Aquest és un article publicat a eldiario.es
Vagi per endavant que no és l’objectiu d’aquest text fer una anàlisi científica de la LOMCE. Una Llei Orgànica plasmada al BOE és el que és, les paraules que la componen de vegades tenen una intenció, i d’altres no. I si està referida a una llei educativa, com és el cas, planteja unes bases, un sòl sobre el qual es construeix després tot el sistema.
En la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) la paraula que més es repeteix és “educació”, seguida d'”alumne”. Normal. Ho diu la primera línia del text: “L’alumnat és el centre i la raó de ser de l’educació”. Crida l’atenció per poc habitual que el text esmenti més la versió femenina, “alumna” (166 vegades), que la masculina (162). Als professors també els distingeix específicament per sexe cada vegada que apareixen.
A més de les més òbvies (les famílies “educació”, “centre”, “matèries” o “assignatura”) ocupa un lloc destacat “avaluació”. Tampoc sorprèn. És un dels conceptes en què més ha insistit el Govern central durant l’elaboració de la llei. El terme es repeteix en alguna de les seves derivades fins a 180 vegades en 64 folis. Tant aposta per ella el Govern que els alumnes de la LOMCE -si l’oposició no la tomba tal com s’ha compromès després de les eleccions generals, si es dóna el canvi de majories- faran una prova cada tres anys, es digui revàlida o de fi de cicle. En la LOE aquest concepte apareixia amb molta menys freqüència.
“Competències”
També mereix un lloc destacat la idea de “competències”, dotzè concepte més repetit en reflex de l’aposta de l’executiu per aquest ensenyament, que ja apareixia a la LOE encara que no amb tanta profusió. L’aposta hi és, encara que després molts defensin que en aquest aspecte el Govern governa amb el seu estil contradictori habitual: diu una cosa i fa just el contrari. És el que defensen els crítics amb les revàlides. Es preconitza una educació per competències a l’estil OCDE però es prepara una prova final memorística.
Entre les presències també destaca la Formació Professional, un terme que es repeteix en la llei d’acord amb l’aposta que el Govern fa per aquesta modalitat formativa -o diu fer almenys, perquè després l’executiu afirma que aquesta es basa en un canvi de discurs principalment-. “Professional” és l’onzena paraula més repetida en el text del BOE.
Però en les lleis compta tant el que s’hi posa com el que no. O tot allò al qual no es presta atenció. Sota aquest punt de vista pot sorprendre que en una llei educativa aprovada gairebé el 2015 les referències a la “tecnologia” són limitades (26 vegades). Més evident passa amb nocions tan de moda a l’educació com la “innovació” (quatre presències), la “creativitat” (tres) o el mostrar-se “crític” (quatre).
Bé, és que són termes més específics que queden reservats per als decrets que defineixen els currículums de Primària o Secundària, es podria pensar, i no en l’articulat general d’una llei. Error a mitges. Al currículum de Secundària de la LOMCE que ha aprovat el Ministeri d’Educació els termes apareixen, sí. Però no entre els 800 més repetits.
Poca “comunitat autònoma”
La presència de les comunitats autònomes també és relativament escassa, tot i que són elles les que tenen les competències en educació. Les comunitats apareixen menys citades que el Govern (42 vegades enfront de 47), per exemple, un fet que potser no sorprengui si es té en compte que totes les regions que no governa el PP porten quatre anys lamentant que no són tingudes en compte i que els decrets que surten de Madrid, que en teoria són de mínims perquè les comunitats després els ampliïn a nivell regional, tenien tan nivell de detall que no els deixa molt marge d’actuació.
Si afina la vista també descobrirà en el núvol de tags paraules com “aprenentatge”, “artístic”, “diversitat” o “emocional”, conceptes molts d’ells que són els que els opositors a la LOMCE (tota la comunitat educativa i l’oposició política, de fet) retreuen al Ministeri que no hagi tingut en compte a l’hora d’elaborar la llei. Una LOMCE que margina els ensenyaments artístic , un Govern que en quatre anys de pressupostos ha eliminat pràcticament (s’ha reduït un 95%) la partida destinada a l’educació compensatòria .
