No es tracta tant de l’excel·lència, sinó d’aconseguir que cap alumne es quedi enrere. Almenys en termes d’impacte econòmic. Un estudi de l’OCDE revela que, si els països acabessin amb el fracàs escolar i aconseguissin que tots els estudiants finalitzessin l’etapa obligatòria amb un nivell acceptable, el seu Producte Interior Brut augmentaria de mitjana un 3,5% anual. A més, els esforços que haurien de dedicar a assolir aquest objectiu sortirien a compte a la llarga, segons els càlculs de l’organisme econòmic.
A Catalunya un 15 i un 19% dels alumnes acaben l’ESO amb un nivell deficient de matemàtiques i llengua anglesa, respectivament, segons les proves d’avaluació de la Generalitat. Però l’anàlisi de l’OCDE es fa a partir dels resultats de PISA, que analitza sistemes educatius estatals. En aquest sentit, l’informe de 2012 assenyala que a Espanya un 16% d’alumnes es queda enrere en la matèria de ciències, un 18% en llengües i un 24% en matemàtiques. Doncs bé, aquests percentatges són un llast per l’economia del país, segons l’OCDE. Si tots els alumnes assolissin cada any els coneixements necessaris el PIB espanyol s’incrementaria un 3,7%.
L’estudi de l’OCDE posa exemples com el de Mèxic, un dels països més endarrerits segons l’informe PISA de 2012, amb una mitjana de 414 punts i un 53% d’alumnes que no arriben al llindar dels coneixements bàsics -fixat en 420 punts-. Si aquest percentatge es reduís a 0, l’augment del PIB anual seria d’un 11,8% i, l’any 2095, la capacitat econòmica del país seria 5 vegades superior. Seguint els mateixos càlculs de l’OCDE, si la reducció del fracàs escolar a Espanya fos completa i invariable al llarg dels anys, d’aquí a l’any 2095 el PIB hauria augmentat un 171%, és a dir, 2,71 bilions d’euros.
“L’impacte econòmic que es perd a causa d’unes polítiques i pràctiques educatives deficients deixa molts països en un estat permanent de recessió econòmica, una recessió que podria ser més llarga i profunda que la derivada de la crisi financera”, apunten els autors de l’estudi, els economistes Ludger Woessmann i Eric Hanushek.
Pels autors de l’estudi, aconseguir aquesta reducció del fracàs és un objectiu “realista” de cara a l’any 2030, i posen exemples com el de Polònia, que des del 2006 ha reduït els mals resultats d’un 22% a un 14%. De fet, una de les conclusions del darrer informe PISA incidia en que una de les causes principals de la millora dels resultats és aconseguir que cap alumne quedi enrere.
