El Congrés dels Diputats ha aprovat iniciar els tràmits per paralitzar la llei orgànica de millora de la qualitat educativa, coneguda per les seves sigles com la LOMCE. Aprovada en solitari pel PP l’any 2013, ha penjat sempre sobre aquesta llei la voluntat de l’oposició de derogar-la un cop se celebressin eleccions, però de moment el que s’ha aprovat –amb 186 vots a favor, 112 en contra i 41 abstencions– és la paralització del seu calendari d’implantació. La majoria de partits de l’oposició ha recolzat la iniciativa impulsada pel PSOE. El PP ha votat en contra. I Ciutadans, de qui s’esperava un vot favorable a la paralització –d’acord amb el seu pacte amb els socialistes–, ha optat per l’abstenció.
“La solució no és tornar a la llei de Zapatero si no asseure’ns en una taula i trobar respostes”, ha expressat des de la tribuna Antonio Roldán, diputat de Ciutadans, que ha argumentat que no poden donar suport a una iniciativa que no plantegi obrir un debat en la línia del Pacte Nacional d’Educació, la seva gran proposta en matèria educativa. Per la seva banda, la majoria de partits de l’oposició han retret al PSOE que hagi preferit paralitzar a derogar la LOMCE, però tot i així han votat a favor de la seva proposició de llei.
És el final de la LOMCE? Depèn de si hi ha Govern
La votació d’aquest dimecres al Congrés significa el final de la LOMCE? No. Es tracta de moment d’una paralització del seu calendari d’implantació. És a dir, que per seguretat jurídica, segons el PSOE, tots els aspectes de la llei que ja s’han desplegat en els últims dos cursos es mantindran en aplicació als centres educatius. Es tracta, per exemple, dels currículums de Primària –amb les proves externes de Tercer, que ja es van fer l’any passat–, els de Secundària a Primer o Tercer d’ESO o l’itinerari de FP Bàsica.
El que sí que quedaria aturat seria el desplegament del currículum a Segon i Quart d’ESO, així com les proves externes previstes per obtenir el títol de l’ESO i el de Batxillerat, unes proves que s’haurien de celebrar sense validesa acadèmica el 2017, i ja amb aquesta validesa el 2018. El dubte recau ara sobretot en les proves externes de Sisè de Primària, que s’haurien de passar per primera vegada aquest mes de maig (és poc probable que la iniciativa aprovada avui acabi el procés parlamentari en menys d’un mes).
Així doncs, el calendari és en aquest cas fonamental per entendre si la iniciativa del PSOE tindrà efectes sobre el sistema educatiu. Els socialistes han demanat que es tramiti per la via d’urgència amb l’objectiu de reduir el termini d’esmenes a menys de 15 dies, però en qualsevol cas haurà de passar després al Senat, on el PP hi té majoria absoluta, i allà el procés es podria allargar fins a dos mesos. Per tant, hi ha poques probabilitats de que la proposta retorni al Congrés abans del 2 de maig, el termini màxim per formar Govern. Si hi ha pacte, la iniciativa de paralitzar la LOMCE es convertirà en la primera llei de la nova legislatura espanyola. Si no hi ha pacte, la proposta quedarà anul·lada amb la celebració de les noves eleccions.
El ministre Méndez de Vigo, com si res
L’actual ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, no ha assistit al debat al Congrés sobre la llei que el seu partit va aprovar, però sí que ha anunciat que precisament aquesta setmana reprendrà les reunions amb les comunitats autònomes per dissenyar les proves externes de Quart d’ESO i Segon de Batxillerat, previstes per al curs vinent. Aliè al rebuig frontal a la llei escenificat per la gran majoria dels partits de l’oposició, el Ministeri ha expressat que preveu aprovar el decret que desplega aquestes proves en les properes setmanes.
Ara fa un any cinc comunitats autònomes –entre elles, Catalunya– es van plantar davant la voluntat del ministeri, llavors encara amb José Ignacio Wert al capdavant, d’aprovar aquest decret. Ara són 12 ja les comunitats que s’hi oposen, però tot i l’obertura al diàleg de l’actual ministre, la seva voluntat d’aplicar la LOMCE segueix sent tan ferma com la de Wert.
