Actualitat

Suspens en anglès, millora progressiva en llengües i matemàtiques i les desigualtats com a assignatura pendent

Els alumnes catalans van augmentant any rere any les seves competències bàsiques en llengües i matemàtiques, però segueixen sense assolir els nivells bàsics en llengua anglesa, una assignatura on presenten dificultats sobretot en expressió escrita. Encara un de cada cinc (20%) estudiants de Quart d’ESO no supera les competències mínimes en anglès, una xifra superior al 15% que recomana la Unió Europea. En el cas de les matemàtiques, que històricament també presentaven baixos resultats, el percentatge de fracàs, de 16,7%, ja es va acostant als mínims -l’any 2012 era un 24%.

Aquests són els resultats de les proves externes d’avaluació de competències bàsiques que des de fa tres anys realitza la Generalitat per fer-se una idea del nivell dels alumnes en acabar l’etapa educativa obligatòria, a Quart d’ESO. Aquest any han estat més de 60.000 alumnes els que han participat de la prova, i ara el departament d’Ensenyament en remetrà els resultats a les seves respectives escoles i famílies. Pels que es van negar a sotmetre’s a la prova com a signe de protesta -uns 500 joves, segons Rigau-, l’hauran d’acabar fent o no se’ls donarà el títol de secundària, segons ha avisat la consellera.

Una altra de les conclusions de les proves, que la consellera Irene Rigau ha presentat aquest divendres, és l’evident desigualtat que hi segueix havent entre centres en funció del seu entorn socioeconòmic. Tot i que la diferència entre els seus resultats s’escurça, el cert és que el percentatge d’alumnes que no assoleix les competències bàsiques en instituts desfavorits és almenys dues vegades superior que el de la resta.

Millora progressiva i generalitzada

La consellera Rigau ha volgut destacar que, malgrat els punts febles que presenten els alumnes en les seves competències, el sistema avança en la direcció correcta, perquè els resultats observen una millora progressiva i generalitzada. En els darrers dos anys, en llengua catalana i castellana s’ha passat de 73 i 74 punts de mitjana a 77 i 76, respectivament. Això tenint en compte que el mínim que es fixa la Generalitat està en 70 punts.

Les matemàtiques s’acosten a aquest llistó amb una mitjana de 69,1 punts -fa dos anys era de 64-, però una ullada més detinguda a l’informe que ha presentat la conselleria permet observar que hi ha una de les competències especialment deficient dins aquesta matèria: geometria, a diferència d’altres com l’estadística o la numeració i el càlcul, presenta un nivell de fracàs que arriba fins al 30% dels alumnes.

Pel que fa al gruix d’alumnes amb nivell baix, en llengua catalana i castellana segueix sent inferior al mínim del 15% fixat per la UE. En matemàtiques, és d’un 16,7%, encara superior, encara que la tendència és a anar-se reduïnt. Tanmateix, en anglès puja fins al 20%.

L’anglès, deficient malgrat els nous criteris d’avaluació

Les proves de llengua anglesa presentaven novetats aquest any. El departament ha canviat els criteris, sobretot en la prova d’expressió escrita, per tal d’apropar l’avaluació Marc Europeu Comú de referència, i acabar demanant -amb un enduriment progressiu de les proves- entre l’A2 i el B1 als seus alumnes d’aquí a tres anys. Aquesta major exigència va en consonància amb la que el departament d’Ensenyament preveu per als docents del sistema, als quals es demana recentement el nivell B2 per a ser mestres de Primària i el C1 per a ser-ho de Secundària.

La mitjana de competències assolides en llengua anglesa se situa en els 66,9 punts, lluny encara dels 70 requerits per la Generalitat. En aquesta llengua, fins a un 44% dels alumnes no han demostrat tenir les competències necessàries en expressió escrita quan se l’avalua sota els estàndards europeus.

Marcada desigualtat entre centres

El sistema millora en resultats i en equitat, ha afirmat aquest divendres la consellera durant la presentació. I certament, la diferència en els resultats entre centres d’entorns de complexitat diversa s’ha escurçat en els darrers dos anys. Però segueix sent marcada, sobretot pel que fa al nombre d’alumnes que no arriben als mínims requerits, i que és molt superior en el cas d’instituts d’entorns desfavorits o “d’alta complexitat”, segons la terminologia de la Generalitat.

En matemàtiques, per exemple, són un 33% dels alumnes d’aquests centres els que no arriben al mínim, mentre que en la resta de centres aquesta xifra no arriba al 15%. En anglès, el gruix d’alumnes amb dificultats també és dues vegades superior en el cas d’instituts desfavorits (40%, per 19% en la resta). Però la gran diferència s’observa amb la llengua catalana (24,8% davant un 8,9%).

En aquest aspecte, la consellera ha insistit en que, malgrat les desigualtats existents, l’equitat és superior a Catalunya respecte de la mitjana de l’OCDE. La diferència segons el caràcter del centre (pel que fa a la relació públic-privat però sobretot a la situació socioeconòmica de les famílies que hi van) està per sota del 20%, quan a la OCDE és del 38%, ha assegurat.

Amenaça de suspendre els qui no es van voler sotmetre a la prova

Els dos dies que es van efectuar les proves, que han de passar tots els alumnes de Quart d’ESO catalans tret de comptades excepcions, uns 500 estudiants, de 7 o 8 centres aproximadament, es van negar a a fer-la com a signe de protesta contra les retallades i altres mesures que consideraven que afecten l’escola pública. En aquests casos, la Generalitat ha emplaçat els directors dels instituts a trobar la manera perquè aquests alumnes acabin completant la prova abans no acabi l’any. Si no novament s’hi avinguessin, sigui quin sigui el seu expedient, la consellera ha certificat que no obtindran el títol de l’ESO.