Arran dels últims atemptats al setmanari francès Charlie Hebdo i, més recentment, a Tunísia o Kènia, estem assistint a un augment de la islamofòbia en la majoria de països europeus i el nostre no n’està immune.
Vagi per davant el meu rotund rebuig a qualsevol tipus de terrorisme que s’emporta per davant víctimes innocents. Però l’Islam no és terrorisme. De terroristes n’hi ha de totes les ideologies, religions i orígens.
El racisme és una altre cosa, i la islamofòbia no és més que una actualització del racisme de tota la vida i, com a tal, comparteix els mateixos mecanismes i els mateixos objectius.
El racisme, com ja s’ha demostrat abastament és una construcció social: es tracta de deslegitimar a tot un col·lectiu a partir d’alguna de les seves característiques. Aquestes canvien segons el temps, el lloc, l’època o l’objectiu: pot ser el color de la pell, l’ètnia, el lloc d’origen, el sexe, la religió, la llengua, l’orientació sexual… o qualsevol altre. El cas és assenyalar una característica i desvaloritzar tot el col·lectiu que la posseeix.
Els mecanismes de com s’aconsegueix són també els mateixos en la majoria de cassos: Es tracta, primer de “generalitzar”. Si una o unes persones que tenen “la característica” tenen una determinada actitud, aquesta s’adjudica automàticament a tot el col·lectiu. Es tracta d’assenyalar sempre “la característica” en qualsevol acte que pugui desprestigiar al col·lectiu.
Els objectius també són els mateixos: buscar un cap de turc per justificar tots els mals que pateix la societat en un moment determinat. Estigmatitzar a tot un col·lectiu per tal de poder treure’n algun benefici, normalment a partir de la sobreexplotació. I, finalment, també servei per qüestions que, teòricament, són alienes: desviar l’atenció d’altres problemes, augmentar la repressió sobre tota la població, augmentar el control, justificar guerres i massacres…
El racisme, en general, i la islamofòbia en particular, s’aviven des de totes les institucions: els discursos polítics, els mitjans de comunicació, però també, des de l’escola.
En aquests temps de crisi, de retallades laborals i socials, i d’augment de l’atur i disminució dels serveis socials, atiar la xenofòbia enlloc d’enfrontar-se als poderosos és una sortida fàcil i vergonyosa que la dreta utilitza i l’esquerra no denuncia amb suficient contundència.
El creixent malestar social, la inseguretat laboral i l’atur són el teló de fons en què creixen els adolescents actuals i el perill de l’augment d’actituds xenòfobes és ben latent. Aquests joves s’insereixen en un món hostil i conflictiu, sense recursos per entendre’l i, molt menys, per enfrontar-lo… La contradicció entre el seu passat i el seu futur és font d’inquietud i d’agressivitat. I l’agressivitat que no es canalitza socialment cap a un objectiu clar degenera en violència individual envers enemics fàcils d’atacar: els més desposseïts. Estem en un moment molt complicat i cal posar totes les mesures que facin falta per no caure en la violència racista, tal i com està passant ja en altres països.
L’educació, en el sentit ampli de la paraula, és una de les armes més potents per lluitar contra aquestes actituds. L’escola és transmissora de valors, d’ideologia i d’actituds i, en aquests moments cal tenir molt clar que s’ha d’educar en uns valors que facin possible una societat sense enfrontaments culturals, sense racisme i sense discriminació.
Així, doncs, des de l’escola podem estimular o bé prevenir el racisme, en general, i la islamofòbia en particular. I no només podem, sinó que jo crec que tenim la obligació de fer tot el possible per donar una educació que prepari als nois i noies per viure i conviure amb persones de diferents cultures, orígens i religions, una educació que ajudi a valorar la diversitat com a positiva i que ajudi a prevenir el racisme, la xenofòbia i la islamofóbia.
Per això cal recuperar una educació intercultural i antiracista que tingui com a objectius: Atendre les necessitats específiques dels nens i nenes que pertanyen a minories ètniques i/o culturals i donar una formació a tots els nens i nenes, nois i noies, que contempli la diversitat cultural que hi ha a la nostra societat, que respecti i valori les cultures diferents, i fomenti actituds positives vers les minories ètniques i culturals.
Això implica: Coneixement de les cultures minoritàries, costums, valors, hàbits, etc. Coneixement dels països i llocs d’origen, característiques de les escoles d’allà, ritme de vida, etc. Coneixement de la seva situació en el nostre país: laboral, legal, econòmica, etc. Adaptacions curriculars i material de l’aprenentatge de la llengua. Pla de prevenció vers les possibles actituds de rebuig per part dels pares/mares, alumnes i/o professorat. Valoració per part de l’escola de la història i cultura dels col·lectius minoritaris: eradicació del material, continguts, llenguatge que pugui ser pejoratiu i desvalorització amb les altres cultures. Adaptar les activitats, jocs, tallers, música, extraescolars, etc., per tal que totes les cultures hi estiguin representades. Afavorir els aprenentatges de les diferents llengües minoritàries dins del marc de l’escola. Incloure representació de pares i mares que pertanyen als col·lectius minoritaris dins dels Consells Escolars, Associacions de Pares/mares, etc.
Però cal també lluitar contra el racisme, la xenofòbia i la discriminació i donar als i les alumnes elements de reflexió i crítica front a aquestes actituds. Donar informació que ajudi a entendre els mecanismes, les causes i els objectius de les actituds discriminatòries. Buscar estratègies que ajudin als/les joves a veure de quina manera el racisme racionalitza i justifica la desigualtat i l’accés diferencial als recursos entre “ells” i “nosaltres”. Estimular dins de l’aula, relacions igualitàries i ajudar a superar les actituds de superioritat/inferioritat, rebuig o discriminació. Crear espais de reflexió sobre els propis estereotips front les persones d’altres classes socials, ètnies, cultures, o sexe. Analitzar la situació de l’entorn propi, escola, barri, país, etc., sobre les condicions socioeconòmiques dels col·lectius minoritaris i les seves causes. Elaborar materials alternatius per a desenvolupar a l’aula aquests temes: en forma de crèdits, dins de les Ciències Socials, a ètica, etc. Promocionar actituds de compromís i lluita front als problemes de desigualtat social, de discriminació i racisme. Apropar als i les alumnes a les diferents realitats dels col·lectius minoritaris, i dels immigrants i ajudar a vincular la seva situació amb la dels propis alumnes, els seus problemes, inquietuds, etc. Buscar mecanismes de col·laboració de l’escola i els/les alumnes amb els col·lectius i organitzacions que lluiten contra el racisme i la discriminació.
Finalment, és imprescindible posar els mecanismes que calguin per aconseguir un equilibri en l’escolarització de tot tipus d’alumnat entre els diferents centres educatius, sobretot entre els centres públics i els privats-concertats, per tal d’eliminar l’actual situació de concentració i marginació d’un tipus d’alumnat. És molt important posar mesures perquè no es formin guetos educatius i també perquè tot l’alumnat s’escolaritzi dins de la diversitat i no solament (com passa actualment en molts centres privats concertats) amb els de la seva mateixa classe social o origen cultural i religiós.
Cal que les escoles i els instituts siguin espais de convivència i de prevenció contra el racisme, la islamofòbia i qualsevol altre tipus de discriminació.
