A partir del 2011 el percentatge d’estudiants universitaris sobre la població entre 18 i 24 anys va començar a disminuir, un fet inèdit, com a mínim, des del 1970. És una de les conclusions de l’informe El finançament de les universitats públiques a Catalunya, 1996-2014 elaborat per professors de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB membres de l’Observatori del Sistema Universitari. L’estudi es basa en els pressupostos liquidats de cadascuna de les universitats públiques catalanes i permet veure l’evolució del seu finançament des del 1996.
Entre el 2009 i el 2012 les aportacions públiques a les universitats catalanes s’han reduït en un 45%. En canvi, la reducció de la seva despesa total ha estat menor, del 21%. Això es deu a un important augment de l’aportació dels estudiants, que ha pujat un 47%.
Entre la reducció dels pressupost i l’augment dels preus i taxes es dóna un altre fenomen: es dispara el percentatge dels costos de docència que cobreixen els estudiants. Segons els càlculs de l’Observatori del Sistema Universitari les aportacions es van disparar el 2012 fins a representar un 41,6% del cost total de la docència.
Conflicte amb la llei
Aquesta dada podria representar un incompliment del “decret Wert” del 2012 que va establir l’augment de preus en funció del cost total dels estudis. Els estudiants, segons aquesta llei actualment vigent, haurien de pagar entre un 15% i un 25% del cost dels seus estudis, i per tant un 41,6% superaria de llarg aquesta proporció. Els autors de l’estudi remarquen, però, que el seu càlcul inclou el conjunt d’aportacions estudiantils, entre elles les repeticions –més cares– o les matrícules de màster i doctorat. Tot i això, el càlcul mostra que és molt probable que la Generalitat s’hagi excedit en l’aplicació del decret.
A més, aquests professors d’econòmiques apunten que el decret va crear moltes complicacions en el càlcul del cost de la matrícula. Com reconeix el mateix text legal, fins que no hi hagi una comptabilitat analítica a les universitats públiques no serà possible calcular quins són els costos exactes de la docència.
I per si no fos poc, el decret tampoc especifica en quin nivell s’ha de fer el càlcul, si és estatal, autonòmic, universitari, o directament per carreres o facultats. L’aplicació s’ha fet per comunitats autònomes, amb diferents graus d’experimentalitat, però les diferències són importants en nivells inferiors. Entre les universitats hi ha diferents realitats, des de la UPF on l’estudiant cobreix el 31% dels costos a la UB on cobreix el 56%, donat a les diferències de finançament públic rebut per cadascuna.
I a nivell de facultats, els autors posen l’exemple de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, on els estudiants podrien estar pagant el 85% del cost dels seus estudis. “Portar fins a l’extrem la idea que l’estudiant ha de pagar en relació al que rep porta a majors desigualtats”, concloïa ahir Alfonso Herranz, un dels autors de l’informe.
