Aquest és un article publicat a eldiario.es
El telèfon sona però no desperta l’Antonio, que dorm plàcidament sobre el pit de l’Hernán, el seu pare. De fet el telèfon no para de sonar des que es va fer pública la notícia que aquest pare i les dues mares del nadó, d’un any i un mes, han fet història. Han aconseguit que els tres estiguin reconeguts legalment com a progenitors del menor, i per tant gaudir dels mateixos drets. “Nosaltres sempre hem estat una família, ara aconseguim que se’ns reconegui així”, explica amb tranquil·litat la Valeria a l’altra banda, baixant la veu per respectar el somni del seu fill.
La Valeria i la Susana porten 11 anys juntes. I en fa dos es van casar gràcies a la Llei de Matrimoni Igualitari aprovada pel Govern argentí el 2010. Tenien el projecte de tenir un fill, i volien donar-li a aquest nadó tota la protecció possible. “Més enllà de creure o no en el matrimoni, respectem el marc legal i vam entendre que ens facilitaria la vida quotidiana”, explica.
Però aquest projecte familiar incloïa l’Hernán, un amic de les dues que anava a donar els seus gàmetes per a la inseminació. I no només això. “Teníem clar que no volíem un donant anònim, i l’Hernán desitjava un fill tant com nosaltres. No és un tio ni un conegut, és un pare molt present, i que tingués els mateixos drets que nosaltres era important”, relata la Valeria, que com els altres protagonistes prefereix no revelar el seu cognom per preservar la identitat del petit.
Així que en ple embaràs es van acostar a la Federació Argentina de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Trans per demanar assessorament jurídic. Havien llegit un reportatge en què parlaven d’un cas de triple filiació al Canadà i van decidir intentar-ho. “El primer pla va ser que quan es rebutgés la comanda comencés la batalla judicial. Però no va fer falta. Si bé és veritat que la llei argentina no preveu una situació com aquesta, tampoc la prohibeix expressament”, explica a eldiario.es Esteban Parlón, president de FALGBT.
De fet, la clau va ser la interpretació que va fer de l’assumpte el Govern de la província de Buenos Aires, encapçalat per Daniel Scioli, que aspira a la presidència en les eleccions d’octubre. “Acompanyem l’ampliació de drets en sintonia amb els canvis que es van anar implementant a nivell nacional, com la llei de matrimoni igualitari, d’identitat de gènere i la reforma del Codi Civil”, subratlla Alberto Pérez, cap de Gabinet provincial. Precisament en aquesta reforma es va incloure el concepte de “voluntat procreacional”. És a dir, “el respecte per la voluntat dels progenitors de ser-ho, quelcom bastant nou que està començant a incorporar-se en altres països”, apunta Parlón.
En aquest cas van prevaler els drets del pare -als que no havia renunciat en el moment de la donació- i, sobretot, els del fill. “El seu dret a la identitat i a la seva experiència de família. Un reconeixement que això és el que l’Antonio viu quotidianament, que és part de la seva història i de la seva vida”, detalla Parlón. La família viu a cavall entre Mar del Plata, on resideixen elles, i la ciutat de Buenos Aires, on viu ell. “Ens va semblar molt bonic que ens diguessin que no veien la raó de negar-li a l’Antonio tant amor”, s’emociona la Valeria.
Els tres són conscients que aquesta decisió “estableix un precedent important i representa una eina per a aquells que no es van atrevir a demanar aquest reconeixement.” És un triomf dels que defensem la visibilitat de tots els tipus de famílies”, asseguren. “I és un pas més en un projecte d’inclusió que obre camí als drets i que ens fa caminar pel carrer sentint-nos més respectades”, subratlla la Valeria. Parlón coincideix: “Les polítiques d’Estat marquen conquestes socials, dibuixen una societat que reconeix i protegeix totes les formes de família”.
Al voltant de l’Antonio dels telèfons segueixen sonant. La Valeria, la Susana i l’Hernán s’esforcen a contestar perquè creuen que el seu cas pot ajudar a molts altres. Però ell, aliè a aquesta voràgine en veu baixa, segueix immers en un somni profund. Un somni que vetllen seus tres pares.
Ventres de lloguer sí, avortament no
Des de l’aprovació de la Llei de Matrimoni Igualitari, fa gairebé cinc anys, l’Argentina ha avançat a tota velocitat en el camp dels drets socials i reproductius. Amb al voltant de 100.000 casaments celebrats, la legislació ha obert la porta a noves “constel·lacions familiars” i s’ha vist abocada a respondre a situacions que escapen al que preveuen els papers, com en el cas dels pares de l’Antonio.
La modificació del Codi Civil ha permès de facto la maternitat subrogada, els anomenats ventres de lloguer, ja que si bé no són legals en territori argentí, l’Administració reconeix legalment els nens nascuts a l’estranger sota aquesta modalitat, a diferència del que succeeix en molts altres països.
No obstant això, la qüestió de l’avortament sembla impossible d’abordar. I molt menys en un any electoral. Des que a finals de l’any passat es va rebutjar un projecte de despenalització a la cambra de diputats, el debat ha entrat en un punt mort. Les associacions proelecció asseguren que al país es practiquen 1.200 avortaments per dia i més de 500.000 a l’any. I que els avortaments il·legals són responsables d’un terç de les morts maternes.
