No és habitual, ha afirmat aquest dimecres el secretari d’Universitats Antoni Castellà, que la inauguració de curs d’un grau es faci al Palau de la Generalitat, ni que hi participin el responsable d’universitats, el rector i un conseller del Govern –en aquest cas el d’Interior. Tampoc és habitual veure en un acte acadèmic d’aquesta mena, uniformats, oficials dels Mossos d’Esquadra, del cos de bombers o de la policia portuària. La presentació del nou Grau de Seguretat, impartit per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) –l’antiga Escola de Policia, ampliada a més professionals– i la Universitat de Barcelona ha estat “un acte de país”, segons s’han encarregat de recordar els participants.
“La directora de l’ISPC, Núria Aymerich, em va venir a dir fa un temps que l’Escola de Policia havia de ser universitat, i que era una qüestió de país”, ha assegurat Castellà, i el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, ha afegit que aquesta era una de les prioritats de la seva legislatura. Capitanejada per Aymerich, que és també membre del Consell Social de la UB, la proposta inicial de l’administració era impulsar un grau interuniversitari en el que s’impliquessin set universitats. El projecte es va concretar amb la UB, la UAB i la UPF, però encara al 2013 la UAB i la UPF se’n van desmarcar i el nou grau s’ha concretat amb l’adscripció de l’ISPC a la UB.
“L’ISPC és una estructura d’Estat que fa un salt qualitatiu amb l’adscripció a una universitat i es reforça”, ha declarat el rector de la UB Dídac Ramírez. “Tindrà suport de la UB també en tots aquells projectes que vagin més enllà de l’àmbit de la universitat, sempre ens tindrà al costat”, ha afegit. Espadaler per la seva banda assegura que el nou grau és un projecte de “coresponsabilitat”, que “s’ha fet escoltant les demandes del sector privat, les necessitats de les corporacions i grans empreses, i també del sector públic”.
Controvèrsia sobre el nou grau
El nou grau no es presenta sense controvèrsia. Alguns professors de l’àrea asseguren que l’objectiu del nou grau és cobrir un buit a l’Escola de Policia, ja que el 2012, amb la impossibilitat de convocar noves oposicions, es va graduar la darrera promoció de mossos i policies locals després de 25 anys. Per altra banda, l’Associació Catalana de Criminòlegs (ACC) i els estudiants de criminologia han mostrat reiteradament la seva preocupació per uns estudis que podrien solapar-se amb els seus.
Tot i això, els estudis han tingut capacitat d’atraure estudiants, tot i fer-se en el que Espadaler considera “un campus atípic”, com és l’Escola de Policia de Mollet. L’oferta inicial de 70 places es va ampliar a 81 per donar cabuda a la demanda. Gemma Galdon, professora de Seguretat, Tecnologia i Societat a la UB que va treballar a l’ISPC en temps del Tripartit, considera que “és una bona notícia que es pensi en seguretat i que hi hagi més espais per formar-se”, però es mostra escèptica amb el nou grau en Seguretat.
“Per una banda, cal plantejar com s’integra un grau d’aquest tipus amb l’existència d’un grau de Criminologia. Potser tindria més sentit que criminologia es modernitzés, perquè està molt poc enfocada a persones que vulguin dedicar-se a la carrera policial”, assegura. “Per l’altra, cal repensar la formació dels policies, tot i que no sé si un grau és la manera de fer-ho. El primer pas seria canviar la formació dins de l’Escola de Policia, perquè és molt legalista i té poc a veure amb la comprensió de les dinàmiques de seguretat ciutadana”, declara.
David Fernàndez, diputat de la CUP al Parlament i militant d’organitzacions antirepressives, considera que el nou grau s’integra en una estratègia de normalització o academització de la seguretat pública. “El que cal, sobretot, és formació integral continuada en una realitat social cada cop més complexa i desigual”, assegura. I afegeix que aquests estudis no responen a això, “sinó a un espai de formació especialitzada, que també cal, però que no és el moll de l’ós dels dèficits en formació actuals, sobretot de les darrers promocions de mossos, que han sigut més ‘mossos exprés’ que altres coses”.
Enfoc dels estudis de seguretat
Tot i fer-se a l’Escola de Policia, el grau pretén abordar la seguretat en un sentit ampli. La lliçó inaugural, a càrrec de Salvador Alemany, president d’Abertis i del Consell Social de la UB, s’ha centrat en “la seguretat com un actiu clau per a la competitivitat”. “És un gran actiu intangible que construeix l’estabilitat i permet desenvolupar una estratègia”, ha afirmat l’empresari. Pel que fa a la seguretat pública, assegura que “una vaga, una manifestació o un atemptat terrorista que afecti un dels punts neuràlgics de la nostra societat pot provocar grans crisis”, que afectin també al sector privat.
Sobre l’enfoc, Fernàndez considera que caldrà estar pendents de com es vertebra el Grau en Seguretat i si hi haurà espai “per la imprescindible criminologia crítica” o si en canvi dominen les tesis del “populisme punitiu”. D’entrada, critica la lliçó inaugural i considera que Alemany “aborda la seguretat des d’una concepció caduca, desfasada i neoliberal –en termes de ‘competitivitat’–” i critica que equipari una vaga o una manifestació a un atemptat terrorista. “Pura seguretat classista i estat gendarme, indiferent i incapaç de descodificar el conflicte social en una societat en crisis”, conclou.
Per altra banda, el diputat apunta que “caldrà estar pendents, com passa amb la indústria de la defensa i venim denunciant, si la universitat es policialitza, que és molt diferent de formar en seguretat pública, i també presta serveis a un sector àlgid com la seguretat privada i tornem al maldestre binomi universitat-empresa”.
En relació a l’abordatge de la matèria defensat pels impulsors del grau, Galdon considera que “una formació en seguretat en un sentit ampli és una formació en criminologia”. “Si realment el grau de Seguretat no és un grau que merament supleix la formació de l’Escola de la Policia, haurien de justificar perquè no han apostat per reformar el grau de Criminologia”, afegeix. “Preferira un millor grau de criminologia que pogués donar accés a la carrera policial, ja que en molts països s’aposta perquè els policies es formin on es forma la resta de la societat, que és la universitat”, explica.
