¿Poden ser xenòfobes les preguntes d’una assignatura? El dubte sorgeix d’un qüestionari d’autoavaluació d’una assignatura de dret penal del màster d’accés a l’advocacia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En dues de les deu preguntes incloses en el test apareixen els noms de Mohamed i Nassia Gabul com a persones detingudes per vendre droga i CD falsificats, respectivament. Situacions molt diferents a les que s’enfronten noms ficticis més tradicionals en dues altres preguntes del qüestionari: l’Alberto mor després de ser víctima d’un apunyalament en una baralla en una discoteca, mentre que en Braulio denúncia en Jordi per haver-lo insultat mentre sortia de casa seva a la Cerdanya.
“En Mohamed ha estat detingut venent una paperina de cocaïna i és posat a disposició del jutjat d’instrucció”, diu la cinquena pregunta del qüestionari (veure document al final d’aquesta informació). Si l’estudiant encerta, respondrà que és procedent que el jutge incoï a Mohamed diligències prèvies, que seran urgents en la resposta de la pregunta sobre Nassia Gabul i la seva venda de CD “amb fonogrames no autoritzats”, és a dir, sense el consentiment del seu autor original.
Les preguntes pertanyen a l’assignatura sobre procés i litigi penal del màster d’accés a l’advocacia de la UOC. En ser una universitat a distància, la UOC envia als alumnes del màster diferents capítols del temari, els anomenats “mòduls”, que inclouen la part teòrica de l’assignatura i un apartat final d’autoavaluació.
Les preguntes s’inclouen en aquesta última part del mòdul, després d’un bloc de teoria de 25 pàgines titulat “Altres procediments de depuració de la responsabilitat criminal”, que compta amb el logotip de la universitat a la portada. A la part de teoria no s’hi inclou cap exemple, sinó que es limita a explicar els diferents processos penals i articles de la Llei d’enjudiciament criminal que han de conèixer els estudiants per exercir com a lletrats.
En total, la part d’autoavaluació té deu preguntes. En sis d’elles no se cita cap nom concret, sinó que versen sobre procediments penals o es refereixen a clients anònims. En les quatre on sí que hi apareixen noms de pila, els d’origen estranger (Mohamed i Nassia Gabul) apareixen com detinguts per traficar amb cocaïna i vendre CD pirata, respectivament.
Per contra, en una altra de les preguntes, l’Alberto és víctima mortal d’un apunyalament en una baralla de discoteca. I en la penúltima pregunta en Braulio denúncia en Jordi per insultar-lo a la sortida de casa del poble de Das a la Cerdanya, una de les zones on les classes més benestants catalanes tenen la seva segona residència. A diferència dels procediments d’en Mohamed i de la Nassia Gabul, que revesteixen de major gravetat penal, la resposta correcta és que la discussió entre els veïns s’ha de saldar amb un simple acte davant el Jutjat de Pau de Das.
A preguntes d’aquest diari, la UOC ha indicat que “la diversitat dels orígens dels noms i de les casuístiques dels casos que es recullen en el mòdul té una finalitat pedagògica i és el reflex de la realitat judicial que els futurs advocats es trobaran en l’exercici de la professió”. Així mateix, la universitat ha explicat que del conjunt de noms que apareixen en els casos pràctics de les activitats del màster, “un percentatge residual són noms d’origen no català o espanyol”.
“En cap cas els mòduls didàctics de la UOC recullen cap principi que atempti contra la diversitat i el respecte a la pluralitat”, ha conclòs la universitat, que ha recordat que en el mateix màster hi ha matèries dissenyades per fomentar el respecte als drets humans.
