El passat cap de setmana es va celebrar a Barcelona el 3er Congrés de Lleure Educatiu, convocat per la Fundació Pere Tarrés i Didania, amb 300 participants vinculats a l’educació en el lleure. L’objectiu principal de la trobada va ser reflexionar sobre la contribució del lleure educatiu al segle XXI, en clau de construcció d’identitats personals i comunitàries.
Pràcticament 40.000 infants arreu de Catalunya i més de 130.000 a tota Espanya participen dels centres d’educació en el lleure els caps de setmana i als períodes de vacances escolars, amb milers de joves voluntaris que ofereixen amb qualitat el seu temps al servei de l’educació i l’acompanyament dels més menuts.
Els espais de lleure educatiu…
- Esdevenen entorns privilegiats de creixement personal, d’adquisició de valors, hàbits i virtuts per a la vida, de potenciació de les relacions personals, d’aprenentatge de la ciutadania i gestió de les emocions. Possibiliten la responsabilitat, la interioritat i l’adquisició de sentit de la vida. Permeten experiències de lleure alternatiu, menys consumista
- Afavoreixen la conciliació de la vida familiar i professional, i és un complement de primer ordre per a l’escola o l’educació de les famílies
- Desenvolupen capacitats aplicades, competències útils per a la vida professional, com el treball en equip, la comunicació interpersonal, l’orientació a resultats, l’ètica, la iniciativa i la creativitat, l’autoconeixement i la gestió de les emocions
- Promouen la participació en la societat, la implicació en l’espai públic i l’aprenentatge de la democràcia de manera pràctica. Lluiten contra les desigualtats socials cada vegada més creixents i en un context de major individualització, aportant prevenció social i igualtat d’oportunitats
- Contribueixen a la integració dels nens i les nenes, per tant de les persones, en la seva diversitat funcional i cultural
- Afavoreixen que els nens i les nenes disposin d’espais personals per gaudir del joc amb els seus companys
En definitiva, el lleure educatiu genera beneficis notables en el creixement dels infants, adolescents i joves, en el seu procés de maduració personal, així com en la seva socialització. A més, les experiències de lleure educatiu incideixen en la construcció de ciutadania activa, compromesa i solidària, ensenyant a participar, prendre decisions i avançar per a transformar. D’aquesta manera, l’educació en el lleure afavoreix i es significa en la construcció d’identitat i personalitat de milers de nens i nenes, com a ciutadans del futur, alhora que també ho són del present, moment en el que cal començar a acompanyar-los en aquesta definició personal i social.
L’educació en el lleure és un dret a garantir per a tots els nens i nenes, un dret recollit i reconegut a la Convenció dels drets dels infants del 1989. En el moment actual, no podem afirmar el compliment d’aquest dret per a tots els infants del nostre país, especialment per a aquells que es troben en una situació de fragilitat sociofamiliar.
Seria fàcil pensar que aquest és un espai de “luxe” o “accessori” per a la vida d’aquells que no disposen de les mateixes oportunitats que la majoria. Un espai on flueixen les relacions entre iguals d’una forma natural i amb la serenor i la riquesa de la infància; on els referents adults, els educadors, esdevenen persones significatives que garanteixen la seguretat i la vinculació positiva; un nou model de relacions afectives; un espai diferenciat de benestar, ordre i calma; … esdevé un entorn essencial en el creixement i el desenvolupament integral de qualsevol nen o nena i, especialment, d’aquells que es troben en situació de vulnerabilitat social.
Massa sovint es dóna un espai de trencament en l’accés a aquest tipus d’activitats educatives per a una part de la població amb més dificultats socioeconòmiques, fet que ens pertoca assumir des de les entitats i les administracions, com a element integrador clau, facilitant-ne l’accés i la participació del major nombre d’infants en aquests espais tan plens i rics en vivències.
Com a conclusió del Congrés, la Fundació Pere Tarrés i Didania agafem el compromís explícit de seguir treballant, alhora que demanem la col·laboració de les administracions i agents socials per a:
- Garantir el dret al joc i a la participació per a tots els nens i nenes.
- Capacitar els professionals (voluntaris i remunerats) per a garantir la qualitat en la tasca educativa.
- Generar xarxes de col·laboració amb altres agents del territori per a promoure una educació inclusiva i potenciar el desenvolupament de les nostres comunitats.
- Reconèixer la diversitat d’iniciatives que contribueixen al desenvolupament de la infància, en l’educació no formal, prioritzant les que provenen de la iniciativa social i dotant –les de models estables i amb infraestructures adequades.
- Millorar contínuament la nostra aportació educativa i social, afavorint experiències innovadores, tenint en compte també la participació de la família.
- Proposar les regulacions que protegeixin el menor, deixant alhora espais a la creativitat i la innovació.
- Promoure a les administracions públiques i, en particular, als ajuntaments, de manera coordinada amb les entitats, actuacions i recursos econòmics i infraestructures suficients. Dotar d’un fons d’ajudes per a activitats extraescolars, de vacances, … suficient i àgil que permeti avançar en l’equitat educativa.
- Avaluar l’impacte i els canvis generats en les persones i les comunitats, aplicant els resultats per potenciar el lleure educatiu.
- Treballar per fer extensiva aquestes experiències a adolescents i joves, millorant metodologies que siguin prou atractives, amb el protagonisme dels participants
- Facilitar la implicació de les famílies en el funcionament de les entitats i centres de lleure per afavorir la seva participació en aquesta mena de projectes que complementen i sumen a favor d’una educació integral de la infància.
El Lleure Educatiu és un entorn destacat per al creixement de la persona en totes les seves dimensions. És un espai d’educació integral i d’educació en valors incomparable. Es tracta, sense dubte, l’educació en el lleure, d’una autèntica escola per a la ciutadania i la convivència humana.
Rafael Ruiz de Gauna és director de Relacions Institucionals de la Fundació Pere Tarrés i Maria Valencia és presidenta de Didania
