Article publicat a eldiario.es
El Govern del PP ha retallat els diners que es destinen a Educació un 25%. Si el 2011, els últims pressupostos de la legislatura socialista, es consignaven 2.843 milions d’euros, en els que Cristóbal Montoro ha presentat aquest dimarts davant les Corts aquesta xifra baixa fins als 2.015 milions. Una tisorada de gairebé 730 milions en quatre anys. I això que en els comptes de 2015 el pressupost puja un 4,5% respecte a l’any anterior.
Les carteres de José Ignacio Wert són algunes de les que més han patit els embats de l’austeritat. Tant Educació com Cultura han patit enormes caigudes pressupostàries. Aquesta última, gairebé un 50% respecte al 2011.
“Aquest 4,5% és fictici. Només puja per la implantació de la LOMCE. Hi ha 98 milions més per a Educació, però la LOMCE s’emporta 142,6. És clar que hem perdut 44,6 milions d’euros respecte a l’any passat”, critica Adrián Vivas, president de sindicat CSIF.
La presentació de les xifres de 2015 destaca l’especial esforç del Govern en augmentar la inversió en el capítol educatiu, com a “motor del benestar d’un país i factor essencial de la capacitat d’intervenir amb èxit en l’àmbit internacional”. Però la realitat mostra que, a mitjà termini, l’administració Rajoy ha pegat un mos de res menys que un quart de la seva assignació el 2011.
“Aquests pressupostos mesquins van en consonància amb això que diu el Govern que hem abandonat la recessió i que és el moment de recuperar allò perdut?”, es pregunta Adrián Vivas. “Si gestionem els diners en favor de l’excel·lència, d’uns certs centres de Batxillerat especialitzats, deixem el gruix de l’ensenyament, la compensació a les dificultats econòmiques i la diversitat sota mínims”, resumeix.
Sense ajuda per als alumnes pobres
I és que en els pressupostos de 2015 destaca una baixada en particular. La qual figura sota l’epígraf d’Educació Compensatòria. El text del llibre presentat per Cristóbal Montoro no es refereix en cap moment a aquests programes de suport als estudiants d’entorns desfavorits. I no és estrany, ja que el quadre d’inversions dóna compte que el 2015 es destinaran a ells 5,2 milions d’euros. L’any passat van ser 70 milions.
“No m’estranya, és coherent amb l’esperit de la LOMCE, que és la negació a l’atenció a la diversitat. A la Comunitat de Madrid, on ja venia practicant aquesta política, la compensatòria se’n va anar en orris. És lamentable, una fallida en l’equitat del sistema”, assenyala Paco García, secretari general d’Ensenyament de CCOO.
El curiós és que el 2012, quan sí que s’enaltia en els pressupostos la importància d’aquesta política “que té com a objectiu compensar les desigualtats en educació […] derivades de factors socials, econòmics, culturals, ètnics …” aquesta partida grimpar fins als 169,8 milions d’euros. Respecte d’aquest pic –registrat ja amb el Govern del PP–, els diners que queden per a classes i professors de suport o aules d’enllaç per a immigrants i programes especials s’ha reduït en un escandalós 97%.
Un recent estudi de l’Institut d’Avaluació Educativa, que depèn del Ministeri d’Educació, assenyala que els alumnes espanyols de famílies pobres no només tenen moltes més dificultats per aconseguir certes competències sinó que, a igualtat de competències, tenen moltes més probabilitats de fracassar en els estudis que els seus companys de famílies amb un nivell d’ingressos alt. “L’Estat hauria de ser el garant de la igualtat d’oportunitats, perquè qualsevol espanyol pugui optar a les mateixes metes que la resta, independentment del seu origen o situació”, assenyala Paco Vensalá, del sindicat ANPE.
La universitat, en hores baixes
Per partides, una de les que s’emporten la pitjor part és la d’Universitat, que el 2012 (els primers pressupostos elaborats per Montoro) es deixava ja 281 milions d’euros. Aquests diners es dediquen sobretot al finançament de la Universitat d’Educació a Distància (UNED), la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i l’Organisme Autònom Programes Educatius Europeus. A més, comprèn la dotació de centres i escoles universitàries de Ceuta i Melilla. Aquest capítol no inclou les compensacions a les universitats per les matrícules que no paguen els becaris, que figuren en el pressupost de beques i ajuts.
“Les universitats públiques han vist caure el seu finançament 1.500 milions d’euros des de 2010, el 15,1% del total que reben. L’equació del Govern és reduir el finançament públic, passar els costos a les famílies i endurir les beques, de manera que la universitat perd qualitat, perd professors –8200 treballadors menys en dos anys– i es converteix en classista i segregadora”, assegura Paco García, de CCOO.
El sindicat calcula que les universitats han perdut 45.000 alumnes en aquests anys de Govern popular com a conseqüència de les polítiques de retallada. “Si les taxes eren el 16% el 2010, el 2013 eren el 22%, el resultat és evident: s’erosiona la igualtat d’oportunitats i la diversitat”, resumeix.
En Educació Infantil i Primària no van millor. Dels 263 milions amb què comptaven el 2011, el Govern preveu per a l’any que ve 158 milions, gairebé un 40% menys.
En l’apartat destinat a Secundària, Formació Professional i Escoles Oficials d’Idiomes el salt entre 2011 i 2015 es nota menys: 10 milions de diferència. Però l’explicació és també inquietant: es deu a la implantació de l’FP Bàsica (la gran novetat que incorpora la LOMCE) i que obliga a una inversió molt important. De fet, aquest any s’han pressupostat 237 milions d’euros davant els 100 milions de l’any anterior. Aquests 100 milions de 2014 eren 147 milions menys que els de 2011, una baixada de gairebé el 60%.
Les beques, l’etern incendi de Wert
L’apartat de les beques i ajudes mereix un capítol a part. En fred, els números diuen que en aquesta legislatura han passat dels 1.431 milions d’euros que va heretar l’actual Govern de l’anterior el 2011 als 1.469 pressupostats per a l’any 2015. Una variació del 2,6% que permet Educació afirmar sempre que potser la partida “és la més alta de la història”.
Però, sent certa aquesta afirmació, també és confusa. La partida a la qual fa referència l’Executiu és el pressupost anual. I les beques s’atorguen cada curs acadèmic, que inclou dos pressupostos perquè va des de setembre fins a juny de l’any següent. I aquesta partida, desagregada, assenyala que per al curs 2013-2014 les beques van caure en 75 milions d’euros respecte a l’anterior, en passar de 1.483 milions a 1.408 milions. I 210 milions des del seu punt àlgid, en el curs 2011-2012, quan va arribar als 1.618.000, segons dades del Ministeri. A més, el nombre de beneficiaris ha pujat. Menys diners i més persones per repartir només dóna un resultat: la quantia mitjana de les beques ha baixat.
Les ajudes per a la compra de llibres han seguit el camí justament invers. La partida es manté més o menys estable (una pujada insignificant de 64,2 milions a 64,7 milions) però s’ha desplomat el nombre de beneficiaris. En el curs 2012-2013 els diners destinats a les famílies es va quedar exactament en la meitat, de 130 64,2 milions. Això ha suposat que 700.000 alumnes s’hagin quedat sense ajuda des de 2010, passant de gairebé un milió a 300.000 en l’últim curs acadèmic.
Formació del professorat
Si el de les beques és un front obert pel ministre Wert, el de l’enfrontament amb els professors ha anat in crescendo en aquesta legislatura. Després de la polèmica protagonitzada per la seva seu número dos, Montserrat Gomendio, sobre la despesa en sous docents i algunes vetllades crítiques a la qualitat de l’educació relacionades amb el professorat , la formació per a aquest col·lectiu redueix el seu pressupost aquest any un 13,9% . Es queda en escassos 3,4 milions d’euros. Una xifra ridícula si es compara amb els 52 milions del 2011.
“Aquesta gent no creu en la formació del professorat. I llança un missatge molt negatiu per a ells: classes massificades, amb més hores lectives que mai i sense cap instrument que permeti abordar els reptes de la professió. És menysprear als docents. Sense formació permanent estan inermes”, destaca Paco García.
Aquesta reducció arriba enmig de les contínues queixes dels funcionaris per les condicions de treball (l’alta interinitat) i les exigències dels horaris lectius que, asseguren, no els permeten preparar correctament les classes ni fer un seguiment personalitzat dels alumnes.
“Els professors estan acostumats a formar-se fora de la jornada laboral i amb els seus propis diners. El ministeri està acostumat a això, i saben que per vergonya torera, per professionalitat, ells seguiran formant-se”, sosté Adrián Vivas. “Mai un sistema educatiu serà millor que la qualitat que tenen els seus professors. Cal pensar en això en decidir en què s’inverteixen els diners”, conclou Paco Vensalá, d’ANPE.
