“Surt el primer tuit!”. El soroll dels teclats augmenta cada vegada més. Desenes d’alumnes avessats al seus ordinadors semblen no donar treva a les piulades i les repiulades. És la una del migdia i els joves tenen dos objectius: situar l’etiqueta #EscolesRefugi a la llista de Trending Topics a Barcelona –és a dir, entre els temes més mencionats a Twitter a la capital catalana– i, sobretot, aconseguir fer pressió perquè es replantegi la política d’acollida de refugiats.
Durant el procés d’acollida, la societat civil catalana ha de demostrar que està a l’alçada. Les #EscolesRefugi ho estarem!
— RefugeesWelcome (@RefugiatsCasp) 16 desembre, 2015
Aquesta piulada massiva l’organitzen els alumnes de Quart d’ESO i Primer i Segon de Batxillerat de l’escola dels Jesuïtes de Casp, però en especial aquells que han participat de l’assignatura d’informàtica. Són alumnes de Sandro Maccarrone, professor de Ciències i actiu usuari de les xarxes socials, un dels impulsors de l’activitat, que els ha volgut transmetre el valor d’aquestes eines digitals per incidir en el seu entorn, en aquest cas pel que fa a la rebuda de refugiats.
Enmig la voràgine de tuits, la Gemma, alumna de Quart, s’atura un moment per explicar-nos que fa uns dies que programen tuits amb un gestor de comptes de Twitter i que han creat un document col·laboratiu a la xarxa, un TitanPad, amb missatges de 140 caràcters que han preparat a partir de la feina feta a d’altres assignatures durant el darrer mes. “Hem creat aquest document per tenir coses apunt, no haver de pensar tant i trigar menys per fer els tuits” diu la Joana, una altra alumna de Quart.
“Eh! Que l’ordinador se’m penja! Aneu fent retuits tota l’estona!” se sent cridar des de l’altre costat de l’aula, una de les prop de 10 que han estat habilitades per fer l’activitat. A aquestes altures ja hi ha centenars de tuits reivindicant #EscolesRefugi, inclosos altres centres educatius que s’han sumat a la iniciativa, entre ells l’institut Quatre Cantons o l’institu-escola Les Vinyes.
“Fins ara no hem fet públic el hashtag -etiqueta- perquè la gent no el pogués utilitzar per evitar que siguem tendència”, explica la Gemma, en referència als algoritmes de Twitter que prioritzen l’accés a la llista de Trending Topics les etiquetes de nova creació. Tant la Gemma com la Joana formen part d’un dels petits grups de treball on s’ha organitzat la pràctica. Amb elles també hi ha treballat en Guillem, que opina que la feina no s’ha fet pesada perquè “buscaves informació de coses que t’interessaven, com per exemple un article que explicava deu maneres d’ajudar als refugiats”. Ell mateix reconeix que no era un tema que seguís de molt a prop: “cada setmana ens ha interessat més i hem seguit més les notícies”.
El ritme frenètic de piulades no para, però #EscolesRefugi segueix sense situar-se entre els temes més piulats a Barcelona. Davant d’això, els alumnes comencen a posar en pràctica les diferents idees que han anat recollint durant la preparació. “Estem etiquetant polítics i periodistes perquè la gent vegi que estan fent retuit gent famosa i llavors ens retuitegin més” diu, nerviosa, la Gaia. No arriba però al nivell d’exaltació d’en Jaume, a qui se li ha col·lapsat el gestor de comptes: “de tan ràpids com anem, no ens deixa fer retuits com volem!”. Entre els grups s’han repartit les tasques i mentre uns elaboren nous missatges, els altres busquen aquells que han fet d’altres persones per repiular-los.
Suya mi guerra @laraizband retweet o tweet porfavor #escolesrefugi
— Barcelona Refugiats (@RefugeesBCN23) 16 desembre, 2015
“No arribarem al Trending Topic perquè des de fora l’escola no hi ha gaire gent important piulant”, lamenta la Gaia, que afegeix que a molts els han “bloquejat la opció de tuitejar perquè creuen que estem fent spam, hem superat el límit diari de tuits, diu”. “Doncs jo em creo una altre compte de Twitter!” reivindica la seva companya. Els alumnes van amunt i avall entre classe i classe amb un cert aire de neguit per un Trending Topic que no arriba. “Ens ha tuitejat la Colau!” exclama algú. “Som segona tendència segons TrendsMap” (una eina que analitza les tendències de Twitter amb un algoritme diferent a l’oficial) escampen uns quants alumnes d’aula en aula.
Gran iniciativa de la comunitat educativa amb #EscolesRefugi. En una #CiutatRefugi les escoles han de ser una llar de trobada i acollida
— Ada Colau (@AdaColau) 16 desembre, 2015
Finalment, però, sona el timbre de les dues que indica el final de la classe i l’esperat Trending Topic no ha arribat. “Educativament, potser ens va millor que no hagi sortit. No hem estat Trending Topic, però fixeu-vos qui ha piulat. Quin era l’objectiu? Sensibilitzar i posar un tema sobre la taula. L’alcaldessa de Barcelona ha fet servir #EscolesRefugi, això vol dir que hem posat el tema sobre la taula”, explica el professor d’informàtica Sandro Maccarrone. Colau no ha estat l’única: entre els responsables polítics i personatges públics i entitats que han utilitzat el hashtag hi ha el director d’Intermón Oxfam, Francesc Mateu Hosta, l’exdiputat Joan Herrera, la regidora de Barcelona Gala Pin, el periodista Andrés Mourenza o la plataforma Unitat Contra el Feixisme i el Racisme.
Necessària campanya dels alumnes de l’escola de casp #escolesrefugi Tot el nostre suport! pic.twitter.com/glZKHIN5wE
— #RefugeesSí #NazisNo (@UnitatvsRacisme) 16 desembre, 2015
Les xarxes com a eina educativa i d’implicació social
Maccarrone ja és la segona vegada que duu a terme una activitat d’aquestes característiques a l’escola. L’any passat anava centrada a demanar que es pogués votar el TTIP, i en aquella ocasió sí que van aconseguir que fos Trendig Topic. El professor explica que l’objectiu és “aprendre a fer servir les xarxes per un ús que no sigui lúdic, sinó d’impacte social” i afegeix que alhora els ha permès fer una feina d’aprenentatge transversal: “Han fet feines de llengües, de redacció, comprensió lectora i síntesi per escriure els tuits; a socials han treballat el context històric dels refugiats i han après a identificar els actors rellevants, i a art i imatge ha fer les icones que han fet servir a Twitter”. A nivell informàtic l’aprenentatge s’ha basat en la potencialitat informativa de Twitter, que més endavant també els pot servir a nivell professional. Però, per Maccarrone, l’important és que “han obtingut un gran coneixement sobre els refugiats”.
Els alumnes porten immersos en aquestes tasques de contextualització i preparació des de fa dues setmanes. Però la idea de situar les #EscolesRefugi en el primer pla de les xarxes socials és anterior: va sorgir d’una comissió de professors i famílies dels Jesuïtes de Casp. Des d’aquest grup es treballa per fer tasques de conscienciació i perquè l’escola estigui a punt per acollir refugiats quan calgui. Maccarrone, que també hi participa, explica que la voluntat era “que la feina no és quedés només dins la comissió, sinó que arribés a tota l’escola”.
“La intenció era buscar la part activista en els alumnes, perquè sinó hi ha la tendència de fer activitats solidàries de les quals ells i elles en són només consumidors. Aquí la idea és empoderar-los i que puguin avaluar l’impacte d’allò que han fet”, exposa el professor. Tanmateix, fa incís en la importància d’escollir un tema que no sigui partidista “per no estar adoctrinant els alumnes, tot i que això sempre és una escala de grisos”. El mateix Maccarrone defineix que el repte actual de l’educació “és fer de la realitat matèria educativa i el ciberactivisme no només es relaciona amb la realitat sinó que a més vol incidir-hi”.
