Aquest és un article publicat a Agencia SINC
Un nou estudi, dirigit pel professor de psicologia de la Universitat d’Illinois, Andrei Cimpian, i la professora de filosofia la Universitat de Princeton, Sarah-Jane Leslie, proposa i prova una nova explicació a les diferències de gènere en algunes disciplines acadèmiques.
La investigació se centra en una àmplia franja de matèries com la física, les humanitats, les ciències socials i les matemàtiques, i conclou que les dones tenen menys probabilitats d’obtenir doctorats en matèries que idolatren el fet de brillar i la genialitat.
“Els camps en els que més es valora el talent innat són la física, les matemàtiques i la filosofia, la meva disciplina!”, declara Sarah-Jane Leslie, coautora de la investigació, que es publica a la revista Science.
En total, els científics van enquestar a més de 1.800 acadèmics nord-americans -estudiants de postgrau, investigadors postdoctorals i professors- de 30 camps diferents de l’àmbit acadèmic: ciències naturals, ciències socials, humanitats, enginyeria, etc. i procedents d’un conjunt d’institucions de recerca geogràficament diversos, tant públics com privats.
La difusió de la “espurna innata”
Els participants havien de respondre a una sèrie de qüestions relatives a la seva pròpia disciplina, incloent un conjunt de vuit preguntes dissenyades per avaluar la mesura que valoren que l’èxit en el seu camp exigeix principalment la brillantor pura, davant d’una qüestió de treball i dedicació.
“Ens centrem en el món acadèmic perquè la nostra hipòtesi es basa en la relació entre les creences dels professionals en actiu i el grau en què les dones estan representades en cada disciplina”, argumenta Andrei Cimpian.
Segons les seves conclusions, els estereotips que pressuposen una manca de talents naturals en les dones són, en part, responsables de les desiguals distribucions de gènere en les disciplines acadèmiques.
Els investigadors insisteixen a subratllar que el seu estudi no diu que la brillantor -o la seva valoració- sigui una cosa negativa, ni que les dones no siguin brillants o que no sigui útil ser-ho per al desenvolupament d’una carrera acadèmica.
“Les nostres dades no es refereixen a això. El que suggereixen és que transmetre als alumnes la creença que és necessària la brillantor per a l’èxit pot tenir un efecte diferencial sobre homes i dones, que estan en aquest moment decidint quina carrera seguir en el seu camp”, aclareix Cimpian.
La bretxa de gènere acadèmica: variable i multidisciplinar
La majoria de les vegades el discurs públic davant aquesta problemàtica de bretxa de gènere segons les carreres acadèmiques s’han centrat en les anomenades STEM, un acrònim en anglès que es refereix a la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.
“A causa d’aquest enfocament, la representació femenina en les disciplines acadèmiques fora de STEM sovint es passa per alt. És a dir, la gent assumeix que les dones estan ben representades en les ciències socials i humanístiques, però la realitat és més complexa que això. Per exemple, el 2011, les dones van obtenir només el 31% dels doctorats nord-americans en filosofia i el 34% en economia. Aquest complex patró de variabilitat en la representació de les dones és una de les raons per les quals volíem tenir una perspectiva més àmplia i no només centrar-nos en els camps de STEM”, emfatitza la investigadora.
Un altre dels punts que tracten en l’estudi és com les associacions culturals generalitzades vinculen als homes, però no a les dones, amb la brillantor intel·lectual innata.
Leslie posa exemples per explicar aquest fet: “Considerem com de difícil és pensar en tan sols una representació cultural de dones -com la que hi ha en personatges com Sherlock Holmes, el doctor House a la sèrie de televisió o Will Hunting en la pel·lícula Good Will Hunting- en la qual se’ls atribueix una espurna innata especial, un geni sense educació. Les dones dotades intel·lectualment encarnen papers com el d’Hermione Granger a Harry Potter, a les quals s’associa el fet de ser increïblement treballadores i diligents. Els èxits d’aquestes últimes es representen com a fruit de llargues hores d’estudi minuciós, en comptes de per una mena de brillantor innata”.
Segons assenyala Cimpian: “La nostra societat associa els homes amb la brillantor, però no les dones”.
Aquest fet implica que per augmentar la diversitat de gènere en determinades disciplines s’haurà de restar importància a aquest tipus de brillantor pura, i subratllar el valor del treball dur i la dedicació per a l’èxit.
En un altre treball, actualment en curs, aquests experts estan estudiant el grau en què la gent fora de la vida acadèmia també té aquestes creences sobre la necessitat de brillantor pura. “Els nostres resultats són prometedors, però preliminars”, conclou la investigadora de la Universitat de Princeton.
