Els professionals de l’educació ens plantegem sovint els límits de les nostres competències o dels nostres rols. També ho fan altres professionals, sobretot aquells que estan en atenció directa amb persones. El que toca o no toca fer, la qüestió sempre recurrent i mai contestada, ens limita o bé ens encotilla. Però sabem que quan hem actuat amb generositat altres canals educatius se’ns obren!
A l’Hospital, cada jornada és absolutament diferent de l’anterior i de la que vindrà. Els esdeveniments són únics i gairebé irrepetibles. Cada dia és una oportunitat nova d’encontres, de relacions i vincles amb els nois i noies. Vénen carregats de diferents experiències dins les seves motxilles personals que despleguen i aboquen en l’espai de màxima confiança que és l’hospital. Els adults que acompanyem aquests joves hem d’estar absolutament oberts i flexibles a allò que a cada moment anirà passant, malgrat cada matí fem previsions compartides dels avenços i les dificultats de cadascú.
Necessitem desenvolupar tot tipus d’estratègies i disposar de molt diversos recursos, per fer de la creativitat relacional una eina educativa diària. Hem d’estar ben desperts i amatents i donar respostes noves, que responguin a les demandes i necessitats d’aquests joves.
Sempre he pensat que la generositat educativa va estretament lligada a la creativitat educativa. Només amb una mirada esplèndida cap als adolescents podem fer d’educadors creatius. I a partir d’aquí fer propostes que mai haguéssim pensat que faríem! Aquest és el procés que intentem seguir a l’aula de l’hospital, on cada vegada estem proposant projectes “a la carta” per a cada noi i noia, plens de significat i ajustats a les seves dificultats, sorprenent-los i gaudint amb ells.
