Aquest és el segon article de la sèrie sobre els currículums, de Pere Alzina. Aquí pots llegir el primer.
Aprenem en xarxa, moltes vegades de forma caòtica, altres, força concentrats; algunes vegades de forma sistemàtica, altres, de forma totalment desordenada… Però el nostre cervell, aprèn a construir, agrupar, enxarxar tridimensionalment…
Hi ha persones que pensen que tot això del que ara parlem és nou, que és producte de quatre visionaris que s’han il·luminat. Aneu ben equivocats; hi ha milers de recerques científiques publicades en les més prestigioses revistes educatives del món que avalen el que estem defensant: no existeix el currículum en fila o línia, el coneixement humà és tan inabastable que està format per milions de xarxes tridimensionals de coneixements que van relacionant-se entre elles i dissipen les línies entre les clàssiques disciplines científiques: avui ens movem en xarxes caòtiques de coneixement, que quan més descobrim més portes i més dubtes se’ns obren en una carrera motivant i emotiva per entendre tot el que ens els envolta. Fins i tot podríem pensar en xarxes de més dimensions
Han captat els fillets i les filletes de les nostres escoles aquesta encletxa de la ciència que quan més sabem més descobrim el que ens manca per saber? És una aventura apassionant. Cap cervell humà se pot negar a l’aventura, perquè és una màquina de cercar regularitats, característiques comunes, de classificar, d’ordenar i de comprendre racionalment. Contínuament se’ns obren portes que ens qüestionen el que sabem! Ho sabem això els fillets? Ho ensenya això el currículum? I és apassionant, continu, el nostre sistema cognitiu sempre en alerta! I capta, i escolta, i processa:
- Ei! Han descobert el resta humà fòssil més antic d’un ésser humà!!! Pot tenir 2,8 milions d’anys i l’han trobat a Etiòpia!!!!
- Jo he vist per les notícies que han descobert una nova espècie humana que han anomenat Homo Naledi i té 2,5 milions d’anys!!!!
- Els meus pares m’han dit que han llegit que d’aquí a trenta anys gairebé ningú viurà sense feina, ho faran tot les tecnologies!!!
- Per què la Lluna, avui vespre, diuen que estarà més a prop de la Terra? Pot caure?
- Heu sentit que ha dit n’Stephen Hawking? Diu que hem de cercar altres planetes per anar a viure, que d’aquí a cent anys haurem d’abandonar la Terra!!! Com ho podrem fer? I per què?
Cinc notícies, aparegudes en dues setmanes que mai podran estar al currículum però que s’han de treballar, si són transcendentals per entendre d’on venim i on anem. Ara, per un moment, penseu en plantejar alguna d’aquestes notícies dins la classe: us imagineu l’allau d’idees, preguntes, qüestions, teories i dubtes que generarien? La classe descobriria l’autèntic sentit del coneixement humà. I quants conceptes haurien de treballar, lligar, relligar, refer, reestructurar, reordenar i reaprendre per intentar aproximar-se a la comprensió de l’enunciat? Centenars, milers… i què? No passa res, amb això consisteix aprendre. Ho anem sistematitzant, ordenant, en xarxes conceptuals, algunes coses se’ns quedaran pel camí, altres les oblidarem, mentre d’altres ens fascinaran i ens obriran la ment, serem de nou creatius.
El problema és que fa molts anys que ho sabem, massa per haver canviat les coses tant poc. Mireu el que deia un mític estudi titulat Aprender, horizontes sin límites (Informe del Club de Roma publicat per Santillana) escrit entre d’altres per James W. Botkin el 1979:
El aprendizaje innovador consiste en plantear y agrupar problemas. Sus principales atributos son la integración, la síntesis y la ampliación de horizontes. Funciona en situaciones o sistemas abiertos. Su significado deriva de la disonancia existente entre los contextos. Lleva al cuestionamiento crítico de las hipótesis convencionales que hay tras las ideas y acciones tradicionales, centrándose en los cambios necesarios que deben operarse. Sus valores no son constantes, sino más bien mutables. El aprendizaje innovador hace que nuestro pensamiento avance por medio de la reconstrucción de conjuntos, no de la realidad fragmentada.
Ningún problema mundial cae hoy dentro del perímetro exclusivo de una sola ciencia o bajo el encabezamiento de un problema independiente (Pàg. 71).
Us n’adoneu? El 1979, fa 36 anys, quan els moviments de renovació començaven a dir que havien de canviar les nostres escoles i la nostra manera de fer i d’estar a la classe, un informe del Club de Roma ja diu que tampoc es poden analitzar els problemes des de disciplines aïllades, que necessitem diferents disciplines (interdisciplinarietat o globalització) per entendre millor el món que vivim. Hem d’ensenyar a analitzar d’aquesta manera als fillets i filletes, des d’òptiques diferents, des de perspectives científiques diferents, fins i tot des d’ideologies diferents (segons l’edat) per demostrar-los el valor de les idees humanes i allò que seríem capaços de fer amb més diàleg i comprensió mútua.
Fem un tomb pel carrer, pel camp, pel bosc, per la selva o pel desert, o per alguna comunitat de l’Amazones, d’Austràlia o de Papau Nova Guinea.
Què passa al carrer? A les ciutats? A les comunitats? Arreu del món on hi ha humans? Hi ha moviment, gent que va i ve, compra, tragina; altres parlen mentre prenen una copa en una terrassa, uns entren en una botiga, altres fan fotos a l’entorn que no coneixen, són turistes; altres van en cotxe o en camió descarregant mercaderies; hi ha persones encarregades de la neteja que passen amb les màquines. Moltes persones van a treballar o treballen anant pels negocis dels carrers. En altres comunitats, la vida també és dinàmica, uns estan pescant, els altres repassant les teulades de la seva cabana o treballant la terra; uns altres cacen. Poden semblar exemples extrems de comunitats humanes distants però si us hi fixeu bé, tenen moltes coses en comú: hi ha una gran activitat, una gran diversitat d’activitats, unes complementen les dels altres; produeixen tots tipus de productes que necessiten; i van pensant en com resoldre els problemes que se’ls plantegen cada dia a molts nivells diferents.
Què necessitem per viure en un món obert, heterogeni i complex? ¿Penseu quantes habilitats, estratègies, procediments i competències necessitem haver après i ben practicat per moure’s en societats complexes? La vida és fora, molts problemes i solucions són fora, que fem tancats en una aula? Per què no els ensenyem a cuinar? A rentar la roba i a planxar de petits? No és una competència bàsica i una eina de supervivència?
Com pensem realment? Volem realment una escola oberta al món i que el món entri a les aules? Ventileu les aules, que hi entri el sol i el vent deien els higienistes de principis de segle XX. Ara toca rompre murs, construir escoles polièdriques, amb grans vidrieres i grans espais exteriors.
Parlar ara del currículum LOMCE o de qualsevol altre currículum que no s’hagi treballat des de nous paradigmes; sincerament, és poc més que perdre el temps. Són molt pocs aquells currículums que responguin, intentin explicar i formin persones reflexives per entendre el complex món que vivim.
Els humans tendim a construir creences basades en uns coneixements i una comprensió insuficients; i les defensem rebutjant tota evidència contra elles (molta gent encara no ha superat el dogma ni les supersticions); és la pèrdua del sentit de la ciència actual: dialogar amb la incertesa.
La pedagogia crítica no té a veure amb mostrar la vida a les persones, sinó en portar-los a la vida. L’objectiu no és aconseguir que l’estudiant escoltin conferències convincents fetes per experts, sinó aconseguir que parlin per si mateixos per tal d’assolir un grau de participació igual i un futur millor, o, com a mínim, de lluitar en aquesta direcció. (E. Wayne Ross, Perspectiva Escolar núm. 382; pàg. 12).
Hi ha una proliferació de tot tipus de pedagogies que no han alterat els contextos d’aprenentatge on es duen a terme determinats aprenentatges. Continuen els gurus que omplen sales de conferències i inunden de vídeos internet, amb textos, il·lustracions i suposades experiències. Una gran campanya publicitària, en ple lliure mercat. A tot això hi afegim la gran quantitat d’informes sobre el rendiment, amb els països classificats en columnes on tothom vol ser a dalt. Ara, els estàndards d’aprenentatge s’hauran de superar individualment!!! En cas contrari suspès. S’examinen els alumnes; i perquè no examinen els governs?. Fa poc donaven a conèixer els resultats dels “estàndards d’aprenentatge” de la ONU que el 2000 es va fixar 8 objectius per ser assolits el 2015: la ONU ha suspès.
- Reduir a la meitat el percentatge de persones amb ingressos inferiors a un dòlar al dia i de les que pateixen gana. Aconseguit.
- Vetllar perquè tots els nens i nenes puguin finalitzar un cicle complet de l’ensenyament primari. No aconseguit.
- Eradicar les desigualtats entre gèneres en l’ensenyament primari i secundari, preferiblement per a l’any 2005, i en tots els nivells de l’ensenyament per al 2015. No aconseguit.
- Reduir en dues terceres parts la taxa de mortalitat dels nens menors de cinc anys. No aconseguit.
- Reduir la taxa de mortalitat materna en tres quartes parts. No aconseguit.
- Aturar i començar a reduir la propagació del VIH/sida i la incidència del paludisme i altres malalties greus. Tampoc s’ha aconseguit.
- Incorporar els principis de desenvolupament sostenible en les polítiques i els programes nacionals i invertir la pèrdua de recursos del medi ambient.
- Reduir a la meitat el percentatge de persones que manquen d’aigua potable per al 2015. No aconseguit.
- Millorar la vida d’almenys 100 milions d’habitants de tuguris per a l’any 2020. No aconseguit.
- Atendre les necessitats especials dels països menys desenvolupats, els països sense litoral i els petits estats insulars en vies de desenvolupament.
- Continuar desenvolupant un sistema comercial i financer obert, basat en regles establertes, predictible i no discriminatori.
- Bregar en forma integral amb el deute dels països en vies de desenvolupament. En cooperació amb el sector privat, fer més accessible els beneficis de les noves tecnologies, especialment les d’informació i comunicacions. No aconseguit.
De 8 objectius, 1 d’aconseguit!! L’ONU i tots els països que en formen part i els seus governs han suspès amb una nota de 1,25 sobre 10. Què faran? Repetiran curs? Repetirà curs un alumne amb un 4,76? Aquest al·lot és un fracàs i no ha après res? No, cal ajudar-lo. La ONU és un fracàs total? No, gràcies a ella hi ha mil milions menys de pobres extrems que el 1990. Què hem de fer? Ajudar-la, és un problema de tots. Ajuda, ajuda, ànim, nous materials i plantejaments innovadors, confiança amb ells i visió optimista.
Ara bé, ho és bo de fer exigir als altres allò que tu no fas. Això seran les revàlides: una cursa desfeta per obtenir els millors resultats, cursa en la tu no corres. Res d’això ens resoldrà els problemes que tenim plantejats; problemes que són d’origen de profunds trencaments socials i desigualtats. És un gran problema social no només educatiu.
Necessitem moviments de base potents, heterogenis i no lleis i decrets que ho regulen tot des de dalt, demostrant una gran desconfiança vers els docents. Necessitem creure en les nostres possibilitats, demostrar-les i que se’ns valorin per la feina que fem. Per tant què necessitem? Molt poc: un marc general ben definit, xarxes conceptuals genèriques i docents preparats i molt formats per concretar el currículum i els aprenentatges bàsics amb preguntes com les anteriors. El nostre marc aprofitaria els quatre pilars de l’educació de l’informe Delors però centrant el procés educatiu en les persones que aprenen, que alhora poden ensenyar i que s’han de construir una imatge positiva i una visió global de la complexa realitat del món; s’han d’empoderar; tot i que prefereixo el concepte anglès d’empowerment, porta molts més significats.
No volem ser pretensiosos i presentar un nou currículum, però sí les bases del que podrien ser per els eixos per a construir-ne un de bell nou. Per aconseguir necessitem un professorat molt ben preparat i unes famílies il·lusionades que comprovin com els seus fills aprenen més i millor. Abans d’acabar aquest segon article us afegim, per al debat, un segon mapa que concreta les grans línies d’aprofundiment per a primària.
En el darrer article, exposarem una posada en pràctica d’aquest suposat currículum relacionant allò que es va treballar a classe i deixarem el tema obert per si algú hi vol anar fent aportacions.
El currículum l’hem de fer noltros, amb especialistes i professorat de les universitats, però noltros som els que ensenyem i noltros hem de ser els qui dissenyem. Entre tots aprendrem i ensenyarem més i millor. No ho oblideu mestres, en sabem, hem d’estudiar, hem d’observar, hem de fer recerca per millorar. Entre tots ho aconseguirem.
