Un 37% de la població considera que té una feina inferior al seu nivell de formació. Més en concret, si es comparen les titulacions amb els llocs de treball, resulta que el 27% compta amb una qualificació superior a la que necessita. Es tracta d’uns percentatges molt superiors als de la mitjana dels països de l’OCDE –30 i 18%, respectivament– que condueixen a una pregunta: hi ha un excés d’universitaris entre la població adulta espanyola?
“Sovint s’ha dit que el mercat laboral interpel·la el sistema educatiu tot dient-li: ‘no em dones els recursos que necessito’. Doncs és al revés: el sistema educatiu li hauria de dir al mercat: ‘no estàs a l’alçada”. Així s’expressava Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, durant la presentació de l’estudi Els reptes en matèria de competències de la població adulta, que a través de les dades de PIAAC –l’anomenat informe ‘PISA per adults’– radiografia de les competències dels adults.
Entre les conclusions més destacades de l’estudi ressalta que Espanya pateix de “sobreeducació”, és a dir, que la població està més formada del que el mercat laboral requereix. És el quart país de l’OCDE, després de Rússia, Japó i Corea del Sud, amb un desajustament més pronunciat. “S’està malbaratant la inversió feta en capital humà, perquè el sector productiu no aprofita prou les competències de la població”, identifica Óscar Valiente, director de la publicació i professor de la Universitat de Glasgow, que afegeix que és en els contractes temporals on aquesta sobrequalificació més s’accentua.
Davant el diagnòstic, en què l’oferta formativa no s’ajusta a la demanda laboral, hi ha dos camins: rebaixar el nivell d’estudis o apujar el nombre de treballs qualificats. Els investigadors ho tenen clar: “L’economia no creixerà sense una base qualificada; això és una condició indispensable”, apunta Jorge Calero, catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB, que també ha participat en l’estudi. El professor ho exemplifica així: “Hi ha arquitectes i enginyers a l’atur o amb feines poc qualificades, però és preferible que estiguin ben formats per si es torna a reactivar l’economia”.
Espanya lidera ara mateix, juntament amb Itàlia i Corea, la proporció de treballadors assalariats en feines elementals –el 13,5%, davant la mitjana del 7,8% de l’OCDE–. A l’altre extrem, només un 34,8% dels espanyols ocupa un lloc de feina qualificat, mentre que molts països del nord d’Europa o els Estats Units tenen més de la meitat de la població empleats en aquesta franja.
A més, Espanya no compta amb més llicenciats que la resta de països del seu entorn: els assalariats amb estudis superiors representen el 43% de la població, lleugerament per sobre del 39% de l’OCDE. En canvi, el 34% té estudis inferiors, un gruix de treballadors molt superior al 13% de la mitjana de països. “Tenim el cul gros”, resumeix de manera gràfica Valiente.
En les seves conclusions l’estudi de la Fundació Jaume Bofill reclama “actuar sobre el mercat laboral per assegurar que es creen més ocupacions qualificades”. “Cal que les administracions públiques treballin conjuntament amb els ocupadors per garantir que les activitats econòmiques i productives facin un millor ús de la formació” dels ciutadans, conclou l’informe.
El 41% es forma al llarg de la vida
De l’estudi PIAAC, elaborat amb enquestes realitzades durant els anys 2011 i 2012, se’n desprèn que el 41% dels espanyols ha participat en activitats formatives en el darrer any. El percentatge va en augment, però encara segueix lluny del 60% al voltant del qual oscil·len països capdavanters com Finlàndia, Dinamarca, Holanda o Anglaterra. A més, recorda Calero, “els que més reben aquesta formació són els que ja tenen un nivell alt, fet que provoca un efecte acumulatiu que accentua les desigualtats”.
Però el que més preocupa als autors de l’estudi és el poc impacte que té aquesta formació sobre les competències de les persones. “Hem trobat que té poca incidència de la sobre les competències dels adults”, valora Valiente, que afegeix que “s’ha fet un esforç per vehicular molts fons a la formació al llarg de la vida, però no sabem si està resultant del tot útil”.
En aquest sentit, i tenint en compte que el Parlament de Catalunya ha aprovat recentment la llei de la Formació Professional –que regula també aquest tipus de formació–, el professor de la Universitat de Glasgow reclama a la Generalitat “lideratge” per apropar els interessos de tots els seus departaments involucrats en la formació al llarg de la vida.
