Els darrers 15 i 16 de maig es van dur a terme les II Jornades d’Educació i Transformació Social anomenades Participació per a la transformació: Perspectives educatives. S’ha dut a terme al Centre Cultural 3 Forques a València ciutat, i han estat centrades en aquesta ocasió en la Participació. Aquest esdeveniment ha culminat el treball desenvolupat durant aquest curs pel col·lectiu Pensar la Pràctica compromès amb l’educació crítica i transformadora des de la llibertat, l’autogestió i la construcció horitzontal. Durant els dos dies hem viscut diferents espais d’intercanvi i debat, tant assemblees, tallers i experiències de gran referència que ens han fet replantejar i enriquir les nostres percepcions i aprenentatges entorn a la participació i l’educació en els diferents escenaris socials. Com afirma un participant: «Una alternativa militant i de qualitat a la formació sense mediar els diners o les acreditacions. Espais i relacions horitzontals per regalar-nos sabers d’experiència.»
El col·lectiu Pensar la Pràctica està format per persones que participem de l’educació, tant professorat de diferents àmbits com estudiantat, en el qual, a partir del descontentament del sistema educatiu actual hem decidit organitzar-se autogestionadament. D’aquesta manera hem tingut com a finalitat formar-nos i compartir al voltant de multitud d’inquietuds educatives socials i laborals que es desenvolupen al nostre entorn.
Enguany des del col·lectiu Pensar la Pràctica, i arrel de l’èxit de les primeres Jornades de l’any passat, ha sorgit un Seminari (obert a tota persona interessada) que ens hem estat reunint periòdicament per aprendre i discutir sobre la Participació vinclada a l’educació. La finalitat del seminari ha estat crear un espai de reflexió i construcció col·lectiva en vers la participació, transformació i educació, degut a la seua rellevància social actual. Aquest procés dut a terme durant diversos mesos, ha tractat de respondre a les següents preguntes obertes: què significa per a nosaltres la participació? Quins camins despertem o s’estan despertant al respecte? De manera que ens ha permés indagar en conceptes, relacions i conflictes que han anat apareixent en el diàleg.
Com s’han desenvolupat?
Fruit d’aquesta experiència ha sigut les II Jornades d’Educació i Transformació Social, les quals han tingut com a eix la participació des d’una mirada educativa i crítica. L’organització de les quals ha sigut autogestionada, d’entrada gratuïta i horitzontals. Com a primer plat, la conferència inaugural del divendres ha consistit en una ponència coral feta per les diverses veus de les persones que hem estat assistint al Seminari. Posant en l’aire qüestions tan importants com: Què passa quan no passa res?, vull la participació de la resta, malgrat siga contrària la meua?, la burocràcia ens mecanitza i ens fa perdre el control?, hi ha un model de participació?, com ens eduquem per a la participació des del gènere? cal una mirada des de la pedagogia crítica, popular i emancipadora què qüestione el poder?, entre altres. D’aquesta manera hem posat de manifest, conjuntament, les principals reflexions, conflictes i possibilitats que hem anat compartint i desenvolupant. Un espai meravellós, on el protagonisme, més enllà de la vinguda d’una ponent de fora que no coneix el procés, l’hem donat al treball fet durant aquests temps, creient profundament que tenim moltes coses a dir des de les nostres realitats. Aquesta iniciativa ha tingut una meravellosa acollida i ha sigut l’espurna que ha promogut una atmosfera de motivació, confiança i compromís. En paraules d’una participant i citant a Comenius: «Nada entra en la inteligencia sin pasar antes por los sentidos”. I remarca: «Ojalá aprendamos, y me incluyo la primera, en ser conscientes de aprovechar esta verdad en nuestro quehacer del día a día.»
El dissabte ha estat protagonitzat per tallers i experiències molt potents d’arreu del País Valencià. Al primer torn de tallers simultanis, hem reflexionat al voltant d’Estratègies de participació per a una educació compromesa amb la llibertat des de l’experiència de Jaume Martínez Bonafé, tanmateix hem Pensat la participació a través del joc de la mà del Seminari d’Educació Física Crítica. Al mateix temps hem conegut, des de la praxis de Batiste Malonda Grau, la Participació de l’alumnat en la construcció del currículum, i hem conegut com Practicar la participació: des de l’Associació Cultural 3 Forques, Amesti Educació i Reggio Emilia, compartit per Conxa Delgado Amo Güin) i Pau Aleixandre Barreda.
Després de l’esmorzar s’han dut a terme tres conjunts d’experiències molt significatives. En el primer s’ha parlat d’iniciatives participatives des del moviment ciutadà des de la veu de participants de l’Assemblea Oberta de Dones, de la Plataforma d’Afectades per les Hipoteques (PAH), de les Marxes per la Dignitat, i de l’Associació Veïnal i Cultural de Tres Forques. Contiguament, s’han compartit les experiències relacionades amb l’acció i participació als centres educatius, aportant l’experiència de lluita, esforç i persistència del CEIP Cremona (Alaquàs), el projecte pedagògic comunitari de l’Escoleta del Carme (València) i la participació democràtica des de dins l’escola del CEIP El Castell (Almoines). I a una altra banda s’ha mostrat espais i contextos per a la participació de joves, comptant amb testimonis tan transformadors com els de La Maranya (Benicàssim), Atzur (València) i l’Associació de joves de Benimaclet. Han sorgit moltes conclusions necessàries, entre aquestes, un participant comenta «N’hi ha tantes… es que n’hi ha tantes…» i aporta una conclusió compartida: «Eduquem perquè la terra lliurement don els seus fruits i no la molestem gaire».
Després d’un dinar acollidor a les instal·lacions de l’Associació Veïnal i Cultural Tres Forques, simultàniament s’han dut a terme el segon torn de tallers amb un gran èxit. Sota els títols de Viure la democràcia a l’aula i al centre per Àngel Martínez Bonafé, És possible una escola sense llibres de text? Per Vicent Climent Ortiz, Anna Gil-Mascarell, Pablo Marín Liébana, i finalment, Pedagogías emancipadoras del sur. Prácticas y saberes del proyecto “Biblioteca Itinerante y Arte Comunitario” per CreArte EducAcción.
L’assemblea de cloenda ha estat marcada per un emotiu recorregut de la nostra experiència sota la pregunta: com hem arribat fins ací? Ha tingut la finalitat de ser conscients del procés, apropiar-nos d’ell i definir el futur. D’aquesta manera, les propostes futures s’han plantejat plenes d’il·lusió, apel·lant a la necessitat de compartir aquestes jornades. Però sobretot, empoderar-nos de manera col·lectiva d’espais periòdics per seguir participant i construint educació crítica i transformadora. En aquest sentit s’ha convidat a la crítica de l’esdeveniment, a la felicitació i a fer propostes conjuntes. En paraules d’una participant i citant a Machado «Caminante, no hay camino, se hace camino al andar“. I afegeix que: «ya nos uniremos a otros-as por esos caminos y abriendo otros nuevos que podamos compartir y explorar, no?»
