Els prop de 30 milions d’euros que reben anualment les 16 escoles catalanes que separen els alumnes segons el seu sexe –la majoria, vinculades a l’Opus Dei– van centrar el debat parlamentari de la setmana passada. Catalunya Sí que es Pot va presentar una iniciativa per modificar la Llei d’Educació de Catalunya amb l’objectiu de retirar-los el finançament públic, però els vots de Junts pel Sí i el PP van evitar que prosperés. Aquell mateix els diputats d’ERC van presentar una moció per instar el Govern a retirar els concerts d’aquestes escoles quan caduquin, és a dir, el 2020.
A El Diari de l’Educació hem convidat a escriure dues de les protagonistes del debat parlamentari: Anna Simó, diputada de Junts pel Sí, i Jéssica Albiach, diputada de Catalunya Sí que es Pot.
Els concerts i l’escolarització mixta: voler ja és poder?
Acabem amb els privilegis de l’elit: quan es vol, es pot
La vigència dels concerts, renovats el 2014 per la consellera d’Ensenyament Irene Rigau, i la prevalència de la LOMCE, que blinda el finançament públic de les escoles que segreguen per sexe –fins al punt d’haver estat determinant en sentències a Andalusia on es pretenia retirar-los la subvenció– fan que la iniciativa d’acabar amb aquests concerts sigui, ara per ara, si més no incerta.
Anna Simó recorda que “cap centre que escolaritzi separadament per sexes ha perdut el concert enlloc de l’Estat des del 2013”, i afegeix que “no és bo per a un debat especialitzat com el parlamentari, necessàriament rigorós i clar, voler fer veure que amb qualsevol modificació de la LEC en sis mesos no hi haurà concerts amb aquests centres”.
Per la seva banda, Jéssica Albiach, que signa el seu article amb Joan Mena (diputat d’En Comú Podem al Congrés) i Cercle Feminismes de Podem, argumenta que sí que se’ls pot treure el concert “sota el paràmetre de la defensa de la coeducació del sistema educatiu català”. “Amb la LOMCE nascuda morta i de desplegament tècnicament impossible”, afegeix, “no comportaria cap inseguretat jurídica”.