Aquest és un article publicat a Agència SINC
Els adolescents llatins dels Estats Units pateixen estrès derivat de la discriminació per motius de raça, i no tots són capaços d’afrontar-ho de la mateixa manera. Un estudi realitzat a la ciutat de Nova York entre estudiants de Secundària revela que els immigrants de segona generació, nascuts al país però amb pares procedentss d’Amèrica Llatina, presenten pitjors símptomes de salut mental derivats de la discriminació que els immigrants llatins nascuts a seus països d’origen.
Per a la investigació, publicada aquesta setmana a la revista Child Development, es va fer un seguiment de 173 adolescents en els tres últims anys d’educació secundària, entre el 10è i el 12è grau del sistema nord-americà, que cursen els joves d’entre 15 i 18 anys. El benestar psicològic augmenta al llarg d’aquest període, per una banda, però es veu rebaixat per l’estrès que els provoquen les actituds d’amics, professors o mitjans de comunicació en relació amb el seu origen ètnic.
En qualsevol cas, una de les dades més cridaneres de l’estudi és la significativa diferència que hi ha entre la generació que va néixer a l’estranger i posteriorment va emigrar i la que ha nascut als Estats Units, que pateix uns nivells de depressió i ansietat molt més grans que els seus companys. Aquest major impacte de la discriminació sobre el benestar psicològic del segon grup podria explicar-se per “la paradoxa de l’immigrant”, apunta Selcuk R. Sirin, professor de Psicologia de la Universitat de Nova York, segons la qual “els immigrants de segona generació evolucionen pitjor que els immigrants de primera generació en diversos contextos, incloent la salut mental”.
Probablement, l’explicació es troba en que “els immigrants nascuts a l’estranger estan més en contacte amb els aspectes de la cultura llatina, que té una funció protectora”, mentre que la discriminació es fa “més rellevant per a les generacions posteriors”.
El treball de la Universitat de Nova York, en el qual també ha participat el College of Staten Island i la Universitat de la Ciutat de Nova York, pren gran importància tenint en compte que els llatins són la minoria ètnica més gran i de major creixement als Estats Units, fins al punt que en l’actualitat ja representen el 15% de la població total del país, un terç dels quals són menors de 18 anys i gairebé la meitat dels adults llatins diuen que la discriminació forma part de la seva vida quotidiana.
Els que van participar en aquest estudi van haver de respondre preguntes sobre l’estrès relacionades amb la discriminació i sobre símptomes d’ansietat, depressió o manca de son. Ho van fer en tres ocasions al llarg dels tres anys de seguiment i en anglès, la qual cosa revela ja cert grau d’integració fins i tot entre els no nascuts als Estats Units.
Força psicològica
En general, aspectes com la por, el nerviosisme o la soledat han anat millorant amb el pas del temps tant en el grup d’immigrants de primera com de segona generació, encara que en algun cas es produeix un repunt en el 12è grau. Aquesta tendència positiva mostra “fortalesa psicològica i capacitat de recuperació”.
De fet, en relació amb la discriminació que diuen patir, el seu estrès és menor que el dels joves afroamericans, explica Sirin, que considera que la cultura llatina empara en major mesura a l’individu, fet que es reforça com més llaços es conserven amb els orígens, un aspecte que espera seguir estudiant. “Realment, hem d’entendre les fortaleses que cada grup cultural aporta als seus fills i aquest enfocament positiu ens ajudarà a identificar factors de protecció per als joves”, comenta.
D’altra banda, aquest treball té una utilitat directa per als qui treballen amb els immigrants llatins, que “han de tenir en compte els efectes nocius de la discriminació sobre la salut mental dels joves, en particular per als que han nascut als Estats Units”. “La conscienciació sobre aquest problema pot ajudar els professionals a ser més sensibles i, per tant, més eficaços en els seus esforços per ajudar a la joventut llatina”, assenyala Sirin.
