Coneixes aquesta sensació tan bé com jo. Pots perdre fins i tot la noció del temps. La recordes. Va ser aquella vegada que et va dir que sí. I aquell petó. Va ser quan vas escoltar aquella cançó per primera vegada i vas haver de posar-la una vegada i una altra. També quan vas plorar emocionat, i vas cridar i cantar i celebrar. Era aquella sensació de quan et tapaven a les nits i tot anava com havia d’anar i estava com havia d’estar. Va ser quan van néixer. I quan vas veure els seus somriures i els ulls inquiets quan obrien els regals. O aquella vegada que us vau fondre en una abraçada I et voldries haver quedat per sempre. Ho recordes? Quan et va dir que no passava res, que et perdonava. O aquella altra que reies tant que vas caure a terra plorant i amb mal de panxa. Ho saps perfectament.
Va ser quan et van dir que t’agafaven per aquella feina, o aquella que tots et van felicitar i estaves tan content. Quan vas acabar aquella cursa. El dia que et vas mirar al mirall i et vas veure molt guapa. Quan vas sentir que no havies de canviar res, que eres feliç.
També recordes aquella altra vegada, quan va marxar… La darrera vegada que la vas veure. La sensació d’impotència. La tristesa de no haver-te acomiadat. Els moments que vau passar… O aquella trucada de telèfon, tant de bo mai l’haguessis agafat. I aquell desengany, com podies estar tan cec? Aquella porta que tant de bo no haguessis obert.
Aquella mentida, i aquella altra, i l’altra. Quin fàstic de vegades. I la pobresa, i la guerra, i la gent que s’aprofita de les persones. El dia que et vas barallar, que vas parlar malament, que el vas tractar malament. Aquell dia que et vas posar tan nerviós per parlar en públic. Allò que mai hauria d’haver passat. O el teu gran secret, que mai explicaràs a ningú. Ho recordes també, oi?
Sí, coneixes aquestes sensacions tan bé com jo. La pregunta és: Què ens passa? La vida ens passa. L’única que tenim. Que no torna. Amb cada instant únic, irrecuperable. Tot el que has fet està fet. I quant hem après! Quant ens han ensenyat totes les experiències! Cap error és un fracàs si has après. Diuen que les persones canviem per dos motius: per aprendre prou o per patir suficient. Massa vegades és la segona. Però has après, i jo. I ho seguirem fent.
