Aquest és un article publicat a eldiario.es
Un grigri és un amulet o talismà que s’utilitza a l’Àfrica de l’Oest per protegir de la mala sort. També és el nom del taller que s’inicia en Medialab Prado, a Madrid, el 23 de febrer. I no és per casualitat. Per entendre-ho del tot, cal anar a l’Àfrica i conèixer “aquest vincle màgic amb els objectes, que difereix del nostre”, explica l’organitzadora de Grigri Pixel, Susana Moliner.
Es tracta d’una trobada que durarà dues setmanes i que se celebra amb diversos objectius. El primer, i més evident, és aprendre a produir i emmagatzemar energia sostenible a partir de materials de rebuig, aquells que en moltes ocasions van a parar precisament a l’Àfrica. Però això és, en realitat, un pretext per a tot el que vindrà després.
Això no és (només) un fanal
Perquè aquest artefacte, amulet, “el fanal, em diuen” que crearan entre tots els que s’acostin a participar-hi servirà per il·luminar i generar energia, però també per intervenir espais, sempre amb el diàleg com a eix central. Volen desenvolupar “com es viu el que és comú i públic en altres ciutats, no només en les europees”, explica Moliner, que ha passat molts anys treballant en residències d’arts digitals amb llicències lliures a l’Àfrica de l’Oest. Ressalta “l’Oest”, perquè encara que de vegades ho simplifiquem, hi ha moltes i molt diverses Àfriques.
Per això, el resultat es mostrarà al Festival Afropixel de Dakar, i també a Esto es una plaza, de Madrid. Per fer-ho, a més de la col·laboració del col·lectiu d’arquitectura madrileny PKMAN i de l’enginyer Yago Torroja, comptaran amb makers que han vingut des del Marroc, Mali, Senegal i Togo i que han participat en projectes similars en els seus països.
“Per produir alguna cosa interessant hem de tenir una mirada crítica, i viure trobades i creuaments insospitats. Aquestes setmanes intentarem sortir una mica d’una idea tòpica de l’Àfrica subdesenvolupada i víctima, donar-li una altra imatge”, explica Moliner. “L’Àfrica és un continent que està a 14 quilòmetres d’Espanya però que es coneix amb unes connotacions i sota el paraigües del ‘ells i nosaltres’, i sembla molt llunyà. Per això a Medialab Prado teníem interès en mostrar el contrari, en què vinguessin aquí i treballéssim junts“, explica l’organitzadora de les jornades.
I és que aquest taller també és una excusa per llançar una xarxa col·laborativa que produeixi altres projectes seguint la línia de la cultura lliure a l’Àfrica. “A Espanya és molt desconegut però tenen molt per aportar. L’objecte en si no és important, sinó les relacions que es generin”, diu Moliner.
Reescriure la cultura lliure
Sense deixar de donar per descomptat els postulats de la cultura lliure, que consisteixen en promoure la llibertat per crear i difondre recolzant-se a Internet, “cal veure com el concepte es tradueix, es reescriu, es rescata des d’altres territoris. Està bé parlar de del comú, però quan baixes en aquest cas a la latitud sud i tractes amb algú que té una altra perspectiva és diferent, és més interessant”, reflexiona Moliner. Obrir la ment, en definitiva. En aquest tema, com en gairebé tot, “tenim una visió eurocentrista. Així que volem crear vincles amb altres comunitats”.
El taller s’emmarca dins d’un projecte més gran, Objectes Comuns, que es desenvolupa des de setembre i també coordina Moliner. En aquest marc s’han celebrat trobades sobre cultura lliure des de l’estiu passat, però és la primera vegada que vénen actors a donar el seu punt de vista. I cal destacar que ho fan no només per aprendre sinó per intercanviar coneixements, partint del supòsit de la igualtat que predica el moviment.
La pregunta que flota a l’ambient es podria resumir en “com produir tecnologia en un lloc on la qüestió artesanal i la relació amb la matèria és més propera. Quin sentit té tenir talladora làser si al costat tens encara a un ferrer?”, reflexiona Moliner. On els grigris tenen un lloc central, en definitiva. “Em sembla que és una aposta molt interessant a nivell polític. A veure com en sortim d’aquesta”.
