Els compromisos adquirits pel nou Govern de les Illes Balears de revertir les retallades en els propers tres cursos no han convençut tot el professorat. Els sindicats CCOO i STEI estan satisfet amb l’anomenat acord marc consensuat amb el conseller d’Educació, Martí March, però des de l’Assemblea de Docents consideren que es tracta de gestos insuficients pel que ha patit l’educació a les Illes.
El document proposat per la conselleria fixa algunes mesures per a l’actual curs, com l’ampliació de plantilla de 375 persones, i d’altres per implementar-se progressivament fins al 2018, com la recuperació de les hores lectives prèvies a la crisi, la disminució de les ràtios d’acord amb la rebaixa del Ministeri –amb el compromís d’actuar aquest any en les d’Infantil–, o el retorn a la contractació dels interins durant l’estiu.
L’acord marc, que ha convençut els sindicats –STEI ho va sotmetre recentment a votació interna–, està previst que se signi durant el mes d’octubre. La promesa de retirar les polítiques d’austeritat, “sumat a la derogació del TIL o l’inici dels tràmits contra la Llei de Símbols”, en paraules de Maria Antònia Font –portaveu d’STEI–, són motius suficients per donar un primer crèdit al Govern.
Però no tot el professorat ho veu de la mateixa manera. L’Assemblea de Docents, gran impulsora de la històrica vaga contra José Ramon Bauzà, va ratificar en una assemblea ahir la seva oposició al document. Consideren que la conselleria s’ha mantingut “immòbil” durant tota la negociació, i que manté algunes de les retallades iniciades amb el decret de mesures urgents del 2012 aprovat per el PP. Que es posposi fins d’aquí a tres anys el cobrament dels mesos d’agost per part dels interins o el retorn a les ràtios anteriors a la crisi són algunes de les qüestions que més rebuig generen.
Fi de la vaga?
Amb aquest acord marc s’ha obert el debat sobre la fi de la vaga indefinida que es manté convocada, quasi de manera simbòlica, des del setembre de 2013, quan tota la comunitat educativa es va aixecar durant dues setmanes contra les polítiques educatives del PP. En una reunió del comitè de vaga prevista per aquesta tarda, els sindicats plantejaran la seva desconvocatòria, però novament l’Assemblea de Docents no hi està d’acord. Si l’STEI considera que “el motiu de la convocatòria va ser principalment el TIL, que ja s’ha derogat”, l’Assemblea respon que “no era una vaga només contra el PP, sinó contra una manera de fer política educativa”, en paraules d’un dels seus portaveus, Guillem Barceló.
En qualsevol cas, el que planteja l’Assemblea de Docents és traslladar als centres educatius una consulta sobre el pacte social i la desconvocatòria de la vaga. “No pot ser que ho decidim alguns sindicats i alguns docents, perquè aquella vaga va tenir el suport de milers de persones”, sosté Barceló.
L’altre bretxa que distancia l’Assemblea de Docents del nou Govern balear és l’aplicació de la LOMCE. La conselleria de March ha adoptat algunes mesures pal·liatives per esquivar la nova llei, com han fet altres comunitats autònomes –per exemple, recuperar assignatures artístiques–. El col·lectiu de docents valora novetats com l’inici d’un procés participatiu per a nous currículums, però lamenta que s’hagin “empassat” la llei en altres punts, com és el de les proves externes de Tercer i Sisè de Primària.
Falten beques menjador
La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, va anunciar ahir un pla de xoc per combatre la pobresa infantil, després que la federació de famílies FAPA denunciés que 684 famílies illenques s’han que ho han sol·licitat quedat sense beques menjador en l’actual curs. Això significa una de cada tres.
Les famílies critiquen també que sovint han d’avançar els diners dels menjadors perquè els pagaments de les ajudes arriben amb retard. Davant això, la presidenta es va comprometre a ampliar el pressupost, que actualment és de 900.000 euros.
