Aquest és un article publicat a Agencia Sinc
És el treball més extens que s’ha fet mai sobre l’autisme des del punt de vista genètic i que permet augmentar de forma extraordinària, segons els seus promotors, la llista de gens relacionats amb el trastorn de l’espectre autista (TEA). En total s’ha analitzat tot l’ADN codificant del genoma (exoma) en més de 15.000 mostres de pares, nens afectats i individus sans no relacionats.
El nou treball augmenta el nombre dels gens relacionats amb aquesta síndrome a 33, dels quals fins ara només se’n coneixien 9, a més d’haver-ne identificat 74 més que probablement també hi estan implicats. Expliquen els investigadors que cada un d’aquests gens està mutat en més del 5% dels pacients amb autisme, “el que significa una relativament important contribució al risc de patir el trastorn”.
El desenvolupament de l’estudi el va assumir un equip internacional de 37 institucions liderat per Joseph D. Buxbaum, de l’Hospital Mount Sinai (EUA). La participació espanyola es concentra en els grups liderats per Ángel Carracedo, professor de la Universitat de Santiago (USC), i en el de Mara Paralleda, de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid.
“Crec que és l’estudi més important en el que hem participat fins ara, juntament amb el de l’esquizofrènia, però encara queda molt per fer”, assegura Carracedo. Els investigadors van seqüenciar l’exoma i analitzar dades de 3.871 casos d’autisme, 2.270 conjunts de mares, pares i fills afectats i mostres de control addicionals compilats pel Autism Sequencing Consortium (ASC).
En l’anàlisi de les dades van poder apreciar canvis heretats i molts altres que se succeeixen espontàniament en els fills. Els autors també van comprovar que mentre que diferències genètiques rares i molt petites en 103 gens confereixen un risc relativament gran d’autisme, molts altres canvis en altres gens afegeixen una quantitat menor de risc.
Rutes de risc
El treball, recollit en l’últim número de Nature, assenyala tres rutes en les quals mutacions en gens confereixen risc d’autisme. Carracedo mostra la seva sorpresa perquè “una d’aquestes rutes és la que controla el remodelat de la cromatina”. En el procés d’organització del material genètic dins del nucli de les cèl·lules, l’ADN forma un complex amb unes proteïnes anomenades histones (el que acaba formant la cromatina).
Una altra de les rutes que estarien lligades al TEA són els gens que governen la sinapsis, els espais entre cèl·lules nervioses, i un tercer seria el d’aquells que regulen les etapes bàsiques que transformen els gens en proteïnes.
Segons aquest nou treball, les alteracions en els gens que causen una malaltia poden ser heretats o aparèixer per primera vegada en els fills (mutacions de novo), encara que també poden originar una pèrdua de funció de la proteïna que codifiquen o produir canvis més petits.
Els estudis anteriors d’autisme s’havien centrat només en mutacions de novo que originen pèrdua de funció, però aquí s’han analitzat totes “gràcies a un gran esforç d’anàlisi bioinformàtica que va permetre veure que les mutacions més subtils contribueixen de forma molt important a l’autisme” .
L’estudi també va permetre comparar diferències entre persones de diferent sexe, ja que la genètica femenina “protegeix d’alguna manera” a les dones per patir TEA. A més, ha suposat conseqüències importants per al diagnòstic genètic, ja que amb l’anàlisi dels gens descoberts o de tot el exoma es podran diagnosticar molts més i realitzar un assessorament genètic als pares.
