Els governs central i basc han arribat a un acord per rebaixar l’aplicació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) a Euskadi. Aquest pacte permetrà salvaguardar l’euskera i els consells escolars. Així, es reconeix explícitament la capacitat d’Euskadi per a determinar l’aprenentatge de l’euskera en les aules i, d’altra banda, el Govern basc donarà més influència als consells escolars en detriment de les direccions dels centres.
Aquest acord s’ha publicat en els butlletins oficials d’Euskadi i l’Estat i arriba després de sis mesos de negociació bilateral entre els dos governs. Té caràcter parcial, ja que no evita el recurs del Govern basc davant el Tribunal Constitucional interposat ja pel gruix de la llei.
La LOMCE, també coneguda com a Llei Wert, estableix en el seu article 38.4 que les administracions educatives han d’integrar, en “proporció raonable”, la llengua castellana i la llengua cooficial de manera que es procuri el domini de les dues. A més, estableix que, quan l’Administració de l’Estat interpreti que no hi hagi garanties en aquest sentit, pot intervenir en el sistema autonòmic per garantir-ho. El Govern basc ha destacat la importància de l’acord assolit en aquest punt perquè s’aconsegueix que a Euskadi siguin “inaplicables els instruments d’intervenció” de l’Estat en aquest supòsit ja que es reconeix i explicita que la legislació basca ja garanteix un ús de les dues llengües amb criteris de “proporcionalitat raonable”.
A més, la disposició addicional 39 exigeix que es doni un tractament anàleg en totes les etapes educatives a les assignatures de “llengua cooficial i literatura” i “llengua castellana i literatura”. “L’acord aconseguit en aquest punt és igualment important perquè el Govern espanyol reconeix que Euskadi no tindrà cap limitació per establir la càrrega lectiva de cadascuna d’elles dins els límits de la normativa bàsica”, ha destacat el Govern de Vitòria.
Pel que fa al consell escolar (format pels diferents agents de la comunitat educativa), segons la Llei Wert passa a ser purament consultiu, perdent així la força que tenien aquests col·lectius en la presa de decisions i organització. Aquests quefers se centralitzen a partir d’ara en la figura del director i l’equip educatiu. Però és, sobretot, el director el que surt reforçat. No obstant això, amb l’acord assolit entre els dos executius, pares, estudiants i altres agents estaran gairebé en peu d’igualtat amb els directors a l’hora de les decisions que incumbeixen les escoles.
