Sembla que va ser ahir i ja han passat més de 18 anys utilitzant les TIC a les classes i en la gestió del centre educatiu on treballo. Aprofitant el privilegi de la majoria d’edat tecnològica, voldria compartir algunes reflexions a títol personal a partir d’alguns resultats on, per a mi, aprendre ha estat tant o més important que ensenyar. Poden servir per aportar arguments positius als docents més reacis a usar les tecnologies, per impulsar canvis metodològics que van més enllà del tipus de maquinària i d’eines que es facin servir a l’aula i per potenciar capacitats i habilitats en nous entorns de treball i d’aprenentatge, on la creativitat i la innovació no provinguin tant del marc teòric de l’expert de moda com del treball diari de cada docent amb el seu alumnat a peu d’aula.
Hi ha ex alumnes de l’institut Torre del Palau de Terrassa que ens expliquen amb cert orgull com fa alguns anys el professorat universitari de Comunicació els va ensenyar a fer blogs, a utilitzar les eines de cerca de Google i d’altres per fomentar el treball col·laboratiu. Dominaven els recursos gràcies al treball aprés a les nostres classes, algunes dedicades a la llengua aplicada al periodisme digital quan encara era incipient entre els mateixos mitjans de comunicació. D’altres s’han sabut posicionar en el màrqueting digital i en la creació d’Apps, algunes de les quals, premiades en algun concurs i donades a conèixer en congressos de salut, se sospita que van ser copiades per empreses multinacionals que després les van comercialitzar. Molts ens segueixen a Facebook i presumeixen del camí que els vam obrir fa anys en un món digital en què ara es mouen molt bé. Van ser educats en la competència digital.
També hem tingut professorat que ja en sabia molt; d’altres que no: es van iniciar amb les TIC a l’institut, s’hi van atrevir i continuen aprenent. La feina dels docents ha estat fonamental: aprendre i ensenyar són processos simultanis i compartits amb l’ús de les tecnologies. A vegades penso en tot el que jo he aprés gràcies a aquest projecte: tot un privilegi. En certa mesura, m’ha ajudat a canviar com a docent i com a persona. Porta més feina però és més gratificant, atractiu i connectat a l’evolució del món. Compensa quan veus alumnes engrescats, necessitats de docents mediadors que els orientin, capaços d’aconseguir resultats sorprenents i compartits en la xarxa.
Moltes famílies es van iniciar en el món digital quan els seus fills i filles van venir a l’institut a començar l’ESO. Es van relacionar amb la compra en línia, via web, perquè des de fa temps és l’única forma d’adquirir els llibres i materials digitals. Un bon nombre de famílies també van tenir el seu primer correu electrònic amb nosaltres, ja que des de fa uns quants anys només ens comuniquem per aquesta via. I ara segueixen l’actualitat del centre i dels seus fills i filles consultant la nostra pàgina a Facebook, a Twitter, a Youtube i amb l’app gratuïta que descarreguen al seu mòbil. Després de més de 18 anys, crec que l’ús de les TIC a les aules incrementa la formació digital de les famílies.
Aprenem d’alumnes que ens ensenyen recursos, descobreixen eines, creen blogs, webs, robots, programen, s’ajuden, fan drons, apps, treballs artístics, herbaris digitals, experimenten, utilitzen les nostres impressores 3D, aprenen idiomes i d’altres coneixements a través de la xarxa (autoaprenentatge), descobreixen que les xarxes socials també serveixen per aprendre i per estar informats, tot perquè se’ls intenta fomentar el sentit de la curiositat, la innovació i la creativitat cada vegada des de més assignatures. Poden exercir la seva responsabilitat diària amb una wifi oberta, utilitzant els seus ordinadors i telèfons mòbils. Et sorprenen, aprenen i t’ensenyen i també, per què no dir-ho, alguna vegada s’ha donat algun comportament digital que ha estat un revulsiu per reflexionar i establir línies de millora. No tot és meravellós ni perfecte, les tecnologies per si mateixes també tenen els seus perills però la funció dels centres és prevenir des de l’educació. Aprenem entre els professors i professores que treballem a diferent ritme, amb moments per formar-nos entre iguals quan sorgeix la necessitat, i som capaços de no perdre els nervis i de buscar plans alternatius quan la connectivitat dels 1.200 aparells diaris i a la vegada ralentitza la xarxa.
Podria escriure aquí un extens marc teòric i una memòria de certa profunditat per valorar aquests anys des d’un punt de vista pedagògic, sociològic i comunicatiu, com a professor que sempre ha treballat amb les TIC i com a gestor del projecte. Enumeraria també el llistat de dificultats superades i d’altres en vies de solució. Però no m’estendria massa en aquella pregunta perversa que més d’un dels anomenats experts ens ha fet en les seves visites al centre o en congressos i jornades a les quals hem estat convidats: “Però… el vostre alumnat aprova més amb l’ús dels ordinadors a classe?” Mai li hem respost perquè l’interrogant és força explícit: ho diu tot.
En d’altres ocasions he fet valoracions públiques que encara són vigents, fruit de la reflexió des de la pràctica de l’aula, en les quals defenso que les TIC ajuden a humanitzar l’educació actual. També he posat sobre la taula de l’alumnat el repte de pensar si serem o no més humans des de futurs tecnològics. Vivim en una societat on el repte digital forma part de la nostra existència diària. El món educatiu està buscant noves fórmules per acostar-se a l’alumnat d’avui i fer que el procés d’aprenentatge sigui més competencial, atractiu i connectat amb les demandes de la societat a la que prestaran els seus serveis. Els centres s’han de transformar en l’era digital si no volen quedar desconnectats, no només de la tecnologia sinó també de les formes de treball i d’aprenentatge continu que es demanen en el món laboral.
Aprendre i ensenyar són processos que viatgen junts i ens afecten a tots. Els docents tenim la sort de gaudir d’ambdós i poder treure conclusions tan significatives com les del mestre César Bona, finalista del Global Teacher Prize, quan es refereix a allò que ha après ensenyant.
Després de més de 18 anys fent servir les TIC a l’aula, el futur es presenta apassionant i ple de canvis als quals ens hem d’adaptar. Com deia el fundador d’Amazon, Jeff Bezos: “Ens pregunten què canviarà en 10 anys, però mai què no canviarà”. Que no sigui l’educació.
