Definir un currículum és, en certa manera, fer una aproximació a com ens agradaria què fos la societat de qui deu, vint o trenta anys, tenint en compte que aquesta canvia ràpidament i que necessàriament ens hem d’enfrontar a una variable que en el segle passat no teníem en compte:
L’aportació més gran de coneixement del segle XX ha estat el coneixement dels límits del coneixement. La certesa més gran que ens ha donat és la impossibilitat d’eliminar incerteses, no només en l’acció, sinó també en el coneixement (Edgar Morin, 2001)
Per tant, ens hem d’afrontar a aprendre i ensenyar allò que encara desconeixem a una societat, a un col·lectiu de persones, que viurà en una societat totalment diferent a l’actual. Sembla impossible fer quelcom així, però, ho hem estat fent, amb més o manco encert, al llarg de mil·lennis.
Definir un currículum implica pensar en un futur, millor del que tenim, i implica que pensem moltes persones, en molts llocs. I reflexionem com som ara, com ens veiem i com ens veuen i ens projectem. Però això no ho pot fer només un grup d’experts que reproduirà les línies del currículum de tota la vida, discutint sobre si hi posem més història d’Espanya o manco, si hi posem més música o més llengua. I que ens manca? una visió del món, una visió de les nostres relacions en un món en continu canvi.
Però per pensar aquest món necessitem coneixement, necessitem el coneixement que grans corporacions conserven gelosament, perquè aquest coneixement és poder. És un coneixement secret en una societat democràtica, coneixement que no s’ensenya fins que no s’arriba a dalt, al poder… de les grans empreses. Per tant, el currículums nacionals porten ens ensenyaments bàsics (evident, ara; fa cent anys eren negats) i una més o manco àmplia oferta de disciplines científiques. Hi ha països que han avançat en els dissenys, però el currículum d’aquest país, gairebé sempre ha estat en fila. Talment com una recepta de cuina, un text enumeratiu, una llista de coses, de vegades coherent i d’altres on la coherència és un difícil problema epistemològic irresoluble.
Què és el currículum en fila?
Allò més simple de tot, una llista sense relacions. Per exemple, els continguts de la pàgina 19376 del BOE (1 de setembre de 2014) de la LOMCE:
Bloque 3. Vivir en sociedad:
- La organización social, política y territorial del Estado Español.
- Derechos y deberes de los ciudadanos. La Constitución de 1978.
- Forma de gobierno. La monarquía parlamentaria.
- Entidades territoriales y órganos de gobierno.
- Manifestaciones culturales y lingüísticas de España.
- La Unión Europea.
- La población. Factores que modifican la población de un territorio.
- Población absoluta. Densidad de población. Variables demográficas (…)
- Educación financiera. El dinero. El ahorro.
- Empleabilidad y espíritu emprendedor. La empresa. Actividad y funciones.
- Educación vial. Adquisición de conocimientos que contribuyan a consolidar conductas y hábitos viables correctos.
El currículum en fila és una llista de conceptes. Les editorials agafaran aquesta llista i la convertirà en llibre en fila: l’organització social, política y territorial del Estado Español ben segur que serà el primer tema o un tema central. I l’Educació Vial el darrer. És molt lògic.
El currículum en fila ens planteja importants problemes:
- No aprenem en fila, ni en línia (bé, alguns si que hi hem après o ho hem simulat), aprenem en complexes xarxes neuronals tridimensionals que connecten milions d’informacions simples a l’hora en contextos concrets. Aquests contextos donen sentit als milions de connexions. Fins i tot, podem operar en contextos reals i en contextos virtuals (inventats). Quantes vegades no heu vist un fillet o una filleta que juga sol, adoptant diferents personatges, canviant de veu i generant un context on hi ha tot el que necessita per tenir sentit i si ho volem complicar, podem posar aquest fillet o filleta dins l’escola amb els seus companys, jugant, amb altres companys, mentre ell continua vivint el seu context virtual. Increïble! i després la mestra dóna una ordre i aquella filleta, aparentment, no l’ha sentida; però si que se n’ha donat, al cap d’un cert temps va i se seu a la seva taula amb els seus companys que es preparen per treballar cooperativament. Milers de neurones han operat operacions complexíssimes. I nosaltres, ens anem a classe i els presentem el currículum en fila: primer l’organització, social, política i territorial de l’Estat Espanyol. Poc a poc; prestar atenció, llegim en fila, línia rere línia… atenció! Llegeix! Deixa el llapis! Calla!
- Els llocs on les persones aprenen són llocs rics en diversitat; les persones aprenen en grups, en grans grups, aprenem al carrer, al cinema, al bar, passejant, asseguts i mirant, tirats a terra i mirant l’univers un nit clara d’estiu…És màgic, no podem estar sense aprendre i moltes vegades, mentre aprenen, fem volar la imaginació i treballem conjuntament la creativitat:
La creatividad se desarrolla mejor en un entorno social característico: uno lo suficientemente estable para permitir que el esfuerzo tenga continuidad, pero lo suficientemente diverso y abierto de mente para nutrir la creatividad en todas sus formas subversivas. (…) La creatividad florece en lugares y en momentos marcados por cuatro características: ámbito de actividad, receptividad intelectual, diversidad étnica y apertura política. (FLORIDA, R. 2010: La clase creativa. Paidós; pàg. 77)
Ara, penseu, asserenadament, reflexivament, honestament. Penseu en la fila del currículum anterior. Poseu-hi amb un poc d’humor, per no caure en el dramatisme.
- El currículum en fila porta subjacent una dinàmica molt perillosa: fixeu-vos-hi en aquest quadre; hi ha sis definicions de diccionari: fàcil, difícil; simple, complex; senzill i complicat. Són antònims. Ara pensarem amb persones amb dificultats d’aprenentatge; l’escola, el currículum en fila o en línia sempre inclou una lògica interna que ningú no qüestiona: si mireu les definicions de la taula:
A l’escola formal, tot parteix sempre de lo fàcil, de lo simple i o de lo senzill i se va avançant cap a lo difícil, a lo complex i a lo complicat. Però els darrers avenços de la ciència no confirmen que els processos d’aprenentatge avancin en aquest ordre, evidentment que aprenen unes coses primers que d’altres, però no sempre, perquè molts fillets petits poden plantejar importants preguntes científiques i, fins i tot, en cas no rebre resposta convincent (molt habitual) exposen el que ells pensen (la seva teoria, i això no és fàcil, ni simple ni senzill). Un fillet amb problemes d’aprenentatge, seguint aquesta lògica implícita del currículum en línia, tindrà moltes dificultats per avançar; quan vulguem que avanci tindrà dificultats i s’haurà d’esforçar i nosaltres l’haurem d’animar sinó ho fem bé com a mestres, es desmoralitzà i pensarà que és incapaç de fer algun tipus d’activitat diferent a les que ja sap fer i continuarà, mesos o anys, fent activitats fàcils, simples i senzilles. I llastrem el seu possible desenvolupament.
El currículum en fila ha fracassat i si les coses no canvien prest els estralls seran majúsculs. El cervell aprèn amb una xarxa tridimensional on cada neurona està connectada a milers d’altres i pot coordinar milers d’accions voluntàries i involuntàries alhora. L’aprenentatge, aprendre, implica enfrontar-se a situacions difícils, complexes i complicades (és a dir, situacions formades per molts elements interconnectats).
Hi ha molts estudis sobre el currículum i són moltes les raons que avalen aquestes tres raons. Però bé, ara hem dissenyar, imaginar, repensar, construir, alçar de nou i somniar amb la societat que volem i amb les eines bàsiques que necessitarà en un futur. Dissenyar una educació és dissenyar una societat en un marc d’incertesa. Però acceptem el repte, com a mínim, de plantejar les seves línies principals.
