La mestra colomenca Isabel Muñoz Moreno va morir el 17 de setembre passat. La seva destacada trajectòria en el món de l’educació –des del Casal del Mestre de Santa Coloma de Gramenet fins la presidència de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica–, sumada al seu compromís i qualitat humana, ha suscitat nombroses mostres d’estima per part de la comunitat educativa.
En aquest article cedim la paraula als qui millor van conèixer Isabel Muñoz i que ara la recorden en diversos escrits: és el cas, entre molts altres, de Joan Domènech, Josep Miquel Lacasta i Jaume Cela. També recuperem una entrevista que li van fer a la revista Fòrum-Grama.
Carta homenatge: una mestra imprescindible
Un fragment de l’article escrit per Joan Domènech per a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC):
Recordo el dia que va arribar a l’escola. Al Lluis Millet. Finals dels anys setanta. Arribava una joveneta, migandalusa, migcatalana, i nosaltres, una colla de jovenets mestres i barbuts, l’acollíem… i la posaven a compaginar dossiers ciclostilats.
Així va començar el seu aprenentatge i així va començar el nostre coneixement d’una mestra que va esdevenir un pilar imprescindible per a tots els anys de renovació de l’escola i de la Ciutat. La Isabel, com molts de nosaltres, és va fer mestra, en la pràctica real. En l’exercici d’allò que avui podem anomenar experiències creatives i anticipadores. En aquell context, absolutament alegal vam experimentar i concretar pràctiques actives, experiències de participació, democràcia avançada, estudi del medi, coneixement de la ciutat, renovació de les metodologies i dels aprenentatges. Tot això va ser possible per la seva implicació des del primer dia.
La Isabel mai ha estat una persona de grans teories, ni grans discursos. Però la seva pràctica ha estat constant, compromesa, inequívocament a favor de l’educació, la cultura i a favor d’una escola per al poble, especialment per als més desfavorits… La Isabel, és un testimoni constant de renovació i de compromís per l’educació popular.
Pots llegir l’article sencer aquí.
Isabel Muñoz, mestra colomenca
Aquest fragment correspon a l’article de Josep Miquel Lacasta, que va compartir anys d’activitat amb Muñoz al Casal del Mestre de Santa Coloma de Gramenet. Lacasta explica amb detall la trajectòria de compromís amb l’educació d’aquesta mestra colomenca.
La Isabel va ser ànima i motor del Casal del Mestre, tant en moments bons com en altres que no ho eren gaire. Va ser en els moments difícils quan la seva presència va ser imprescindible perquè el Casal del Mestre de Santa Coloma continués jugant el paper que la ciutat necessitava.
Va assumir durant uns anys la presidència del propi Casal i també, posteriorment, la de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. Igualment, va representar als mestres en el Consell Escolar de Catalunya i en altres òrgans de participació local i territorial.
El seu compromís amb Santa Coloma la va portar a dirigir, a partir de l’any 2003, l’elaboració del Projecte Educatiu de la Ciutat, que encara que amb fortes deficiències posteriors degudes a la seva tardana i parcial aplicació, va constituir un important procés participatiu que va donar una guia, encara vàlida, per configurar polítiques educatives locals amb cara i ulls.
Pots llegir l’article complet aquí.
Necessitem més que mai la Isabel
El mestre Jaume Cela també recorda Isabel Muñoz en un article a El Diari de l’Educació:
El dia del funeral ens vam reunir gairebé tots els que vam tenir un paper actiu en la constitució de la Federació. Estàvem desolats. Jo me’ls mirava i pensava que ens havíem fet grans, però que encara podíem donar molta guerra, la mateixa guerra que va donar la Isabel fins i tot quan estava molt malalta. Pensava que necessitàvem més que mai la Isabel, gent com ella per enviar a la quinta forca els Wert de torn del món. Gent amb la seva capacitat de treball i que desplegués les competències socials –com es nota l’ofici, oi Isabel?– com qui desplega un vano per airejar la sala. Un somriure, és la Isabel. La pregària que adreces a un déu en qui no creus però amb qui necessites creure.
Pots llegir l’article sencer aquí.
Entrevista a Isabel Muñoz
Per últim, reproduïm un fragment de l’entrevista que la revista Fòrum-Grama va fer a Isabel Muñoz l’any 2003. Aquesta és era la resposta de Muñoz quan la periodista li preguntava què significa ser mestra.
El més important és el que pots fer amb la relació directa amb els alumnes, i que no es tracta només d’ensenyar i de transmetre uns coneixements. També t’adones que l’aprenentatge és meravellós. Veure que a un noi se li encén la llumeta i aprèn, i que tu has pogut ajudar a que aquell moment es donés i a fer que s’estimi el que tu t’estimes, és fantàstic. A mi m’omple molt, em fa ser persona.
