Aquest és un article publicat a eldiario.es
Cinc comunitats autònomes han sol·licitat al Ministeri d’Educació que retiri el projecte de Reial Decret que regularà les proves d’avaluació de final d’etapa -les anomenades revàlides-, entre elles la de final de Batxillerat que substituirà, en un principi, la Selectivitat. Segons el projecte de Reial Decret que maneja el departament que dirigeix José Ignacio Wert, la prova d’avaluació de final de Batxillerat serà tipus test i constarà de 350 preguntes. Totes les comunitats que no governa el PP -que sumen gairebé la meitat de l’alumnat a Espanya- han rebutjat al model proposat i així ho han fet veure al ministre a la cita. “Envaeix competències de les comunitats autònomes, suposa una desconfiança en el treball del professorat, no se sap qui ho pagarà ni a costa de què…”, han avançat els consellers d’Educació de les regions discordants. Han deixat un paper amb la seva queixa, s’han aixecat i han marxat de la reunió.
Des del Ministeri d’Educació han qualificat la plantada de “falta de respecte” i han posat èmfasi que no és manera de plantejar un diàleg abandonant-lo.
A la Conferència Sectorial, a 18 bandes entre el Ministeri i els 17 consellers autonòmics, també es tractaran les quanties i nivell de renda per accedir a una beca el pròxim curs, encara que Educació no té intenció de modificar un sistema pel qual va patir un gran desgast en el seu moment quan va baixar les quanties mitjanes que perceben els becats i va augmentar l’exigència de nota (fins a un 6,5) per mantenir les ajudes.
Dos exàmens a canvi d’un
El projecte de Reial Decret d’Educació regula les proves de final de cicle de Primària, ESO i Batxillerat, les conegudes com revàlides. Segons l’esborrany, els exàmens d’ESO i Batxillerat tindran format test amb quatre possibles respostes per qüestió i constaran de 350 preguntes dividides en tres blocs. El primer, amb un màxim de 200 qüestions, és per a les matèries troncals. El segon, 100 preguntes, per a les optatives, i el tercer (50), per les específiques triades per l’alumne. S’elimina per tant la resposta oberta i elaborada excepte en el cas de l’expressió oral. La nota obtinguda en aquest examen -cal superar el cinc per aprovar- suposarà un 40% de la nota final de l’alumne de Batxillerat (la que compta per accedir a la universitat), el mateix pes que té actualment la Selectivitat. La primera edició serà el curs 2016-17, però en aquesta ocasió no serà imprescindible per obtenir el títol tot i que sí computarà per accedir a la universitat.
Les proves seran dissenyades pel Ministeri d’Educació excepte la part de les llengües cooficials allà on n’hi hagi, però aplicades (i pagades, amb tota probabilitat) per les comunitats autònomes. Aquest element ja ha estat qüestionat per alguns experts educatius, que qüestionen la viabilitat que des Comunitats com Catalunya o el País Basc s’accepti amb naturalitat una prova realitzada a Madrid i que a més hagin de pagar-la. El decret també estableix que l’examen serà avaluat per personal extern als centres. Educació pretén igualment que les proves es realitzin a la vegada a tot Espanya.
Les cinc comunitats discordants creuen que el sistema és un despropòsit l’objectiu real del qual és controlar l’educació des de Madrid. “Tornem a l’examen únic per a tots. L’objectiu és uniformitzar i centralitzar per en últim cas controlar”, sostenia la viceconsellera basca, Arantxa Aurregoetxea. Segons els cinc representants regionals el que Wert vol és controlar com s’implanta el currículum del Govern en el conjunt de l’Estat, “sense valorar les aportacions de les comunitats”, i han assenyalat que en proposar un examen tipus test no pensa en avaluar competències sinó coneixements memorístics. A més, els cinc lamenten la falta de diàleg del ministeri -“no podem parlar en les reunions”-, i diversos d’ells recorden que han recorregut la LOMCE davant el Tribunal Constitucional per envair les seves competències, amb aquestes proves com un dels elements centrals.
Les proves de l’ESO i Batxillerat seran imprescindibles per obtenir el títol de l’etapa (no la de Primària) i la de Batxillerat a més substituirà l’actual selectivitat com a prova d’accés a la universitat. Aquesta mesura va ser molt criticada en el seu moment per la comunitat educativa, amb els rectors al capdavant, per considerar que la Prova d’Accés a la Universitat (nom oficial de la Selectivitat) imposava condicions similars a tot Espanya i homogeneïtzava els temaris.
La LOMCE, a més de suprimir les PAU per ser una “anomalia” a nivell europeu, segons Wert, deixa oberta la porta a que les universitats que així ho desitgin puguin realitzar també les seves pròpies proves d’accés en paral·lel, fet que els rectors rebutgen amb arguments tan simples com que a un alumne pot no donar-li temps material a desplaçar-se entre universitats si vol optar a més d’una o per trencar l’equitat en exigir a l’alumne recursos si vol estudiar en una altra comunitat i necessita desplaçar-se prèviament per passar aquest test. De fet, a Catalunya els rectors i la Generalitat fa temps van anunciar que pactarien un sistema calcat a la selectivitat
Hi haurà classificacions de col·legis?
Un altre dels elements qüestionats és que, segons l’esborrany, “els resultats de les avaluacions seran posats en coneixement de la comunitat educativa mitjançant indicadors comuns per a tots els centres docents (…) prèvia consideració dels factors socioeconòmics i socioculturals del context” . En altres paraules: es faran classificacions de centres, un element que professors, sindicats educatius i famílies rebutgen perquè estigmatitzen els que tenen pitjors resultats per causes potser extra acadèmiques. “La prova no té finalitat educativa, de millorar el sistema i aprendre”, va resumir la consellera asturiana, Ana González.
Aquestes característiques han provocat el rebuig d’Andalusia, Astúries, Canàries, Catalunya i el País Basc. Són totes les regions que no governa el PP a excepció de Navarra, on mana UPN, fins fa poc el partit germà dels populars a la regió. Aquestes cinc comunitats autònomes sumen la meitat dels escolars a Espanya i van a plantar cara al ministre Wert a la cita.
Un dels elements més greus, en opinió dels consellers d’aquestes comunitats, és que el disseny de la prova envaeix les competències autonòmiques. “El Govern basc vol i ha de participar en el disseny de les polítiques, no només executar-les”, va explicar la viceconsellera basca d’Educació, Arantxa Aurregoetxea. A més, es temen que el motiu per realitzar aquests exàmens amb el format d’un test és per abaratir costos (es poden corregir en màquines).
