Cada cop més, les persones amb discapacitat física (o mobilitat reduïda) disposen de rampes, elevadors i aparcaments reservats per poder moure’s per la ciutat amb total autonomia. Per a les que tenen ceguesa s’estén la xarxa de semàfors acústics i plafons informatius en llengua de Braille, i per les que tenen sordesa poc a poc s’incorporen els subtítols a les projeccions audiovisuals o els intèrprets en llengua de signes a conferències i visites guiades. Per seguir trencant barreres i fer l’espai públic més accessible queda encara molt camí, però el principal forat negre afecta en aquests moments a les anomenades persones no verbals, moltes de les quals diagnosticades amb el trastorn de l’espectre autista (TEA), que per a la comunicació amb el seu entorn més proper s’ajuden de pictogrames.
Basant-se en una experiència que es va encetar fa dos anys a Navarra, l’associació catalana EduTEA ha llençat un projecte la finalitat del qual és identificar amb uns senzills pictogrames els edificis que trobem pel carrer, en especial els institucionals i comerços. El seu president, Xavi Rojo, pare de dos nens amb TEA, explica que el grau d’autonomia d’aquestes persones augmentaria de forma exponencial. “Guanyarien tranquil·litat i sabrien anar pel carrer perquè per fi trobarien indicacions en el seu llenguatge”, diu.
Després de dos anys, a Navarra ja hi ha més de 5.300 comerços i serveis identificats amb un pictograma, una xifra que va en augment tota vegada que la inversió és relativament petita. L’associació Autismo Navarra ha usat el fons pictogràfic de l’ARASAAC, acrònim del sistema augmentatiu i alternatiu de comunicació (nom tècnic que rep el llenguatge pictogràfic per a persones amb autisme) de la Comunitat d’Aragó. Gràcies a un programa pioner, l’ARASAAC fa anys va elaborar al voltant de 15.000 pictos. Per contra, EduTEA proposa un disseny nou, que ha elaborat el dibuixant Josep Bel. D’aquesta manera, explica Rojo, es podran incorporar les particularitats comunicatives catalanes i s’evitarà haver de dur a la placa el nom d’ARASAAC, un obstacle a l’hora de “vendre” la idea al Govern català. En tot cas, matisa, en molts casos el dibuix del que han anomenat PictoCAT s’inspira en el d’ARASAAC, amb els responsables del qual Rojo manté un estret contacte, igual que amb Autismo Navarra.
Primer objectiu: arribar a 100 comerços en un mes
EduTEA es proposa com a primer pas aconseguir 100 comerços a Catalunya al llarg del mes de novembre, i per això està buscant la complicitat de les diferents associacions locals d’autisme (gairebé n’hi ha una per localitat mitjana-gran) perquè l’ajudin a buscar establiments disposats a invertir els 15 euros que costa la placa amb el pictograma. L’associació Autisme Mataró ja s’hi ha apuntat. Convèncer les administracions, sempre més paquidèrmiques, forma part d’una segona fase del projecte. En aquest punt es tractaria no només de que identifiquessin els edificis públics, sinó que en el cas de l’administració educativa accedís a identificar amb pictogrames els diferents espais interiors dels centres escolars, a fi de fer-los més accessibles per als alumnes amb TEA i contribuir d’aquesta manera a promoure una escola més inclusiva.
Rojo remarca que el projecte no té ànim de lucre. “El donatiu de 15 euros que es demana als comerciants per a les plaques –apunta el president d’EduTEA– cobreix únicament el cost d’impressió i el transport; més endavant, a través de patrocinis, intentarem cobrir el cost del disseny i el treball de recerca que s’ha fet, i si algun dia arribessin a generar-se guanys es destinarien a completar la base pictogràfica i a organitzar tallers de dibuix pictogràfic per a pares novells, ja que un no sempre porta a sobre tots els que necessita, i saber dibuixar ajuda”.
Disseny nítid i comprensible
El disseny pictogràfic ha estat minuciosament estudiat a partir dels diversos models més utilitzats en la comunicació amb persones amb autisme, amb la finalitat primordial de que siguin fàcils d’entendre. Han de tenir sempre el fons blanc i dibuixos senzills amb línies corbes, i en cada tipus d’establiment es pot partir d’una mateixa base per introduir-hi variants. No és el mateix, per exemple, una pizzeria que un kebab, però tots dos són restaurants. O no és el mateix una carnisseria que una pastisseria, però tots dos són establiments d’alimentació. Les plaques de metall o adhesius de vinils dels pictos (segons sigui el desig de l’establiment) no poden dur cap patrocini ni estar signats, per afavorir la netedat del missatge. A més de la imatge, només hi consta el nom del tipus de recinte escrit en català i un codi QR amb la traducció a diversos idiomes. Les plaques fan uns 18×18 cm i s’han de situar aproximadament a una alçada d’1,20 metres.
EduTEA ha editat un vídeo en el que s’explica el projecte i els seus beneficis socials pel que fa a accessibilitat i inclusió de les aproximadament 100.000 persones que es calcula que hi ha a Catalunya amb una discapacitat comunicativa. Però no només. “Igual que les rampes són molt útils per a les mares que van amb cotxets o la gent gran que porta carros de la compra, el llenguatge universal dels pictogrames serà molt útil pels milers de turistes que ens visiten cada any i que usen un alfabet o una llengua diferent a la nostra”, conclou Rojo.
