Els documents i els discursos del projecte Escola Nova 21 citen reiteradament John Dewey: “Si avui ensenyem els infants com els ensenyàvem ahir, els robem el demà”.
Llegeixo aquests dies el llibre d’Edgar Morin Enseñar a vivir. Manifiesto para cambiar la educación i l’autor proposa que, a més de pensar, com demanava H. Jonas, “¿Quin planeta deixarem als nostres infants?” ens hem d’interrogar “¿A quins infants deixarem el món?”
Potser el debat a fer no va d’ensenyar sinó d’infància
Si volen canviar l’escola millor estar al seu costat
El projecte Escola Nova 21 ja ha tingut abundant tinta i ressò mediàtic com perquè sigui necessari un comentari més, així que he tardat en fer-lo i encara dubto si l’he de fer. Honestament he de dir que, des que vaig conèixer la iniciativa, m’estimava més mirar, observar, callar. Sentia moltes discordances, ho vivia amb disfuncions i no acabava de saber per què. Alguna cosa no quadrava. Amb moltes de les escoles i les persones que hi participen hem fet camins junts així que era millor escoltar en silenci. A més, intuïa que destacar públicament algun punt crític comportaria ser enviat al racó de l’immobilisme.
Al maig, a Rosa Sensat, es va organitzar un espai de reflexió i vaig acudir-hi per conèixer si els meus dubtes eren més universals. El propi acte va ser inesperat: prop d’un centenar d’educadores i educadors dialogant, amb ganes d’aclarir-se i tenir opinió. D’aquella trobada en vaig treure el següent resum:
- Al projecte li manquen moltes peces. El puzzle educatiu no és tant simple com s’explica.
- Professionals de les escoles participants en el projecte, que eren presents a la reunió, van venir a dir que s’hi havien apuntat perquè finalment algú havia donat visibilitat i recursos a la seva llarga experiència de renovació: “Allò que fèiem ara en té valor”.
- Bona part de les escoles que hi participen són el producte d’una llarga historia de renovació educativa. Una historia a la qual, no se sap per què, Escona Nova 21 li posa sordina, excessiu silenci.
- En un món de màrqueting, la renovació educativa i els seus moviments potser tenen ja una imatge de passat. Renovació no ven, innovació sí.
- A Rosa Sensat com a entitat li agradaria participar-hi activament però el projecte no sembla estar obert a cap suggeriment.
També, per suposat, diferents veus van posar en dubte que anar de la mà d’un gran banc pogués conduir a cap resultat transformador de l’escola. Igualment, el record de la posada en escena, de la presentació pública, amb tres consellers i altres autoritats tampoc ajudava gaire a diluir desconfiances.
Mentre debatíem feia anar el Twitter i les reaccions oficials van ser tant sensibles que vaig arribar a la conclusió que no calia ficar-se a on no em cridaven. Tot dubte ofenia. Però les piulades també van fer sorgir veus demanant conèixer què s’havia dit, interessades en tenir una opinió més acurada.
La didàctica innovadora no té d’ideologia
Han passat setmanes, ha continuat un cert rebombori mediàtic i hem pogut comprovar com “escola avançada” es convertia en una etiqueta de qualitat de producte a vendre i comprar. De tot el projecte, la bondat escolar venia a reduir-se a innovació didàctica i metodològica. La nova escola del segle XXI havia de ser tant sols una escola que ensenya d’una altra manera, innovant amb criteris d’evidència científica.
Paral·lelament, altres mestres i professors implicats des de fa temps en canviar l’escola, la seva escola de barri i d’infants diversos, que passen desapercebuts per no molestar les autoritats, començaven a aixecar la veu. Venien a dir allò de “no és això companys”. La seva queixa per la soledat i la ignorància tenia un afegitó: “Ara, a més, hem de lluitar contra la simplificació sobre com s’educa, com s’aprèn, això que li diuen innovació”.
Com a bon adolescent vaig optar per escriure en perifràstica. A l’Ara Criatures explicava a pares i mares què era una bona i nova escola i, de passada, venia a dir en què haurien de pensar els promotors de les innovacions escolars. Algun lector ho va descobrir i tornava a interrogar-me directament sobre el tema.
No hagués trencat el silenci si, la setmana passada, quan una de les marees grogues demanava als responsables d’Escola Nova 21 una opinió sobre les retallades que el Departament d’Ensenyament anava a aplicar a l’escola inclusiva, aquests no haguessin respost que calia diferenciar la innovació educativa de la reivindicació política. Ara resultava que canviar l’escola no té ideologia!
No és un problema de peces sinó de música que va per lliure
Finalment crec haver trobat què em passa, potser què ens passa a més gent amb Escola Nova 21: es tracta d’una bona melodia que prescindeix dels acompanyaments. Però educar no és una cantarella sinó una simfonia, una tasca d’una combinació de molts instruments, de veus en to divers, en la qual serveix de poc un solista perfecte. No és que al projecte li manquin peces, és que (malgrat que a la literatura oficial tot queda més cofoi) pretén la renovació escolar prescindint de bona part dels elements claus. Es tracta d’una melodia que sona bé perquè ha posat molts silencis que, d’escoltar-se, farien aparèixer les cacofonies.
Sí, hi estic d’acord. Urgeix canviar l’escola, però no tant sols perquè les formes d’ensenyar estiguin desfasades, no serveixin per adquirir les competències necessàries, no ajudin a desenvolupar adequadament la infància. També i principalment perquè xoca amb moltes infàncies, deshumanitza a qui no considera bon alumne, segueix al servei del mercat i del poder. Des de Rousseau als nostres dies cap renovació serveix si la ideologia que la sustenta no és la de posar l’escola al servei actiu de totes les infàncies i, de manera singular, de les que més necessiten l’escola.
Per què serveix l’escola i amb quina companyia s’aprèn
No es pot aparcar el perquè ha de servir l’escola. Sí. Ja he llegit que a Escola Nova 21 parlen del propòsit de l’escola. ¿N’hi prou amb pretendre “que tot infant pugui gaudir d’un aprenentatge rellevant i amb sentit, que li permeti desenvolupar capacitats que expandeixin les seves oportunitats per portar una vida amb sentit i dignitat en la societat del coneixement”? No! Les capacitats i les oportunitats no són una condició del propi infant. Són la realitat que els adults han de construir al seu voltant. Molts infants no poden “expandir” cap oportunitat perquè no els n’hem facilitat cap, començant per no tenir temps de mare per escoltar contes que justifiquin aprendre a llegir o desenvolupar la capacitat de ser curiós. L’escola és el territori de la construcció d’oportunitats que tot infant necessita, no el context per a desenvolupar el talents que la família ja ha posat en alguns. Innovar no pot significar oblidar un pacte bàsic: l’educació és un servei públic que fa possible un dret de tot infant.
Seguiria amb una altra gran pregunta: ¿amb qui es fa l’escola? El nucli del projecte sembla ser la frase “que tot infant gaudeixi d’un aprenentatge rellevant i amb sentit”. El fet d’aprendre és una activitat individual que també pot ser compartida, però que no depèn dels companys de procés? No.. Aprendre depèn d’amb qui s’aprèn i del context d’aprenentatge. ¿Per què no han posat, per exemple, construir entorns d’aprenentatge en els quals tot infant descobreixi amb d’altres que té sentit aprendre? No es pot aparcar així com així la composició de l’aula, la selecció d’alumnat, la segregació escolar. Sabem molt bé que la rellevància de l’aprenentatge va per barris i classes socials. ¿Es pot parlar d’innovació sense parlar de comunitat, d’entorn educatiu, de grups familiars implicats?
Defensors de la LEC i el currículum ara són innovadors
Un debat tranquil i distès també ens portaria a explicar que, malgrat que es fan servir per descriure el projecte, la lectura que fan dels famosos quatre pilars de l’educació és esbiaixada. El mateix passa, tot i ser més relatiu, amb els 7 principis de l’aprenentatge. Però deixarem l’explicació per als debats del proper curs.
Vull destacar com em xoca força que proposin innovació sense referències a les normes i l’Administració que regula l’ensenyament. No cal pensar, venen a dir. Si canviem l’escola per baix ja caurà la resta. D’acord, però ¿no cal recordar que la LEC (votada a favor pels consellers que eren presents en la presentació pública del projecte) diu, per exemple, que la funció del professorat és la transmissió del coneixement? ¿No cal fes esment a que el debat escolar al Parlament acaba sempre en el currículum? Al final, esdevenir escola avançada serà bàsicament obtenir un aval per saltar-se el currículum sense que l’inspector pugui dir res.
De la Il·lustració a l’OCDE
Sortosament el projecte defensa que els infants i adolescents han d’aprendre a pensar. Tanmateix, a les escoles que formen part de la xarxa unes quantes defensen la religió com a assignatura i no amaguen que al seu projecte segueix el criteris del seu sant fundador. També d’altres són de negoci elitista que no eduquen precisament en el cooperativisme. Innovar suposa com a condició irrenunciable oblidar catecismes i dogmes, polítics, ideològics, religiosos. Quina part de la Il·lustració defensa Escola Nova 21?
Alguna cosa falla en un projecte d’innovació quan invoca permanentment l’OCDE, PISA i el senyor Andreas Schleicher. Especialment si de més de cent anys de renovació pedagògica a Catalunya totes referències són alguna cita de Maria Montessori. Està bé que no vulguin el passat però podrien haver llegit Pedagogies del segle XXI d’en Jaume Carbonell i descobrir, com a mínim, una desena de propostes d’innovació educativa alternativa actuals.
Ho deixo ja. He escrit quan les aules ja estan en silenci i m’agradaria que el proper curs Escola Nova 21 acceptés una mica més d’acompanyament de professionals que també estan fent bones innovacions per fer possible una infància diferent. Acceptés acompanyar projectes sense brillantor però de gran impacte per el futur de la societat que va quedant a sota de les elits. Digués en públic, de tant en tant, que la innovació té a veure amb societats millors i requereix polítiques públiques diferents.
