Els resultats electorals del 24 de maig van capgirar el mapa electoral de fa quatre anys: el PP balear sofrí la derrota més dura de la seva història, el PSIB perdé milers de vots, MÉS en guanyà més de 22.000 i la irrupció de Podemos es materialitzà amb gairebé 63.000 vots. També fou destacada, i no contemplada per les enquestes, l’entrada del PI (Proposta per les Illes), amb 34.060 paperetes al seu favor; en canvi, Ciutadans, a qui alguna enquesta havia arribat a donar fins a 7 diputats, es quedà tan sols amb 2 i poc més de 25.000 vots. L’escenari, doncs, donà una àmplia majoria als partits que s’havien mostrat favorables a un canvi important en les polítiques educatives (PSIB, MÉS, Podem i PI).
Deu dies abans de les eleccions, però, la llavors consellera d’educació Núria Riera aprovà dos decrets per fixar els currículums d’ESO i Batxillerat per, així, complir amb l’aplicació de la LOMCE als instituts illencs públics i concertats el curs 2015/2016. Malgrat els dictàmens negatius per part del Consell Consultiu i el Consell Escolar, que també demanà el seu ajornament, el govern els aprovà el 15 de maig. Per aquest motiu, el comitè de vaga de l’Assemblea de Docents demanà als claustres dels centres que votassin en contra de les distribucions horàries a ESO i Batxillerat, atès que consideren que els currículums són imposats i estan mancats de tota legimitat. Amb aquesta acció, l’Assemblea de Docents ha aconseguit que en 25 centres no s’hagin pogut aprovar els currículums i que en 20 més no hagin fet les votacions, segons els seus càlculs. A banda, l’Assemblea ha interposat quatre recursos contenciosos administratius contra els dos decrets i les seves ordres d’aplicació.
A hores d’ara, l’Assemblea de Docents continua apostant per votar ‘no’ als claustres com a mesura de pressió al nou govern i, tot i entendre que la FAPA els hagi demanat que desbloquegin les votacions, manifesten que la setmana que ve hi pot haver un govern que aporti solucions.
Resistència antiLOMCE i mesures positives però sense concreció
Les següents assemblees del col·lectiu després de les eleccions, doncs, han continuat refermant la seva lluita contra la LOMCE. Les crítiques que es fan a la nova distribució horària és que l’han anomenat “hores de disposició lliure als centres” però van en detriment d’assignatures artístiques, l’ètica, la filosofia i la tecnologia i generarà diferències entre els membres dels claustres. A més, recorden que la UIB (Universitat de les Illes Balears) ha posat de manifest les greus mancances pedagògiques dels currículums de la LOMCE i la necessitat del seu ajornament. Amb una carta adreçada als partits polítics, l’AD els demanà el seu compromís públic amb l’ajornament d’aplicació de la llei educativa a les Illes el curs vinent.
Dotze dies després es dugué a terme la primera trobada entre les entitats de la comunitat educativa i representants dels partits que negociaven el nou govern, però el comitè de vaga de l’Assemblea considerà que no havia servit per anunciar i concretar una planificació per aturar la LOMCE i no s’havia respost a la urgència del moment: la demanda per part del comitè de vaga va ser rapidesa i valentia atesa la situació excepcional que pateix el món educatiu. Malgrat tot, una setmana després, els partits presentaren una proposta que agradà a l’Assemblea de Docents i la FAPA (Federació d’Associacions de Pares i Mares), ja que el seu compromís és prendre mesures per derogar la normativa necessària per desenvolupar la LOMCE, mantenir les plantilles dels centres, no reduir les hores de filosofia, música o plàstica i donar suport als centres perquè no hagin de canviar els llibres de text. En definitiva, Martí March, futur conseller d’educació, té alguns reptes al davant: evitar la LOMCE, retornar la normalitat a la conselleria i centres i respondre a la resta de demandes de l’Assemblea, de les quals de moment no se n’ha parlat.
‘Illes per un pacte’ suma més suports
El col·lectiu encarregat de centralitzar la feina del Pacte per l’Educació ha sumat en les darreres setmanes algunes incorporacions com FETE-UGT i la FE-CCOO, que se sumen a altres sindicats com ANPE, UOB i Alternativa (aquests dos últims segueixen el mandat de l’Assemblea, que també ha signat i ha format part del pacte). L’únic sindicat que resta al marge és l’STEI-i, malgrat que la plataforma ha integrat dins el document del pacte un primer bloc d’esmenes d’aquest sindicat. Divendres 26 va tenir lloc la segona trobada entre plataforma i sindicat, on es van tornar a emplaçar a dia 2 de juliol per una altra reunió.
La plataforma va dur a terme l’endemà dia 27 una trobada per planificar el pla estratègic derivat del pacte. Segons Illes per un pacte, el document té l’objectiu de visibilitzar les propostes per a transformar el sistema educatiu i les mesures proposades només s’aplicaran de manera voluntària a centres pilot per, posteriorment, poder realitzar un estudi sobre el seu impacte en els aprenentatges i els avanços en els centres. El document té nou línies d’actuació on s’hi inclouen, per exemple, la consolidació del pacte social, la transferència del coneixement i de la professió docent, la innovació i una major participació de les famílies i alumnat.
