– La separació escola-església-poders.
– La igualtat en l’accés a l’educació d’homes i dones.
– El no sectarisme de les minories.
I també una educació pública comportava que no podia ser que l’ensenyament estigués en mans de l’Església i que els infants fossin educats no per religiosos, sinó per laics. També que era necessari que l’Estat s’ocupés dels seus ciutadans creant un Ministeri. Començava el que s’ha anomenat una educació pública i general, o sigui, per a tots. I en contra de l’absolutisme i a favor de les repúbliques (sempre ha existit relació entre educació pública-república i democràcia). I es defensarà el que és públic, el que és de tots i per a tots, advocant per una educació pública no classista ni segregadora per promocionar i defensar la democràcia dels pobles.
I aquests principis d’educació pública s’estan complint a l’escola pública que volen les lleis? En aquests últims anys tenim polítiques educatives neoliberals o, el que s’ha vingut a anomenar, la modernització conservadora, que més aviat s’imposen, sense acceptar negociacions i no amb la mirada de l’educació pública. I això pot anar enfonsant, poc a poc, l’educació pública i podem tornar a una escola estatal desprestigiada.
Per això és comprensible i necessari la construcció de barreres, de reivindicacions educatives sobre el públic, ja que ens juguem un futur democràtic i participatiu d’homes i dones lliures. En lloc d’acceptar les velles idees i concepcions del passat com si fossin actuals, hem de lluitar per comprendre, interpretar i construir, des del nostre lloc, sigui quin sigui, una educació pública diferent i que ens porti a una veritable escola pública.
Cal revisar els vells referents i cercar-ne de nous que ens permetin continuar reivindicant una escola veritablement pública. Sense aquests referents és impossible apuntalar alternatives i és fàcil, davant el desànim, tornar a referents coneguts (o sigui, a la rutina i a la degradació) que és el que volen certes ideologies. Una nova visió de l’educació pública i també recuperar els vells ideals són necessaris per anar construint una veritable escola pública que proporcioni als ciutadans i ciutadanes les capacitats que els permetin comprendre i interpretar la realitat, fer una lectura crítica dels esdeveniments i de l’entorn comunitari.
L’educació pública, mitjançant l’escola pública, ha de ser capaç de proporcionar elements per assolir una major independència de judici, de deliberació i de diàleg constructiu. Ha de ser capaç d’ajudar a transformar les relacions de les persones amb la societat a la cerca de processos de justícia.
Hem de continuar reivindicant una educació pública que ens porti a una escola pública per desenvolupar l’aprendre a viure junts per a la construcció d’una veritable democràcia. Ser ciutadà o ciutadana és un procés que es pot generar a través de l’educació i la cultura i, per tant, a ser ciutadà o ciutadana s’aprèn i per tant, pot ser ensenyat. El dret a la ciutadania representa el dret a la llibertat, a la democràcia, a una nova manera de viure el sistema social. I això fa l’educació pública sense adoctrinament partidista, sense exclusió però amb passió.
I per desenvolupar tot això, l’Estat ha de ser garant del que és públic i no únicament defensar els “seus” principis ideològics i també hauria d’invertir més en l’educació pública, ja que és el futur de les nacions, dels ciutadans responsables i d’educar tot un poble en la participació i el respecte als altres.
Els que creiem encara en els principis de l’educació pública, tenim l’obligació de continuar treballant i lluitant perquè l’escola sigui veritablement pública. Aquesta garanteix el dret de l’educació de tots i totes i cobreix les necessitats de la població amb eficàcia i qualitat, perquè tothom pugui rebre el màxim de oportunitats en totes les facetes de la seva vida. O sigui, una educació pública que porti a una escola pública que prepari persones per lluitar i defensar per una veritable democràcia participativa.
