Marxar d’Erasmus no només és recomanable per l’experiència vital que suposa, sinó perquè a la llarga esdevé una garantia més per a obtenir un lloc de treball. Però aquest avantatge és a l’abast de tots els universitaris? No, perquè més de la meitat dels estudiants que declinen participar en aquest programa de mobilitat europeu ho fan condicionats per motius econòmics. La incertesa sobre el cost dels estudis a l’estranger és el que fa tirar enrere al 58% dels universitaris que no s’apunten al programa. Però hi ha altres raons econòmiques que preocupen a més del 40% dels qui acaben dient no, com és directament la falta de diners, el desconeixement de quina serà la beca que es rebrà o la necessitat de mantenir una feina al país d’origen. Cal afegir, tanmateix, que hi ha altres raons de pes, com les personals o familiars (58%) o la manca d’infromació sobre el programa (43%), que també frenen els joves.
Aquestes dades formen part d’un estudi exhaustiu sobre el programa de mobilitat acadèmica Erasmus, publicat aquest dilluns per la Comissió Europea, en el qual es destaca sobretot que els estudiants que han fet estades a l’estranger pateixen menys atur a la llarga. A nivell europeu, els joves que han estudiat a l’estranger amb beca Erasmus presenten al cap de cinc anys una taxa d’atur del 7%, mentre que la dels que han optat per completar tota la carrera a la seva universitat és del 9%. També es constata un lleuger efecte pel que fa a l’atur de llarga durada: només el 4% dels graduats universitaris tarda més d’un any a trobar feina, mentre que si s’estreny el cercle als que han fet Erasmus el percentatge es redueix a un 2%.
“El missatge és clar: si estudies i et formes a l’estranger, tens més probabilitats de millorar les teves perspectives de treball”, ha expressat la comissària europea d’educació, Andreoulla Vassiliou. L’estudi també destaca que les competències que s’adquireixen a l’estranger, més enllà dels coneixements relacionats amb la carrera, són els que més tenen en compte les empreses a l’hora de contractar joves amb estudis superiors. Capacitats per a superar situacions noves, de planificació i organització o de presa de decisions són algunes de les qualitats que més valoren les empreses, segons consta a l’estudi, i coincideix en molts casos amb el que els joves d’Erasmus diuen haver après a vivint un temps a l’estranger.
Aquests avantatges en la perspectiva de trobar una feina a mig termini fan que la barrera econòmica esdevingui encara més preocupant. Sobretot a Espanya, que és dels països del programa que destina menys diners a les beques Erasmus. El sistema que implanta amb els canvis del programa Erasmus Plus contempla una partida de 250 euros mensuals com a mínim per cada estudiant, una xifra que podria augmentar fins a 350 euros si es compleixen certs requisits acadèmics, com un bon nivell d’idiomes. Actualment Espanya es el país més actiu dins el programa Erasmus, tant pel que fa l’acollida d’estudiants (uns 39.000) com a l’enviament (uns 40.000), en dades del curs 2012-2013.
Un milió de bebès Erasmus
Aquest estudi, per al qual s’ha necessitat 80.000 estudiants, professors i empreses enquestats, aporta dades del programa Erasmus des que es va implantar l’any 1987. Una d’elles és que els estudiants que han passat pel programa són més proclius a tenir parelles d’altres nacionalitats que la resta. Un 33% dels qui han participat del programa tenen parella estrangera, per només un 13% dels altres. De fet, la Comissió Europea calcula que des de la creació del programa ara fa gairebé 30 anys han nascut aproximadament un milió de fills de parelles Erasmus.
Igual que amb les relacions personals, l’estudi demostra que els qui han passat per una experiència Erasmus també tendeix a ser més receptiu a l’hora d’acceptar feines o viure a l’estranger. El 40% dels exErasmus s’ha mudat a països estrangers alguna vegada després d’haver acabat els seus estudis, per només un 23% en els casos dels qui van renunciar a la mobilitat en la seva etapa universirària.
