La Generalitat està enllestint els nous currículums de Primària i Secundària, en els quals porta treballant des de l’inici de la legislatura. Amb la previsió d’aprovar-los abans de finalitzar el curs –actualment estan passant pel Consell Escolar–, el departament d’Ensenyament ha presentat al Govern l’esborrany dels nous continguts i competències, que entre les seves principals novetats, previstes la majoria per al curs vinent, compten amb un augment de les classes de matemàtiques a Primària: 175 hores més durant tota l’etapa, fet que suposa passar de les tres hores actuals a quatre. També a Tercer d’ESO hi haurà 35 hores mes d’aquesta assignatura.
Aquest increment ha de servir, segons la consellera Irene Rigau, per solventar els dèficits en competències matemàtiques com la geometria, on el 30% dels alumnes de Sisè presenta resultats de fracàs escolar, segons les avaluacions externes de la Generalitat. L’increment de la càrrega lectiva de matemàtiques anirà en detriment de les hores de lliure disponibilitat de les escoles, una mesura que segons el departament ja aplicaven fins ara molts centres voluntàriament.
De fet, en l’actual curs aquest reforç de les matemàtiques ja s’està duent a terme en els cursos de Primer, Tercer i Cinquè de Primària, precisament els cursos on s’ha començat a aplicar des del setembre la llei Wert. Aquesta coincidència, tanmateix, respon a qüestions administratives, segons el departament, que assegura que la LOMCE no ha condicionat “pedagògicament” els currículums. En aquest sentit, la reforma de Wert fixa les hores de les assignatures troncals –entre elles, matemàtiques– en només un 50% del total, així que la decisió de fer més matemàtiques no ve condicionada de Madrid.
Perquè els currículums s’adequïn als que va aprovar el ministre Wert el 2014, Ensenyament assegura que aplica la màxima que fins ara ha utilitzat per minimitzar l’impacte de la LOMCE: garantir les qüestions bàsiques perquè els alumnes puguin obtenir el títol, però sense renunciar a la idiosincràsia pròpia, en aquest cas reflectida, segons Rigau, en l’enfocamentc curricular competencial.
En aquest sentit, destaca també al currículum de Secundària la oferta de la doble via a Quart d’ESO –que fusiona assignatures de preparació per a batxillerat i Formació Professional–, que hauria de servir per neutralitzar la segregació per itineraris prevista per la LOMCE a Quart d’ESO. En els currículums de Secundària se’n desgranen els detalls.
Més anglès i en més assignatures
Els nous currículums, els detalls dels quals es coneixeran definitivament quan s’aprovin els respectius decrets de Primària i Secundària, assimilaran el pla de plurilingüisme que va presentar Ensenyament el juliol del 2013. En aquest context, les competències en la primera llengua estrangera tenen com a objectiu que els alumnes acabin Primària amb l’equivalent al nivell A2 d’anglès, i l’ESO amb el B1.
No està previst que augmenti el volum de classes de primera llengua estrangera –excepte 35 hores més a Secundària–, però sí que el departament, segons avança, fomentarà l’ús de l’anglès en altres assignatures. El seu objectiu és que ja a Primària els alumnes facin, cap al final de l’etapa, una classe –o part d’una, o algunes activitats– en aquest idioma. Segons dades del departament, aquesta pràctica ja està estesa en el 52% dels centres educatius catalans.
Més enllà d’anglès i matemàtiques, la resta d’assignatures es mantenen en el nou marc com fins ara, amb la incoporació ja coneguda a Quart d’ESO dels serveis comunitaris. Destaca també el manteniment d’hores de música i educació artística, que Wert va deixar com a optatives en funció de les comunitats autònomes i que Catalunya ha decidit garantir.
Elogi del treball per competències
El gran objectiu que proclama Ensenyament és que aquests currículums han de servir per consolidar el treball per competències, que en sintonia amb els acords europeus ha d’anar substituïnt les classes tradicionals, basades en la memorització de continguts. És important el que s’ha d’aprendre però també el ‘com’, assenyalen des del departament, que constaten que els nous currículums incorporaran indicacions perquè també les avaluacions siguin competencials.
Les competències són les capacitats dels alumnes per resoldre problemes aplicant els coneixements adquirits. N’hi ha vuit de bàsiques, segons la Unió Europea: comunicativa lingüística, matemàtica, artística i cultural, aprendre a aprendre, iniciativa personal, social i ciutadana, interacció amb el món físic, i digital. En el cas d’aquesta última, el departament aposta perquè s’incorpori de manera transversal a totes les classes, encara que ho deixa sota responsabilitat dels docents.
Per posar en marxa els nous currículums, abans inclús de la publicació dels decrets, Ensenyament preveu difondre’ls a fins a 10.000 directius de centres. Ha començat aquest dimarts a les Terres de l’Ebre.
