Article publicat al blog d’Alternativas Económicas a eldiario.es
Algunes universitats guanyen renom perquè ensenyen com ningú a competir.
Després hi ha d’altres que, a més, ensenyen també a cooperar, no només per una qüestió de solidaritat, sinó perquè al final la cooperació resulta útil tant en la vida com en els negocis.
Florida Universitària, a València, és una de les més importants d’aquestes últimes a Espanya, i no li ha anat gens malament: està en plena celebració del 20è aniversari –el dia 10 de juliol, l’exministre Ángel Gabilondo participarà en un dels actes de celebració– i està integrada en un grup cooperatiu –Florida Grup Educatiu Cooperatiu– que forma a 4.900 alumnes cada any amb una plantilla de 400 persones –la meitat, socis de treball associat– i que, a més, des de 2009 ha augmentat en el 50% el nombre de treballadors tot i el tsunami financer, amb l’obertura de 15 escoles infantils.
“L’ingredient cooperatiu està sempre integrat en el nostre mètode”, subratlla Empar Martínez Bonafé, directora general de Florida.
Florida va néixer com una de les potes troncals del grup cooperatiu valencià que en la Transició es va proposar replicar el model basc de Mondragón. L’experiència ha estat un gran èxit en tots els fronts: el financer –Caixa Popular és un exemple de banca responsable i rendible–, el de consum –els supermercats Consum compten amb gairebé 11.000 treballadors (el 95%, cooperativistes) i dos milions de socis de consum– i el de la formació, amb Florida.
A l’inici, el 1977, Florida es va centrar sobretot en l’ensenyament secundari i la Formació Professional per poder donar capacitació a l’economia social, però també al teixit empresarial unit al territori. “Des de sempre, la nostra oferta educativa va voler aproximar-se a l’entorn i evolucionar al seu costat, sense cap pretensió de crear un món aïllat”, insisteix Martínez Bonafé al seu despatx del campus, a Catarroja, a l’àrea metropolitana de València.
A partir d’aquestes premisses, la lògica portava a anar ampliant les àrees de formació, i avui el grup ja ofereix “un projecte únic de formació al llarg de tota la vida”, des de l’educació infantil fins als màsters i la formació contínua, amb l’objectiu d’incorporar l’esperit emprenedor amb valors de manera consubstancial a totes les àrees d’aprenentatge. La directora general posa un exemple gràfic d’aquesta filosofia emprenedora amb valors: “Si fabriques llits, no pots perdre de vista que l’objectiu primordial és ajudar que la gent descansi. Però al mateix temps has de poder guanyar diners per seguir fabricant llits i guanyar-te la vida”.
Aquesta conjunció entre una altra manera d’abordar l’economia i la rendibilitat –de la que la pròpia Florida és un exemple en si mateixa, amb una facturació anual per sobre dels 10 milions d’euros– es dóna cada vegada amb més freqüència en el món de l’economia social. L’evolució, assenyala Martínez Bonafé, és molt positiva: “Abans havies de fer un gran esforç per explicar que si creaves una cooperativa no era perquè no servies per als negocis. Ara ja no: hi ha una economia social molt potent mostrant que es poden fer les coses de forma diferent amb gran professionalitat, i ajudant al mateix temps a avançar cap a un nou model econòmic en què prevalgui el bé comú “.
Les especialitzacions de Florida Universitària –per la via de graus o màsters oficials– són ara mateix 5: Turisme, Empresa i Finances, Educació, Enginyeria i Tecnologies de la Informació. Cada curs costa en general al voltant de 5.000 euros, encara que existeix una potent política de beques de la pròpia entitat, i estan adscrits a les dues universitats públiques de la província: la Universitat Politècnica i la Universitat de València.
Quan des del Govern s’impulsa la col·laboració público-privada, rarament es pensa en un cas com el de Florida. Però és també un bon exemple de tot el potencial d’aquest tipus de fórmules fora dels canals convencionals de les empreses mercantils, on tenen prioritat el capital i la maximització del benefici. Les cooperatives són també entitats privades, i si els graus que Florida ofereix estan adscrits a universitats públiques, estem també davant d’un cas de cooperació público-privada, fórmula anatematitzada sovint per corrents d’esquerra essencialista.
“L’educació és la gran eina de transformació, tant social com personal”, conclou la directora general de Florida. I en el frontispici del model, una frase del filòsof Bertrand Russell: “L’educació té dues finalitats: d’una banda, formar la intel·ligència, de l’altra, preparar al ciutadà”.
