L’Estanislau, de 66 anys, la Delfi, de 61, i l’Emili, de 67, van començar la setmana passada a estudiar Astronomia i Meteorologia a la UB. Són estudiants de la Universitat de l’Experiència de la UB, un dels diversos programes que tenen les universitats catalanes per obrir les aules a les persones amb més de 55 anys. Aquest dimecres dia 1 d’octubre s’ha celebrat el Dia Internacional de la Gent Gran, en el que les Nacions Unides criden a “no deixar ningú enrere”. Programes com els cursos d’extensió universitària pretenen precisament estimular que la gent gran es mantingui activa.
“Jo em vaig jubilar als 63 amb un ERO i vaig trobar que encara era molt jove per quedar-me aturat”, explica Estanislau Díaz. Format en farmàcia i fisioteràpia i amb interès per les ciències de la vida, l’Estanislau es va apuntar als estudis de Psicologia a la Universitat de l’Experiència de la UB. Acabats aquests, segueix amb els d’Astronomia i Meteorologia, que s’ofereixen per primer cop aquest any, i no només això. A part dels dos dies de classe setmanal a la UB, els divendres va als seminaris de la Universitat a l’Abast a la UAB i encara a xerrades en centres cívic i institucions culturals. “M’agrada estar sempre escoltant i aprenent”, diu, tot i que estudiar ja és una altra cosa. “Això ja no em toca”, diu rient.
Mentre que els seminaris de la UAB consisteixen en un curs únic de matèries variades –cosa que l’Estanislau valora molt positivament– per a majors de 50 anys, la Universitat de l’Experiència de la UB està destinada a majors de 55 i s’estructura en programes tancats. Ja disposa d’onze plans d’estudi, que combinen assignatures específiques per al programa amb altres optatives que es fan conjuntament amb els estudiants de grau. “La filosofia del projecte descansa sobre dues potes: donar l’accés a la universitat a les persones que en el seu moment no hi van poder accedir i l’altra és la relació intergeneracional”, assegura Susanna Vendrell, responsable de la Universitat de l’Experiència.
Delfi Romeu, més jove, als 61 anys no està jubilada sinó cercant feina. És una d’aquestes persones que accedeix a estudis universitaris per primer cop a través d’un programa de formació d’adults. “No vaig tenir l’oportunitat d’anar a la universitat, em vaig haver de posar a treballar molt jove”, explica. També ha cursat tres anys de Psicologia abans de començar Astronomia i Meteorologia, i ho considera amb entusiasme “una oportunitat única”. “És una experiència molt maca i enriquidora, tant a nivell social, de conèixer gent, com a nivell d’aprenentatge”, diu.
Esforços per trencar barreres
“Nosaltres notem que cada cop hi ha més gent que ja són grans i estudien amb nosaltres”, explica des de la UOC, universitat que nota especialment la presència de gent gran, Lourdes Guàrdia, directora del màster universitari d’Educació i TIC. “Abans ens movíem en una franja entre 39 i 45 anys i cada cop hi ha una franja d’edat més gran a la UOC, amb gent més jove, però també més gran”, apunta.
En aquest cas, en que els ensenyaments són a distància, considera que per part d’administracions locals o centres cívics “s’ha notat molt que en els últims anys es fan accions i programes especials per vèncer les barreres per la gent gran” en l’accés a la tecnologia. “Se n’adonen que cada cop hi ha més gent que té dispositius mòbils i tenen ganes de formar-se, i llavors els hi fa menys por venir a la nostra universitat”, diu la professora de la UOC.
“La gent gran són persones en actiu també, i el fet de jubilar-se no vol dir que deixis de ser actiu, i ells s’adonen que queden desplaçats”, apunta Guàrdia. “La manera de poder seguir sent actius i sentir-se vius i formar part d’una societat activa és la formació”, assegura.
Aposta per l’envelliment actiu
De fet, a la UB els cursos per majors de 55 es van començar a gestar a proposta del Grup de Gerontologia, explica Carme Triadó, professora de psicologia, a la memòria de la Universitat de l’Experiència. “El treball del grup s’ha desenvolupat dins el marc de la recerca sobre l’envelliment positiu o actiu, i en aquest sentit era el nostre interès l’aprenentatge al llarg de la vida”, apunta.
La professora reivindica que ha canviat la manera d’envellir. “La gent gran cada vegada té més bona salut i una més gran esperança de vida sense malalties, disposa de més temps lliure després de la jubilació i, per tant, s’implica més en activitats que abans no podia realitzar”. Tot plegat, la porta a defensar “una visió positiva de la vellesa lliure dels estereotips”.
Emili Gotzens, que als 67 anys ha decidit prendre’s més seriosament la seva afició per l’astronomia, considera que tornar a les aules universitàries implica “tornar a exercitar el cervell d’una manera que no estàs acostumat”. Admet que el pas dels anys es noten i l’experiència és una altra. “Abans anaves a classe amb gent de la teva edat”, diu, tot i que conclou rient que “ara també, però clar, ens hem fet grans”.
A la memòria de la UB s’apunta que la inciativa d’obrir la universitat a les persones grans va sorgir a la Universitat de Tolosa de Lenguadoc l’any 1973, on es van organitzar cursos, conferències i diverses activitats amb la finalitat de posar en contacte joves investigadors amb persones jubilades. Amb els anys, la idea s’ha anat consolidant i estenent, fins al punt que avui ja existeix a Austràlia una Universitat de la Tercera Edat, la U3A, apunta Lourdes Guàrdia.
Estudis d’arts i humanitats
A la UPF van posar el seu programa per a majors de 50 anys, UPF Sènior, uns anys abans que la UB, fa cosa de sis anys. En aquest cas no hi ha assignatures específiques, sinó que les facultats ofereixen assignatures de grau en les que es reserven cinc places per a “sèniors”.
Pere Gifra, coordinador d’UPF Sènior, explica que “hi ha facultats que ofereix moltes assignatures, com Humanitats, i altres facultats com Medicina o Econòmiques que n’ofereixen poques perquè per seguir moltes de les assignatures calen uns coneixements previs”.
Des de la UOC, Guàrdia coincideix en que la demanda dels estudiants que superen els 50 o els 60 anys se centra més en l’àrea d’arts i humanitats, “perquè potser és un tema que sempre els hi ha agradat però es van quedar amb ganes d’estudiar perquè van pensar que no els ocuparia professionalment”.
La coordinadora del curs d’Astronomia i Meteorologia de la UB, Carme Jordi, admet que en el seu cas “més de la meitat de la fent no té formació científica i no seria trivial poder-los barrejar amb els estudiants del grau”. Per això, explica, no posen tan èmfasi en la base física com amb els estudiants regulars.
Espais d’intercanvi generacional
La convivència entre la gent gran i la gent jove està especialment valorada per molts. “Un dels grans propòsits i objectius del programa eren aquest intercanvi generacional i ha funcionat molt bé”, assegura el responsable per UPF Sènior. Gifra assegura que els professors valoren que “l’experiència vital i cultural dels sèniors és molt més grans que la dels altres estudiants, i han viscut coses o vist pel·lícules de els que els altres no han ni sentit a parlar”.
L’Estanislau, per la seva experiència a Psicologia de la UB, troba aquesta convivència enriquidora. “Pots aportar coses a classe, això sí, sempre i quan no et posis a explicar batalletes”, apunta.
